Maria Josep Amigó: «Hem dʼintentar revalidar eixos governs de progrés que han vingut a rescatar persones»

Anem al Palau de la Batlia, seu de la Diputació de València, per entrevistar Maria Josep Amigó, la seua vicepresidenta. Advocada de professió, Maria Josep ens rep puntual, vestida de negre, i ràpidament passem al seu despatx blanc, molt blanc. Quan la tractes de prop, destil·la il·lusió, frescor, activitat… i una autèntica devoció pel seu poble, Bonrepòs i Mirambell. Com a responsable de la Diputació de València, ens confessa que encara queda molt per fer i desitja que la ciutadania sʼadone dʼallò que el govern del canvi, del Botànic, ha aconseguit, però creu que els projectes que queden per fer no podran acabar-se si canviem la direcció política del nostre País. Per això els diu «als seus alcaldes» que han dʼeixir dels despatxos i tractar amb els problemes reals dels veïns. Destaca també la importància que la dona estiga a les diferents institucions; de primer, perquè som persones i tenim, per necessitat, els mateixos drets, i una societat com la nostra no es pot permetre la no-equitat, i per això mostra una absoluta feredat amb la sola idea que polítiques que estan desenvolupant-se en altres comunitats pogueren arribar a la nostra, però també amb el seu bagatge destaca que les dones aporten un altre tarannà a la política, ja que les dones, diu Maria Josep, som molt més dialogants i resolutives.

«Hem dʼintentar revalidar eixos governs de progrés que han vingut a rescatar persones»

«Les diputacions són una institució caduca, obsoleta, absolutament prescindible, però sí que és cert que no depén de nosaltres eliminar-les»

«Les polítiques que nosaltres hem portat a terme han sigut per a donar suport a les polítiques del Govern de la Generalitat»

«Queden moltíssimes coses per acabar, necessitem consolidar les polítiques que hem encetat»

–Vosté és advocada de professió. Per què sʼinicià en la política activa?
–Abans de ser-ho, sempre he estat molt vinculada al món cultural del meu poble, a associacions com Per lʼHorta. El poble és xicotet, però sempre ha estat molt viu. I com que en el meu poble hi havia hagut ja un regidor de la UPV en el seu moment, lʼany 83, vàrem fer la proposta dʼanar en la llista. En un principi, de ser part de la llista, però vaig acabar de número 1. Vaig decidir implicar-me directament; en aquell moment, solament de regidora de Bonrepòs i Mirambell, i després la vida mʼha portat fins ací.

–Bonrepòs i Mirambell la va veure nàixer. Com és el seu poble?
–El meu poble, per a mi, és el més bonic de lʼHorta. És cert que és molt menut i està molt prop de València, però tenim la sort que, malgrat estar tan prop de la ciutat, continuem sent poble, tenim molta vida de poble i és molt viu. Té moltes associacions esportives, musicals, culturals…, i estrany és que els veïns del poble no estiguen implicats en una o dues. Estime barbaritats el meu poble. Sempre hem lluitat per mantenir eixa identitat de poble.

–Quins records té de la vida, de la seua infantesa…
–De la meua infantesa… els meus iaios eren del poble, tots vivíem al mateix carrer. Jo la recorde rodejada sempre de les meues cosines, la meua germana, en casa dels iaios, jugant en lʼhorta, a les séquies, a la portalada. Una infantesa molt feliç.

–I jugant, jugant vosté arriba a lʼAlcaldia del seu poble des del novembre de 2004 fins al juny del 2007. Com? Al novembre no va haver-hi eleccions…
–No hi hagué eleccions. Sabeu que veníem dʼuna època en què lʼalternança era per majories absolutes dʼun o altre partit, i qui governava perdé la majoria absoluta i varen fer una moció de censura, fa molts anys. Així accedírem a lʼAlcaldia.

–Continua de regidora de Medi Ambient, Agricultura i Urbanisme al seu poble. Les oscil·lacions polítiques al seu municipi han estat considerables…
–En el meu poble hi ha hagut durant molts anys una majoria absoluta del Partit Socialista; després, hi hagué governs compartits perquè es varen perdre les majories absolutes fins a una legislatura de majoria absoluta del Partit Popular, i fins a aquest govern, que ja és mixt.

–Ara és la vicepresidenta de la Diputació de València. És important que la dona arribe a alts càrrecs de responsabilitat?
–Jo sempre he sigut una persona que no he tingut mai altres càrrecs que no foren el de regidora del meu poble o càrrecs orgànics del partit. En obtindre els resultats del partit a València, els mateixos companys mʼanimaren a presentar-me perquè jo sóc de les que crec que fa falta que la dona estiga en tots els nivells, i també en el món de la política, que ha sigut sempre molt dʼhomes. Acabí en la responsabilitat que tinc ara perquè vaig obtenir el suport dels companys i companyes.

