La revista degana en valencià

Manifest per l’ús del valencià en l’Església. En defensa de la llengua del nostre poble

20/05/2021

El NO a l’ús del valencià a l’Església ve de molt lluny.

El 1756, l’arquebisbe Mayoral prohibí l’ús del valencià a l’Església. No podem parlar amb Déu a la nostra Església valenciana en la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d’una anomalia esquizofrènica que ens obliga, quan ens acostem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu.

El 1965, amb el Concili Vaticà II, s’obri una esperança de poder introduir l’ús del valencià en la litúrgia. En la Constitució Sacrosanctum Concillium, l’Església Universal acceptà i promogué l’ús de les llengües de cada poble. Les esperances posades en el Vaticà II s’han esvaït al nostre País Valencià. Del Concili Vaticà II ja fa 56 anys i seguim sense normalitzar aquesta anomalia a la nostra Església.

El Grup Cristià del Dissabte, des del seu inici, ha fet una opció per la llengua i la cultura valenciana, presentant al març del 2007 un document en què tornava a reivindicar la desautorització de la desfeta provocada per l’arquebisbe Mayoral, de la mateixa manera que en 1965 ho feren milers de valencians en un manifest en què ja es demanava als capellans l’ús del valencià en tots els actes i activitats religioses.

Al desembre de 2009, en la revista Saó, el bisbe Rafael Sanus deia: «Sembla que l’ús del valencià en la litúrgia s’ha convertit en un problema que hem aparcat en la cuneta, esperant que es podrisca per si mateix amb el pas del temps».

També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va fer la traducció dels textos i els presentaren als bisbes de les quatre diòcesis valencianes (Oriola-Alacant, València, Sogorb-Castelló i Tortosa), però no en reberen cap resposta, ni tampoc comunicaren la recepció.

A l’any 2009, l’arquebisbe Carlos Osoro va respondre una carta de seixanta capellans dient-los que si volien el valencià en la litúrgia haurien de demanar un bisbe valencià.

Pel juny del 2010 s’adreçà la petició als altres bisbes, i, ja amb un arquebisbe valencià, 152 preveres es van dirigir al nou arquebisbe de València, Mons. Antonio Cañizares, valencià, per a demanar de nou la introducció de la llengua a l’Església. El resultat, però, és que continua la no-acceptació oficial de la nostra llengua per a la litúrgia, malgrat que el núm. 107 del «Plan Diocesano de Evangelización», aprovat per l’Assemblea Diocesana reunida a la Seu de València i presidida per l’arquebisbe Antonio Cañizares (2016), demana «fomentar el uso del valenciano en la liturgia, como cauce de evangelización enraizado en nuestra cultura» i promoure «la edición de los libros litúrgicos en valenciano».

Ara fa un any, amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, el Consell Rector d’À Punt, la TV pública valenciana, proposà a l’arquebisbe la retransmissió de la missa dominical. Mons. Cañizares hi va accedir i des d’aleshores molts cristians valencians segueixen amb tota normalitat la celebració de l’Eucaristia amb els textos elaborats per l’AVL, sense que això haja comportat cap divisió o enfrontament al si del Poble de Déu.

És per tot això que els sotasignants

DEMANEM

  1. Que siguen editats els llibres litúrgics i també catecismes i altres textos en valencià segons les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. Que s’introduïsquen als seminaris i a les cases de formació religiosa cursets per al coneixement de la història, la cultura i la llengua valencianes.
  3. Que es promoga l’aprenentatge del valencià per a l’adquisició de la competència lingüística per a tots els preveres de les diòcesis valencianes.
  4. Que els bisbes de la Comunitat Valenciana facen una pastoral col·lectiva per a promulgar, en un temps prudencial, la celebració dʼalmenys una Eucaristia en valencià en cada parròquia i altres llocs de culte de les comarques valencianoparlants els diumenges i festes.
  5. Que els bisbes facen el suggeriment a les comarques castellanoparlants, com a signe d’unió i de pertinença, d’utilitzar el valencià en alguna pregària, cant o monició.

El nostre poble utilitza el valencià en tots els àmbits, l’escola està formant els xiquets i les xiquetes i l’Església no pot seguir sent una illa dissident.

Les signatures de totes aquestes persones i col·lectius, representatives de tot l’arc eclesial i sociopolític, testimonien els anys d’ignominiós silenci del valencià a l’Església, i, alhora, expressen l’anhel de ser cristianes i cristians sense renunciar a la nostra condició de valencians.

Per a tal fi, vos preguem que entreu al web i empleneu el formulari: www.grupdeldissabte.org. Gràcies per l’atenció.