Tens 0 productes a la teua cistella
Aquell 29 d’octubre de 2024 quedarà gravat per sempre en la nostra memòria col·lectiva. Va ser el dia en què la dana va colpejar amb una força descomunal a Massanassa, inundant els nostres carrers, places, vivendes, comerços, col·legis, parcs, jardins… absolutament tot. L’aigua no va tindre compassió i va arrasar amb tot el que va trobar al seu pas. Molts ho van perdre tot. Cases senceres es van vore arrasades per l’aigua i el fang. Comerços de tota la vida, locals plens de records, de projectes personals i familiars, quedaren devastats en qüestió d’hores. La vida quotidiana es va trencar de manera abrupta i dolorosa.
Jo, com un més d’este poble, vaig viure aquells dies amb una mescla d’impotència i ràbia. Per a mi foren també dies difícils. Em trobava a l’hospital, recuperant-me d’una operació després d’un accident amb la bicicleta. Deu dies ingressat des que va ocórrer la dana, en els quals el dolor físic es mesclava amb l’emocional. No hi ha pitjor sensació que veure com el teu poble es destrossa des d’una pantalla, sense poder xafar el carrer, sense poder abraçar als veïns, sense poder mirar als ulls als qui estaven patint. Però fins i tot des del llit de l’hospital, amb el meu telèfon mòbil, no vaig deixar de treballar ni un sol minut. Perquè este càrrec és una responsabilitat. I perquè Massanassa ho necessitava, a pesar que els meus companys i companyes de corporació municipal i tot el personal de l’Ajuntament de Massanassa estava fent un excel·lent treball les 24 hores del dia.
El més dur, sens dubte, va ser perdre vides humanes. Dotze veïns i veïnes ens van deixar a conseqüència del temporal. Dotze famílies marcades per sempre per esta tragèdia. No hi ha paraules que puguen alleujar eixe dolor, però sí un compromís ferm: sempre estaran en la nostra memòria. No els oblidarem mai.
En els primers dies després de la catàstrofe, la prioritat va ser clara: localitzar les persones desaparegudes. Simultàniament, començàrem amb la retirada de vehicles de les vies públiques, ja que l’aigua havia arrossegat milers de cotxes i es generaren muntanyes d’alçada considerable. En total, prop de 4.000 vehicles van ser retirats a Massanassa. Una labor titànica, però absolutament necessària. Invertírem més d’1,5 milions d’euros del pressupost municipal en la neteja de carrers, una de les mesures urgents i d’emergència que vam poder fer gràcies al romanent positiu de tresoreria.
Les vivendes en planta baixa foren les grans damnificades. Més de 1.100 llars quedaren afectades, moltes d’elles amb fins a tres metres d’aigua a l’interior. Imaginen tot el que significa això. Pèrdua total de mobles, electrodomèstics, records familiars… vides senceres inundades. Tota la nostra atenció i recursos anaren destinats a ajudar eixes famílies a alçar-se de nou. I ja no sols les vivendes de planta baixa, sinó també una infinitat de soterranis, garatges i finques afectades.
Vam haver d’improvisar solucions urgents. El Centre de Salut, situat en una planta baixa, va quedar inutilitzat. Davant l’emergència, el reubicàrem en la primera planta de l’Ajuntament per a garantir l’atenció sanitària immediata. Esta experiència ens ha deixat una ensenyança molt clara: necessitem un nou centre de salut ampliat i amb una planta elevada. Ja l’he sol·licitat al president de la Generalitat Valenciana i a la Conselleria de Sanitat, i no pararé fins a aconseguir que s’amplie, a prova de futures emergències i per a atendre una població que ja supera els 10.500 habitants, construït quan n’érem uns 7.000.
Des del primer moment, la nostra prioritat han sigut les persones. Ens mobilitzàrem per a canalitzar tota l’ajuda possible, pública i privada. No podia faltar menjar, productes per a nounats, medicaments, roba, electrodomèstics bàsics, atenció a les persones amb diversitat física i funcional… Ningú podia quedar-se arrere. I ací, una vegada més, Massanassa va donar una lliçó d’humanitat. La solidaritat entre veïns, voluntaris, associacions, empreses, entitats esportives… va ser aclaparadora.
Passada l’emergència, vam entrar en la fase de reconstrucció. Sabem que serà llarga, que hi haurà dificultats, però no ens rendirem. Esta reconstrucció no pot fer-se només des de l’Ajuntament. Necessitem la implicació real de totes les administracions: Generalitat, Diputació, Govern d’Espanya. I la necessitem sense colors polítics, sense sigles ni banderes. Perquè els veïns no entenen de burocràcia ni de paperasses interminables. Necessiten solucions, i les necessiten ja.