–Què aporta la mirada de la dona a la gestió diària de, per exemple, la Diputació?
–Primer, pense que és absolutament imprescindible que les dones estiguem en tots els àmbits. En el polític és absolutament necessari. Si nosaltres, les dones, som el 50 % en la societat, per què no hem dʼestar, com a mínim, en el 50 % dels càrrecs? És absolutament de justícia i que es veja que les dones estem totalment capacitades. Pense que les dones, en general, som més dialogants i aportem una certa estabilitat i una manera de treballar. I està demostrat que en les empreses on hi ha dones en la direcció, funcionen millor. Jo crec que allà on estan les dones, hi ha una altra manera dʼentendre les coses, i en la política també, perquè crec que sempre lʼhavíem entesa com a confrontació. I la política no és això. Jo crec que ara que ja no tenim majories absolutes tenim clar que la política és diàleg i, en general, la dona sempre és més dialogant.
Ara estem en un punt prou greu i és el moment que la gent de governs progressistes, dʼesquerres, dels que han lluitat tant per assolir la igualtat de la dona, no només en lʼambient polític sinó en tots, es plantege que no hem de deixar passar als altres. Hem de repetir com siga i evitar que torne a governar la dreta, que no té cap problema a demanar el suport de la ultradreta.

–Pacte de la Nau, Pacte del Botànic… La Diputació està governada per un conglomerat de partits. Això és bo o no tant?
–Això és fantàstic. Mai he governat amb majoria absoluta. Vinc dʼun partit minoritari, on en tots els ajuntaments que hem governat hem entrat per pactes de govern, i jo pense que és bo perquè és enriquidor, ja que per tal dʼarribar a acords has dʼasseureʼt i pactar, i clar, allò que jo deia del diàleg ve lligat al fet que la política no és confrontació i a través del diàleg sʼarriba a acords.

–Com valora vosté aquesta experiència de mestissatge?
–La valore molt positivament perquè pense que els temps de les majories absolutes sʼhan acabat i perquè la ciutadania així ho ha decidit. Vull dir, lʼalternança sʼha acabat. El que hem de treballar tant la gent que estem en el Botànic, la Nau, la Diputació, ajuntaments… és intentar revalidar eixos governs de progrés que han vingut a rescatar persones.

–Anem a un temps més recent. Com va viure la detenció de Jorge Rodríguez? Degué ser un dia intens…
–Com per a moltes persones, va ser un dia molt trist perquè nosaltres hem treballat molt per canviar les dinàmiques de funcionament de la Diputació i, bé, ara sols ens queda esperar que la Justícia resolga el problema.

–Vosté creu que ell és responsable de tot el que diuen?
–Jo estic absolutament segura que el govern de la Diputació de València ha gestionat amb pulcritud. La Justícia és qui realment té lʼúltima paraula. Tinc la tranquil·litat que la gent que hem estat al davant dʼaquest govern hem gestionat els diners públics amb pulcritud, i això ho tinc claríssim.

–No hi ha hagut una exageració de la Policia?
–La veritat és que desconec si va ser exageració o és el que fan normalment. Puc opinar respecte dʼuna detenció dʼuna persona normal, i, clar, en aquest cas, quan veus això penses que hi ha molt més darrere del que després hi ha, però sempre hem intentat ser molt respectuosos amb lʼacció judicial.

–I arriba el nou president. Ha canviat alguna cosa entre Presidència i Vicepresidència?
–Políticament està funcionant tot igual, i dic el perquè: quan vàrem fer el pacte de govern de la Diputació no varen posar noms; vàrem fer la negociació de com funcionaríem. Evidentment, no seríem un govern monocolor i hi hauria una Presidència i una Vicepresidència perquè érem dos partits, sobretot PSOE i Compromís, els que teníem més pes, però també estan els companys dʼEsquerra Unida i de València en Comú, i no vàrem parlar de persones ni de noms de persones, sinó de trajectòria. Quan, malauradament, es va produir el canvi de president –i a ningú ens hauria agradat fer un canvi de president per aquest motiu–, no va ser un moment alegre, però el que teníem clar és que continuaríem amb les polítiques encetades en el 2015, independentment de qui fora la persona. La Presidència era del Partit Socialista, i la Vicepresidència era de Compromís.

–Una paraula maleïda: Divalterra. Què passa que sempre està com en lʼull de tot?
–Divalterra és lʼantiga Imelsa. Imelsa va ser utilitzada pel PP per a ser un cau de corrupció, i això ens va costar molt a nosaltres, però nosaltres hem gestionat amb pulcritud. El que hi ha o el que no hi ha ho decidirà la Justícia, però el que tinc clar és que els diners públics sʼhan gestionat pulcrament i que hem treballat moltíssim perquè Divalterra, que és una empresa pública, funcione perfectament i que el servei que està prestant de brigades és necessari per a moltes poblacions, sobretot les més menudes, dʼinterior… Ha costat molt eixa imatge, però no té res a veure la gestió que es feia en Imelsa abans amb la que sʼestà fent ara a Divalterra. En el govern de la Diputació, jo tinc la consciència tranquil·la que hem governat amb justícia social per a tots els pobles, que els diners arriben igual a totes les poblacions, amb pulcritud i transparència, i si hi ha hagut alguna cosa que sʼha fet malament i que puga derivar en alguna responsabilitat penal, els jutges hi tenen lʼúltima paraula.

