La revista degana en valencià

Marc Granell, poeta, amic, bona persona

07/10/2020

La concessió del Premi de les Lletres Valencianes atorgat per la Generalitat  a Marc Granell és un fet que fa justícia a una obra poètica extensa, intensa, lúcida i d’una qualitat i transcendència només a l’abast d’uns pocs escollits en la poesia en català. Des de la meua opinió, subjectiva és clar, si férem una llista, un Top Five particular, Marc hi seria al costat d’Ausiàs March, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Joan Brossa part d’eixe selecte i exclusiu club.

El seu «Llarg camí llarg» el va encetar allà pel llunyà -ai!- 1977, precisament el títol del seu primer poemari de joventut el qual va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre d’aquell any. Ben segur hi haurà gent més sabuda que jo que glossarà el treball poètic de Granell d’una manera més acurada. Jo em limitaré a destacar allò que han estat per a mi els seus poemes. Alguns són punyents projectils contra les injustícies, com en «El xiquet soldat»:

Alí té deu anys,

dos mans i un fusell,

pantaló i camisa.

I un somriure bell

 

Va nàixer en guerra

i en guerra es manté

matant i ferint

amb calma i en fred.

En altres ocasions altres reflexiona amb un toc d’ironia sobre el sentit de la seua «professió» de poeta

Els poetes són els éssers més inútils

que hi ha sobre la terra

no fan res de profit

Però també ha parit, i bastit, per a mi insòlits poemes infantils i tendres i enceses paraules d’amor en els magnífics «Versos per a Anna»:

T’has alçat dins de mi

com un mar que desperta

el nou dia amb la llum

maragda del seu cant

Així que ara vull centrar-me  en els records personals i en la seua vessant humana, cívica i compromesa amb el seu país, un País Valencià que ell descriu amb precisió quirúrgica i estimada:

El meu país és un país menut

on per no cabre no hi cap

ni un didal de memòria

Vaig conèixer Marc, si no em falla la memòria, l’any 1977 al Cercle Cultural Ramon Muntaner de Xirivella, on ell venia a donar classes de valencià i on va conèixer també la meua amiga d’infantesa Anna Lis -també escriptora- destinatària especial d’eixos fervorosos i de gran lirisme Versos per a Anna, la qual es convertiria més tard en la seua dona. Els hi desitge grans moments de felicitat i allò que vulguen, és clar.

Igualment vàrem coincidir en l’anomenada Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, una entitat tan entusiasta com por duradora com sol, o solia, passar al nostre país. Igualment hem compartit excursions, cinemes i sopars on les converses n’eren d’allò més interessants.

A més, he d’agrair-li que em fera el pròleg del meu primer llibre «Rompran pluges a frec d’hivern» (1981). A ell li dec la meua passió per la poesia, encara que, tot siga dit, sense la qualitat ni de bon tros de la seua obra condensada en la seua Poesia completa/ 1976 -2016, on es mostra la bella i valuosa trajectòria poètica d’un gran de la literatura. No valenciana o catalana. Literatura.

Però no voldria acabar aquestes ratlles sense destacar un tret característic de Marc, la seua bonhomia. El seu rostre i formes corporals delaten, sobretot, una bona persona.

Per tot això, és poeta, amic i bona persona. El teu camí ha sigut llarg i profitós per a tots nosaltres. Gràcies.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top