Mascaretes

01/05/2020

En qualsevol avinguda d’una gran ciutat japonesa és freqüent veure a desenes i desenes de persones que caminen protegint la seua cara amb una mascareta. També ací les hem vist a la porta dels hotels o passejant als centres històrics de les nostres ciutats quan el coronavirus era encara una ficció. La mascareta constitueix un senyal arrelat a certes cultures on milers de ciutadans porten cada dia aquest tipus de protecció que prioritza la higiene i l’educació personal.

Des de fa algunes setmanes, l’arribada d’un avió que sol procedir de la Xina, carregat amb mascaretes, es converteix en notícia de primera pàgina dels diaris i, fins i tot, les caixes i el nombre de mascaretes que ens arriben i la seua distribució, es destaquen a l’interior. Tots tenim la impressió que com més mascaretes arriben als nostres aeroports, millor per tots… I als darrers temps hem vist amb simpatia, quasi amb tendresa, que una empresa, o un grup de persones d’una associació veïnal, es dediquen a confeccionar-les per aportar-nos la seua solidaritat en forma de mascareta.

Si preguntem per què molts japonesos o xinesos insisteixen a portar les caretes el que recollim és semblant: les porten quan es troben malalts d’alguna infecció respiratòria i ho fan com a mostra de consideració amb els qui conviuen. Portar-les és un signe de respecte. I, estimulats per aquest interessant objecte de prevenció, ens hem informat sobre  els avantatges de les mascaretes quirúrgiques o de les higièniques, i fins i tot, hem pres nota de les preocupacions per aconseguir les del tipus FFP… I, a més, com sempre passa en tots aquells àmbits gràcies als quals vivim la realitat,  també hem llegit  que als països on són tan comunes hi ha persones que les porten per accentuar la seua privacitat i que  es poden comprar, a les farmàcies o als supermercats, de diferents colors i dissenys, com un complement de la moda.

Dintre d’uns dies el carrer es convertirà de nou en el lloc per passejar i trobar-se amb els altres. Podrem caminar, córrer i ens agradarà seure en el banc d’un jardí o d’una terrassa; es publicaran normes per organitzar  la convivència als espais públics i ens assabentarem del nombre de persones amb les quals podrem caminar junts; també dels metres de separació entre nosaltres… i, sobretot, se’ns aconsellarà protegir-nos amb mascaretes.

El carrer és un gran intercanviador cultural: tot allò que és bonic, lleig, educat o no, adquireix carta de ciutadania quan tots, o almenys la majoria de persones que caminem per ells, ho convertim en “acadèmic”, en correcte. Per això, és probable que quan la recomanació de les mascaretes s’institucionalitze vegem pel carrer a persones que les porten i a altres que no ho fan. Això ens farà analitzar la situació des de perspectives inèdites fins ara; segurament procurarem agrair la solidaritat de què la porte i és també probable que la por i la incertesa ens faça allunyar de tots aquells  que no les utilitzen. Així és que, prompte, deurem començar a  reflexionar sobre les dues actituds per no aixecar  entre nosaltres noves fronteres i prejudicis.

La mascareta ens tapa la boca, el nas i també la cara; protegeix la nostra salut i ens aporta una certa discreció per la qual cosa es convertirà ràpidament en una nova imatge de la privacitat, També influirà en la concepció pràctica de l’espai social quan ens trobem en un parc públic o en una parada del metro o d’autobús, o, simplement, quan pugem a l’ascensor abans d’arribar a casa. En portar la mascareta mostrarem el distanciament elegit amb les persones en les quals ens creuem o treballem; i també mostrarem o no la nostra consideració i respecte per no contaminar als qui tenim a prop. Crec que estem a punt de començar a viure una nova realitat social i que les noves actituds caldrà interpretar-les dintre del canvi cultural que sense dubte es va a produir.

Ara mateix la mascareta està tenint una gran publicitat. Portar-la, es diu, és un compromís de solidaritat, concepte que eixirà reforçat  de la crisi que vivim. S’augmentarà la seua producció; es tindrà cura de nous dissenys i materials per confeccionar-la; també naixeran formes de venda suggeridores. Canviarem alguns costums pel simple fet de portar-la. És segur que ens ajudarà a protegir-nos del coronavirus i d’altres malalties respiratòries però també és probable que el seu ús ens porte a classificar als ciutadans entre els qui la fan servir i els qui no.

Desitgem que la vacuna contra la Covit-19 arribe prompte i que la mascareta s’introdueixi en la nostra cultura amb la normalitat convenient per la salut de tots; el seu ús devia ser un saludable estímul  educatiu per la defensa de la vida i de la solidaritat.

Si ho aconseguim, en el temps vinent, no es devien augmentar les variables socials que estudien el nostre comportament. Portar o no portar mascareta no hauria de ser un indicador addicional a introduir en els estudis sociològics.