–Parlem una miqueta de contrasts: estem en contra de les diputacions, però ja han passat quasi quatre anys. Què hi fem?
–Sabeu, jo sempre he dit que soc de Compromís, i Compromís no està a favor de les diputacions. Jo continue pensant que les diputacions són una institució caduca, obsoleta, absolutament prescindible, però sí que és cert que no depén de nosaltres eliminar-les. Sí que és cert que nosaltres hem començat a fer un buidatge polític en donar molts més recursos als ajuntaments perquè governaren amb autonomia municipal, i els diners que els arriben són pels objectius i no teledirigits; ells decideixen el seu ús. Hem seguit les polítiques del Botànic en les col·laboracions amb les Conselleries. Però Compromís, també, va presentar una proposta no de llei en el Congrés perquè ens aprovaren allí la possibilitat que cada autonomia es poguera autoorganitzar com volguera i així eliminar les diputacions donant-los més potestats a les mancomunitats, però no es va aprovar.

–Com es viu quan un agent de policia et demana el DNI per parlar valencià?
–Amb ràbia i molta impotència. No era la primera vegada que em passava, però sí la primera a la porta de les Corts en una concentració que hi havia perquè era el 25 dʼAbril, dia de les Corts Valencianes. Em va semblar molt lamentable a les altures que estem. Jo no demane mai a ningú que em parle en valencià si no sap fer-ho, però que mʼentenguen: és de justícia, i més al nostre país i en un dia com aquell.

–Per cert, com és possible que després de quasi quatre anys del Govern del Botànic encara no sʼhaja aprovat el requisit lingüístic?
–Ací torne als governs, que no són monocolors. Evidentment, per Compromís no serà; ja sabeu que per a nosaltres és un objectiu que hem dʼassolir, i Compromís seguirà treballant perquè siga una realitat. Tot no es pot aconseguir en quatre anys, i menys encara quan no depén totalment de nosaltres.

–Parlem del que sí que sʼha fet: en què ha millorat la vida de les persones des que vostés estan a la Diputació, a la «nova diputació»?
–No tinc cap dubte que sʼhi ha millorat, perquè les polítiques que nosaltres hem portat a terme han sigut per a reforçar les polítiques del Govern de la Generalitat. El tema de rescatar persones, dʼeliminar desigualtats, donant més recursos als ajuntaments (que estan patint moltíssim lʼinfrafinançament), col·laborant en polítiques que redunden en les persones més necessitades. Per exemple, feia 20 anys que no sʼobria cap plaça pública de caràcter social ni centres de dia, ni residencies… En aquesta legislatura, amb la col·laboració que hem fet amb la Conselleria dʼIgualtat i Polítiques Inclusives, obrirem 500 places. Hem invertit 23 milions dʼeuros per millorar els espais educatius. Aquest tipus de coses jo sí que crec que ajuden a millorar el benestar dels nostres veïns i veïnes. Repetisc que hem de tindre clar que com podem garantir la igualtat en tots els sentits és amb les polítiques dʼesquerres, perquè jo estic amb els pèls de punta sols de pensar que tot el que hem aconseguit puga desaparéixer si governa la dreta, amb lʼajuda de la ultradreta.

–Militant del Bloc Nacionalista Valencià. Com veu la vida del seu partit?
–Jo la trobe més forta que mai; vull dir, crec que el Bloc som un partit que venim de molt lluny i ara la ciutadania també ha percebut que som realment els qui defensem millor els interessos dels valencians i que realment estem preocupats pel nostre benestar. Hem vingut a rescatar persones.

–I la de Compromís?
–També. La gent de Compromís ho tenim claríssim. El partit té clar que la tasca que estem fent no la podem acabar en quatre anys, que necessitem repetir en els governs dels pobles, de les ciutats, de les grans ciutats… no només de la Diputació de València, sinó també la dʼAlacant, perquè som els únics que podem garantir la igualtat real. Queden moltíssimes coses per acabar, necessitem consolidar les polítiques que hem encetat.

–Qui guanyarà les eleccions vinents?
–No tinc cap dubte que Compromís hi traurà un molt bon resultat, però qui les guanyarà com a partit més votat? El meu desig és que siga Compromís, però depén de la ciutadania. Crec que és importantíssim que revalidem, que la gent vaja a votar i que tinguen clar que som lʼalternativa als governs dʼultradreta.