Mazón: La baixa 230

Imatge de la compareixença de Mazón ahir a través de TVE.

“La princesa està trista, què tindrà la princesa?”, preguntava Rubén Darío a l’inici del seu melancòlic poema. La resposta, hui, després de l’enèsim esperpent protagonitzat per Carlos Mazón, seria que la princesa té un rostre de formigó armat.

Una baixa mèdica ha sigut l’excusa perfecta per a allunyar-se del focus i dimitir sense pronunciar-ho, anar-se’n sense fer-ho -continua aforat davant la Justícia- i llavar-se les mans davant la ciutadania apel·lant a la llàstima amb un pusil·lànime i barat “ja no puc més”. Una baixa mèdica. Voluntària. Es veu que les 229 baixes forçades que va haver-hi fa un any no havien sigut encara prou per a assumir els seus manifestos errors, negligències i irresponsabilitats.

Curiosament, ho va fer a primera hora del dia en què la seua cita aquella vesprada del Ventorro compareixia davant la jutgessa de Catarroja, i no dubte que estava fet amb tota la intenció, bé per a llevar-li pressió a ella… o viceversa. La veritat és que després d’un any de mentida rere mentida en tots els escenaris, el màxim responsable administratiu de la gestió autonòmica de la DANA segueix, però en funcions, amb una acta de diputat que li allibera de ser investigat i amb els mateixos privilegis dels quals ha disposat des que va accedir a la Presidència gràcies a la ultradreta, però ara amb un sou vitalici garantit com a cap del Consell (no siga que haja de treballar per a guanyar-se la vida en el futur) i una baixa mèdica perquè descanse amb la seua família. En terminologia moderna, un win-win de manual.

I ara, què? Amb el cadàver ja cap a la fossa -era qüestió de temps amb la pressió ciutadana- l’anàlisi ha de centrar-se en el silenci primer còmplice i després sospitosament intel·ligent de VOX durant aquest últim any, sabedors que cada compareixença pública de Mazón en la seua cerca de la supervivència eren milers i milers de vots més per a ells en unes futures eleccions.

Per això les víctimes en particular i la ciutadania en general -i els seus representants públics- no haurien de perdre temps celebrant la caiguda de Mazón -que no és tal-, sinó preveure immediatament el rèdit que la ultradreta obtindrà del mateix per a, des d’ara mateix, continuar marcant l’agenda política a la Comunitat Valenciana (gestió de la DANA inclosa, que treball queda i bastant), amb tot el que de perniciós això suposa, com ja sabem en àmbits com el cultural, l’educatiu o l’econòmic.