Tens 0 productes a la teua cistella
19/07/2019
Acostumades com estem les persones que vivim entre el Sénia i el Segura a anar a la nostra marxa, no podem obviar per més temps, la realitat que s’hi viu al nord dels nostres límits geogràfics, que, dit siga de pas, mai no han configurat cap obstacle per a les valencianes i els valencians. El Sénia, mai abans d’ara no ha format frontera.
Els nostres polítics, no poden continuar mercadejant les intencions de llibertat dels nostres germans catalans. Hem d’exigir-los que deixen de mirar cap a un altre costat quan es tracta del “procés” i que pensen en clau valenciana; que intenten fer-los costat, que procuren anar al seu pas en els temes essencials, tal com el poble demana.
S’hauria de fer campanya per explicar la ciutadania valenciana, sobre l’existència de nacionalismes legítims, que respecten tots els pobles i, d’altres nacionalismes tirànics i contraris als drets dels pobles. S’hauria de fer aquesta campanya, perquè no tots els nacionalismes tenen raó.
Els primers, s’emmarquen dins d’un nacionalismes acompanyat del respecte per les nacions alienes, mentre que els segons, resulten nacionalismes imperialistes, que imposen o pretenen imposar la seua nació a altres pobles que no li pertanyen i sempre tenen un fons de sentiments contraris a la llibertat i als drets humans bàsics.
Hi ha nacionalismes excloents que són molt perillosos perquè resulten prepotents i destructors de les llibertats dels altres. Per aquesta raó, els polítics valencians han de saber empatitzar amb la voluntat del poble català a fer una consulta sobre el seu estatus dins dels pobles peninsulars.
Han de saber-ho fer, perquè si alguna vegada el govern central i centrípeta se n’adona que no pot mantenir el “no” per més temps i accepten un referèndum, si els catalans perden l’ocasió, el govern d’Espanya els ho farà pagar molt car i els tractaria molt pitjor del que els està tractant fins ara.
Els nostres polítics, almenys aquells que tenen una idea progressista i mínimament d’esquerres, haurien de saber que la voluntat d’un poble és imparable i el problema no sols el tenen els catalans, ja que la península Ibèrica la configuren nacionalitats i pobles consuetudinaris que mai no han renegat a deixar de ser-ho.
La gent que ens administra ara mateix, ha de saber que a Catalunya, al País Basc i en menor mesura a Galícia i al País Valencià (de manera prou incipient) hi ha un cert cansament d’Espanya. Hi ha una desafecció real i sura la sensació que la situació actual no es pot aguantar a base (com és el cas de Catalunya) amb presos polítics i amb un president i alguns consellers i conselleres a l’exili.
S’ha de saber explicar a la ciutadania valenciana que, el govern de l’Estat espanyol està entestat a no resoldre el “problema del procés” per raons econòmiques, per impulsos viscerals, per la força de l’inconscient col·lectiu de massa segles.
Els nostres polítics, s’ho han de prendre seriosament, ja que, tan bon punt es conega la sentència del Tribunal Suprem, les reaccions de set milions de persones poden influir en molt en les polítiques que s’hagen d’aplicar al nostre País Valencià. Sovint, convé posar remei abans de la ferida i, en aquest cas, trobe sincerament que hauria de ser així: expliquem en clau valenciana el que suposa “el procés” i deixem de mirar cap a un altre cantó quan es tracte del dret a decidir dels pobles. Ells no volen separar-se, pense que el que volen ser és “un poble lliure i en llibertat”.
