Marta Trenzano: «Algemesí és un referent per com s’ha apostat sempre per la preservació de la cultura»

Feia calor, i els turistes estrangers ja ocupaven places i carrers. Havíem quedat amb Marta Trenzano, l’alcaldessa d’Algemesí, a la plaça de la Mare de Déu, en una terrassa d’un espai molt bonic. Després de les salutacions, una primera cosa que et sorprén és la joventut de la primera autoritat d’aquest poble de la Ribera Alta. I la segona cosa que es nota és que, tot i que les condicions del seu govern municipal no són de majoria absoluta ni molt menys, sembla que té les idees clares i sap el que li agradaria aconseguir en aquest període municipal. Transmet seguretat i orgull de ser l’alcaldessa del seu poble.

 

–És llicenciada en Filologia Anglesa i estudiant de Ciències Polítiques, i la primera dona que arriba a l’alcaldia d’Algemesí. Com es troba en el càrrec?

–I la primera candidata! Em trobe molt bé. Ja ha passat més d’un any i estem més o menys assentats.

–I com és el dia a dia d’una alcaldessa d’un poble de 28.000 habitants?

–És molt intens perquè a més som un govern en minoria; només som 9 regidors de 21 per a gestionar l’ajuntament. Només som dos regidors i dos mitjos alliberats, la qual cosa implica que s’ha de treballar molt, responsabilitzar-te de moltes coses i resoldre tu mateix moltes coses que en altres situacions farien altres persones. Evidentment, tens una part d’agenda d’atenció a la ciutadania, que en 3 o 4 dies es dóna la cita. A més, has de fer el treball de representació i d’acompanyament a les associacions i col·lectius en els seus actes. És molt intens, però al final compensa.

–Forma part d’eixa nova fornada d’alcaldes joves del PSPV (Jorge Rodríguez, Diana Morant…).

–I n’hi ha molts més! Jordi Mayor a Cullera, Carlos F. Bielsa a Mislata, Marta Ortiz a Benifaió…

–Representeu la imatge renovada del PSPV?

–Sempre dic el mateix quan parlem de renovació: està bé renovar les cares en política, perquè la política és un servei que s’ha de prestar durant una etapa de la teua vida i després saps que hi ha un moment que s’acaba. Però quan parlem de renovació no solament són importants les cares, sinó que renovar-se també implica adaptar-se als nous temps, amb independència de les persones i de la seua edat. I crec que aquesta qüestió és molt més important que la primera, més que res per entrar en coalició amb la gent, que és el que un partit polític ha de buscar.

–Governa amb el suport d’Esquerra Unida, que forma part del govern, i amb Més Algemesí que no ha entrat al govern. Això és governable?

–Portem un any i encara no ens han tirat del govern! [rialles] És complicat, però al final aquest nou escenari generat obliga a això: a l’entesa, al diàleg permanent, al pacte, a negociar i, per tant, a cedir… I això és molt millor que una majoria absoluta i compacta perquè les decisions sempre són més consensuades, però per altra banda alenteix moltíssim la governabilitat.

–El PP està molt enfadat? Perquè amb 8 regidors està en l’oposició…

–Ells tenen eixe inconvenient, però també tenen un avantatge: el dia de les eleccions. Saben que qualsevol persona que tinga un pensament liberal o conservador, fins que no ha aparegut Ciudadanos els votaven perquè no tenien una altra opció. L’esquerra sempre ha estat més fraccionada, però tenim la sort que som capaços d’arribar a enteses i acords, i per això som capaços de llevar el govern a la dreta. A més, a Algemesí no sempre ha governat l’esquerra amb majoria absoluta…

–Vint anys d’Emili Gregori (PSPV) i huit de Vicent Ramon Garcia (PP). Eixes ombres són allargades?

-És una època diferent i una situació política diferent. Emili sí que ha governat en alguns moments amb majoria absoluta; Vicent Ramon sempre amb majoria absoluta i ha fet el que li ha donat la gana; ara està en l’oposició i ja veurem si es torna a presentar. Ombra? Jo de Vicent Ramon espere que no quede cap ombra, perquè som personatges polítics antagònics completament; estem als antípodes. I d’Emili Gregori espere que, com a mínim, es mantinga el tarannà i la capacitat de conciliació que sempre ha demostrat.

–Creu que els veïns d’Algemesí han notat el canvi?

–Espere que sí. Hi ha coses que són importants, com l’accessibilitat de la gent als seus representants. En això el canvi ha sigut fonamental. El despatx de l’alcaldia era un búnquer i allí no entrava ni Déu. Ara entra tothom amb tota la llibertat. També hi ha hagut un canvi en les prioritats: quasi hem duplicat la inversió en educació i en agricultura. Hem invertit el màxim que ens permet la llei en plans d’ocupació, hem invertit en prestacions socials. I en què hem reduït? En despesa de protocol, en dinarots i soparots. També en salaris de polítics: l’alcalde cobrava 64.000 euros i jo 38.000! Per a ser un any de govern és un canvi prou substancial i considerable.

–Precisament, una de les seues promeses va ser invertir un milió i mig d’euros en ocupació. Estem en el camí?

