Tens 0 productes a la teua cistella
«Quan un líder es converteix en una càrrega, les maquinàries dels partits es posen en marxa per protegir els interessos col·lectius, i això significa que és probable que el seu cap acabe damunt de la taula»
Quan es gestiona una crisi, dir la veritat des del primer moment i mantenir un relat coherent són recomanacions fonamentals per a evitar que el problema es faça encara més gran. Si es canvia la versió o es cau en contradiccions, la credibilitat cau bruscament i el públic —ja siga la ciutadania, els mitjans o fins i tot els mateixos equips— comença a desconfiar-ne. No es tracta només de quedar bé, sinó d’assegurar que el missatge que es transmet no es convertisca en una bomba de rellotgeria que esclatarà més endavant.
Això és exactament el que ha passat amb Carlos Mazón. La seua comunicació de crisi ha sigut un exemple clar del fet que no mantindre un únic relat pot acabar jugant en contra. Quan el discurs va canviant segons bufa el vent, la gent ho nota. Primer diu que arriba al CECOPI a una hora, després en diu una altra i, al final, costa saber quina és la versió real. Aquests tipus d’errors no només compliquen l’eixida de la crisi, sinó que generen la sensació que s’està amagant alguna cosa i que no hi ha un lideratge clar. A més a més, en aquest cas, amb 219 valencians morts per la dana, és una falta de respecte i moltes persones poden percebre que s’està rient d’ells. En política, la confiança és un actiu difícil de recuperar quan s’ha trencat i ací l’escletxa sembla irreparable.
Ja fa més de quatre mesos de la dana, i tot i que hi havien hagut manifestacions demanant la dimissió de Mazón, fins ara aquest ha aguantat en el càrrec. No per falta de relleu, sinó perquè, potser, al seu partit havien fet la lectura que més valia que s’acabara de cremar ell –mentre gestionara la reconstrucció– que no posar un nou lideratge i que la seua reputació també acabara per terra.
Però la política no perdona, i ara dins del Partit Popular es comença a percebre que la seua gestió no només està danyant la imatge personal de Mazón sinó també la de la marca PP. En conseqüència, els moviments interns per a apartar-lo s’estan accelerant, tal com hem pogut llegir els darrers dies a la premsa. Al cap i a la fi, quan un líder es converteix en una càrrega, les maquinàries dels partits es posen en marxa per protegir els interessos col·lectius, i això significa que és probable que el seu cap acabe damunt de la taula. No es tracta d’una qüestió de lleialtat o de principis, sinó de pura supervivència política.
Aquests dies ja s’han començat a notar símptomes clars de malestar intern. Sectors importants del PP –no sols des del cercle fidel Francisco Camps, sinó també des de Gènova– estan filtrant informació a la premsa de manera interessada, marcant distàncies amb Mazón i deixant clar que no volen que el desgast de la seua figura arrossegue tot el partit. Les filtracions no són casuals, formen part d’una estratègia per a preparar el terreny per a un possible relleu. Quan el PP detecte que mantindre Mazón els costa vots i afecta les seues opcions futures de cara a la contesa política de 2027, no dubtaran a moure fitxa. Ara bé, hauran de valorar si es fa l’aposta per Vicent Mompó, amb els riscos que comporta atés el difícil context de crispació i de decepció de la societat valenciana, o comença la partida d’escacs amb noves –o velles– fitxes al tauler.
En un intent de rebaixar la tensió, Mazón ha optat per deixar de parlar sobre l’hora exacta en què va arribar al CECOPI durant la crisi. El canvi d’estratègia busca desviar el focus mediàtic i evitar que el debat seguisca centrat en les contradiccions i la falta de transparència. No obstant això, la clau està en si la tensió –i pressió– pública sobre el mandatari (que no pot anar a cap acte ni a cap territori sense ser increpat i que se li demanen responsabilitats) es manté o si, amb el pas del temps, es desunfla. Les pròximes setmanes seran determinants, i les Falles representen la prova de foc definitiva –mai millor dit– per a Mazón. L’exposició pública serà màxima –si decideix participar en els actes–, i veurem si aconsegueix suportar la pressió de les manifestacions i concentracions constants que demanen la seua dimissió o si, al contrari, el desgast s’intensifica fins a fer insostenible la seua continuïtat.
Per si no fora prou, la seua imatge ha quedat encara més tocada amb la gestió de les últimes pluges. L’episodi recent de precipitacions ha deixat en evidència la nefasta planificació del 29 d’octubre, i ha mostrat amb claredat tot el que es podia haver fet en matèria de prevenció i no es va dur a terme. En aquesta ocasió, les actuacions han sigut més àgils i coordinades, demostrant que sí que hi havia marge de maniobra per a haver evitat una part dels problemes generats en l’anterior temporal. Aquest contrast ha reforçat el relat dels crítics, que denuncien la seua incapacitat i irresponsabilitat en la gestió de la dana que va arrasar l’Horta Sud, la Plana d’Utiel i la Ribera.
El President de la Generalitat, Carlos Mazón, està en una situació com més va més compromesa. La crisi no només ha afectat la seua imatge i credibilitat, sinó que ja comença a esquitxar al seu partit. Si la tensió es manté i les protestes no afluixen, el PP tindrà un problema major entre mans de cara a les eleccions autonòmiques de 2027 i, com ha passat en altres ocasions, no dubtarà a prendre decisions dràstiques per a protegir els seus interessos. El futur polític de Mazón està en l’aire, i els pròxims dies marcaran si encara té marge per a sobreviure o si la seua caiguda és ja inevitable. Ara bé, hi ha un detall que no hem de deixar passar de llarg: l’oposició també pot sumar-se a la partida, ja que una possible moció de censura podria avançar els esdeveniments.
Revista número 511, pàgs. 40-41. Març 2025.