Estem gestionant, entre altres ajudes públiques, una molt important que és la subvenció de l’Estat, que ascendix a 54,8 milions d’euros. Amb ella, podrem reparar carrers i reasfaltar-los, rehabilitar edificis públics, restaurar quadres elèctrics, reconstruir parcs i zones verdes, recuperar el cicle integral de l’aigua de manera correcta, i molt més. Tornar al que érem i deixar Massanassa millor i preparada davant una nova emergència.
Des de l’Ajuntament, prenguérem des del principi decisions clares per a alleujar la càrrega als afectats. Eximírem del pagament de l’IBI a tots els immobles danyats per la dana, que són els baixos i soterranis, tant residencials com no residencials, incloses les naus del polígon industrial. També hem pres mesures tributàries com no cobrar el rebut de l’aigua durant dos trimestres, ni cobrar la llicència d’obres per a la reparació i reconstrucció per la dana, ni la taxa per ocupació de via pública per estes obres –estes dos últimes fins al 30 de setembre de 2026. Tampoc, la taxa per ocupació amb taules i cadires dels establiments d’hostaleria, ni la taxa de guals i l’impost de vehicles perquè donara temps a donar de baixa a aquells danyats per la dana.
Vam posar en marxa ajudes econòmiques per al comerç local per a fomentar la seua reobertura amb una dotació de 230.000 euros i un import individual de 1.000 euros per establiments o negoci afectat. En total, 222 comerços del nucli urbà i més de 350 empreses del polígon industrial es van vore perjudicats amb la barrancada. A totes elles els vam obrir la mà, perquè sabem que el teixit econòmic local és vital per a la recuperació.
Tampoc ens oblidàrem del camp. La Marjal, part fonamental del patrimoni natural i agrícola de Massanassa, també va patir danys greus. Ajudàrem en les labors de neteja perquè els agricultors pogueren reprendre la seua activitat el més prompte possible. El món agrícola també forma part del poble i els seus professionals són els que primer van acudir per a ajudar a netejar els carrers de fang.
La col·laboració publicoprivada ha sigut essencial. Entitats com el CA Osasuna han mostrat el seu compromís amb el nostre poble, col·laborant perquè tinguérem el Poliesportiu Municipal obert com més prompte millor. 9.490 donacions rebudes dels socis del club i la col·laboració de Saltoki van permetre donar 450.755 euros per a reconstruir el poliesportiu, la piscina, les pistes de pàdel, el frontó, el pavelló, la zona de paellers, entre altres. Un pas fonamental que ens ha permés fer l’Escola d’Estiu per a xiquets i xiquetes, reprendre les activitats esportives i obrir la piscina municipal este estiu per a tot el veïnat amb bons familiars gratuïts per a tota la temporada. A més, la Fundació Amancio Ortega ens va permetre abonar 3,2 milions d’euros a les vivendes de planta baixa afectades; Juan Roig i la Fundació Hortensia Herrero han reconstruït parcs infantils; la Fundació Trinidad Alfonso ens ha retornat el camp de futbol Vicent Moreno amb una superfície de gespa de 7.000 m²; i així, una infinitat d’entitats privades involucrades que, gràcies a la seua possible contractació directa, han pogut fer prompte estos treballs per a retornar espais tan necessaris als veïns i veïnes de Massanassa.
En eixe mateix camí de recuperació emocional, també vam posar en marxa, tan prompte com va ser possible, el programa «Molt + que Anys», per a fomentar l’envelliment actiu de les nostres persones majors. Elles, que tant han viscut i que tant han donat, mereixen totes les nostres atencions, especialment en moments difícils com estos. De la mateixa manera, des dels Servicis Socials de Massanassa vam oferir suport psicològic post-dana des de l’inici, una labor que continuem fent.
Podria comentar moltíssimes més accions i treballs en què estem dia a dia, però necessitaria moltes més pàgines per a escriure. Estem parlant d’una reconstrucció total: urbanisme i infraestructures, benestar físic i emocional, vida cultural, suport a l’educació i centres escolars, millora de la sanitat, desenrotllament del comerç i indústria local, aposta esportiva, oci juvenil, formació i foment de l’ocupació…
La dana no ha sigut fàcil. Tampoc ho va ser la covid-19. Però, com tot, hem de formar-nos i oferir solucions àgils, dins dels recursos de què disposem i de les nostres competències.
Ens queda molt per fer, sí. Però també hem avançat molt. I estic convençut que, si estem units, eixirem d’esta més forts que mai.
Revista Saó Núm.516, pàgs. 22-25. Septembre 2025.