–Espere haver-ho superat quan acabe la legislatura. És de veres que hi ha lleis que impedeixen als ajuntaments decidir les prioritats que necessita el nostre poble i ens posa traves. No podem invertir més d’un percentatge del pressupost total en plans d’ocupació, per tant nosaltres hi hem invertit el màxim que ens permet la llei. Malgrat això, els ciutadans saben que destinarem el màxim de diners possibles que ens permeta la llei.

–I ara parlem del seu poble. Com el definiria?

–Algemesí és un poble format per gent molt compromesa i que ha sigut fonamental la seua participació per a mantindre les seues tradicions, exportar-les i convertir-les en Patrimoni de la Humanitat. Les institucions públiques sempre han estat presents, però mai han protagonitzat res: ha sigut i és la gent d’Algemesí qui ho ha aconseguit. Tenim més de 180 associacions i organitzen activitats totes les setmanes de l’any. La grandesa d’Algemesí està, precisament, en la seua gent. La gent és el pilar fonamental de tot el progrés que ha viscut el poble en el vessant cultural.

–Al cap i a la fi, podríem dir que Algemesí és un símbol al País Valencià?

–No sé si és un símbol, però crec que és un referent. Un referent cultural, no sols per les festes de la Mare de Déu, sinó per tot el que simbolitza, per tota la implicació de la gent, per escriptors… S’ha apostat sempre per la preservació de la cultura, de les arrels, de la llengua, amb independència de qui haja estat en el govern. Eixa és la força que tenim al nostre poble.

–Quin ha estat el secret per a conservar, mantindre viu i potenciar tot el patrimoni i la història del poble?

–Pels anys 70, la processó va estar a punt de desaparéixer perquè no trobaven gent, la música no estava professionalitzada i era tot molt complicat. I va haver-hi un grup d’hòmens que es van reunir i van decidir portar-ho endavant. Van muntar l’Escola de Tabal i Dolçaina, van buscar gent, van reforçar la Muixeranga i la resta de balls, varen assajar, i a partir d’ací s’ha desencadenat tot. Ara hi ha llistes d’espera per a entrar a participar en els balls! Ha passat de quasi desaparéixer a fer que la gent s’haja tornat boja per poder participar-hi. Per això deia adés que l’impuls de la pròpia societat civil d’Algemesí ha estat fonamental.

–I què va suposar que la festa fóra declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

–Va ser un esclat d’alegria, un reconeixement a la tasca de molta gent, del treball de la formigueta d’anar a poc a poc fent, creixent, fent un treball molt bo de donar a conéixer la festa arreu del món. És un reconeixement merescut que ens ompli de satisfacció.

–Que ara està de moda, perquè actua més fóra que a Algemesí! Però, una de les coses que es troba a faltar és una pàgina web potent de difusió de la festa.

–Ens ho hem de prendre seriosament, i ja tenim contactes per fer una pàgina web com cal. Hem demanat una subvenció a l’Agència Valenciana de Turisme precisament per a això. Però no sols s’ha de fer una pàgina web; també s’ha de renovar i actualitzar tota la informació, perquè els tríptics tenen més de vint anys.

–17 anys fent la Trobada de Muixerangues és un fet únic. Però, no creu que s’hauria de conéixer molt més?

–Crec que hem començat la casa per la teulada. Hem aconseguit el reconeixement internacional de la UNESCO, a Corea estan bojos amb les nostres festes –de fet, ens hem agermanat en un poble d’allí–, i en canvi el dia que vinguérem a la plaça de la Mare de Déu per celebrar el 25 d’Abril hi havia gent que ens preguntava si érem catalans. Hem de donar a conéixer la festa també de portes cap a endins, dins del nostre territori. El coneixement internacional està molt bé, però no pot ser que al País Valencià no ens coneguen. I eixa és una feina que estem intentant fer.

–Com porteu la representació institucional en els actes religiosos?

–El PP anava a totes les processons, i jo no hauria fet cap acord plenari. Senzillament, hauria deixat màxima llibertat perquè cadascú vaja on vulga. Però, Més Algemesí va insistir que s’havia de fer un acord per tal que tots férem el mateix, i l’acord plenari al qual es va arribar –amb el vot en contra del PP– va ser que sols aniria la corporació com a tal de manera institucional a les dues processons patronals: la de Sant Onofre i les tres de la Mare de Déu. El PP va a la resta de processons, però sense el medalló de regidor i a títol individual.

–«Mentre siga alcaldessa d’Algemesí, si el poble vol bous, bous tindrà», va dir. No vos heu plantejat fer un referèndum?

–Realment no ho ha plantejat ningú seriosament: ni cap partit polític ni cap associació. Cal entendre la festa d’Algemesí, on l’element central és la tauromàquia. Molta gent que va als bous no n’és aficionada. És una festa en la qual estàs 16 hores del dia al carrer, dinant a les casetes, sopant a les casetes… i durant dues hores i mitja hi ha bous.

–Per acabar, amb quin racó d’Algemesí es quedaria?

–Amb el Parc Salvador Castell, que és on he nascut, on he crescut i on visc. Abans hi havia més verd, el PP hi va posar més ciment, però passejar per eixe parc sempre és un goig.

Entrevista publicada al nº 418 (setembre de 2016)

Imatge: Diputació de València