Tens 0 productes a la teua cistella
Zequi Castellano. Periodista
Podríem dir que pel que fa a la matriculació de l’alumnat amb vistes a l’any vinent, que tot està comtat i debatut, encara que, en aquesta ocasió, s’ha hagut d’improvisar més que menys, degut a que en massa pobles, viles i ciutats valencianes, s’ha aplicat una normativa i uns procediments, que recordaven massa les formes de la consellera Maria José, aquella que ho va preparar tot perquè la concertada i la privada “privadíssima”, sortiren beneficiades.
Però ara que el nou govern se n’ha adonat de les trampes i dels pals a les rodes que havien interposat els anteriors administradors de la cosa pública, s’ha de procurar desactivar allò que entrebanca un normal creixement del sector educatiu. A més d’organitzar huit quilòmetres de primavera educativa o de trobades de professionals organitzats per sectors, cordes o afinitats, s’han de tenir en compte altres variants.
Si alguna cosa ha de deixar definit aquest govern que recupera la veu d’una gran part de la població valenciana en el seu conjunt, és el model d’escola que necessitem els valencians i valencianes i si bé, ha de prevaldre l’ensenyament públic per sobre el privat i/o el concertat, no es pot posar dins del mateix recipient aquell que propicia l’escola cooperativa.
Parlem d’un col·lectiu gens menyspreable de cooperatives d’ensenyament que salpebren el mapa educatiu escolar i que amb un nombre ratllà a les 300, procuren marcar unes pautes que tenen molt a veure amb les aspiracions que solen definir els millors professionals, pedagogs i mestres europeus.
L’ensenyament que proporcionen les escoles cooperatives valencianes, va més enllà del que s’espera d’una escola convencional i, generalment, s’obre a territoris més amplis del que delimita una localitat o un terme municipal. Aquesta mena d’escoles abraça una o varies comarques i és per això que, l’admissió d’alumnes, no pot estar subjecta a la normativa que encara dimana de la conselleria que gestionà l’exconsellera del PP.
Les escoles cooperatives fan un impagable servei a les comarques on estan radicades i és per això que, el seu àmbit d’acció, no pot estar subscrit a aquesta o a aquella altra localitat en què hi ha l’edifici escolar. Les escoles cooperatives són una realitat incontestable i fan un treball que difícilment cobreixen escoles privades o concertades a l’ús.
Paradoxalment, hi ha escoles cooperatives que, en aplicació de la normativa dimanada de la Conselleria per a la matriculació de l’alumnat, es veuen obligades a col·locar al remat de la llista d’admissió, les sol·licituds provinents de les famílies del poble que les va veure créixer i animar. La conselleria de Marzà hauria de mirar alguna alternativa que permeta restaurar la personalitat pròpia d’aquests centres que, encara ara, esdevenen capdavanters dins del model escolar valencià.
