Tens 0 productes a la teua cistella
Carlos Mazón, Alberto Núñez Feijóo i Vicente Mompó. Foto: PP.
Com ja se sap, una gran majoria de ciutadans estem preocupats per la mala gestió que del tema de la dana està fent el president de la Generalitat Mazón (a partir d’ara Massó), com també ho estan periodistes, tertulians i polítics de tota classe, inclosos els del PP. Per altra part, molts estem d’acord que el PP està seguint uns passos equívocs amb el canvi d’estratègia que han adoptat en defensa de Massó, personatge que benèvolament podem qualificar de descabestrat, o d’eixelebrat, o també de descervellat i sobretot d’irresponsable… Curiosament, també ha demostrat que se li pot dir qualsevol cosa, perquè ell ni s’immuta, i per això, també el podem qualificar d’immutable, o fins i tot d’insensible. Cadascú pot servir-se de l’adjectiu que vulga, o de més d’un, perquè tots ells són igualment negatius i van bé per a definir-lo. Amb bona voluntat, algú també ha dit que el que li passa és que li va massa gran el vestit que li han fet, o el càrrec, cosa que si fora certa, deixaria en ridícul Feijóo (a partir d’ara Feixóo), perquè aquest és la màxima autoritat en el PP, qui posa i lleva peons i marca la política a seguir per tots els barons, excepte l’Ayuso, que menja ranxo a part. Paga la pena, doncs, que insistim en el tema Massó, perquè tot el que l’envolta és problemàtic i deficient i això vol dir que a Massó i als seus corresponsables, els falten coses imprescindibles, com la coherència. Per exemple, alguns dies Feixóo actua com si tinguera dubtes sobre Massó i en altres es mostra com el seu protector; ara ho veurem. A banda que els del PP tenen la curiosa característica de ser molt mentiders, el ben cert és que els dubtes de Feixóo han confós a molts comentaristes, inclosos els que treballen per al PP, i a alguns dels seus barons, que han donat Massó per amortitzat, encara que han hagut d’aplaudir-lo malgrat que estan escandalitzats per les absurdes actuacions de Massó. Molts donen per descomptat que aquest és un irresponsable, però, Feixóo què opina en realitat? I Feixóo, és responsable o irresponsable?
Si fora responsable ja hauria de tindre la certesa que mantenir Massó és una temeritat i que el mal menor seria fer-lo dimitir. En la seua dimissió és en el que pensem els valencians i les valencianes que han patit la dana i els que no, però que els fem costat, i els nostres representants polítics en les Corts, com hem manifestat de manera inequívoca: no volem Massó de president i el considerem responsable de tots els morts i de portar la gestió de la “reconstrucció” tan malament; li ho hem dit a la cara, al carrer, a les manifestacions, a les Corts, als Ajuntaments, a la premsa… i ha quedat tan clar el rebuig que provoca la seua sola presència que ja ni s’atreveix a eixir al carrer. Fins i tot a Castelló i a Alacant, on Massó suposava que no hauria arribat la febra anti-massònica, no ha estat així, com s’ha vist en les fracassades visites a aquestes ciutats.
Torne a insistir que pareixia que Feixóo anava a desfer-se’n d’aquesta figura de sainet, però no ha estat així, per a sorpresa de tots els comentaristes polítics i tertulians, inclosos els del PP. I també per a sorpresa de Cuca Gamarra i de Miguel Tellado, que són els qui donen la cara oficialment en nom del partit i del seu president en cap. Com ho sabem? Amb la senyora Cuca tenim l’avantatge que si no té clar o està en desacord amb el que li fa dir Feixóo, torç el morro al mateix temps que arruga el nas i els llavis, o siga que la cara la retrata i podem saber el que hi ha de veritat al darrere de les seues paraules. Passa el mateix amb Tellado, encara que aquest opta per apagar les expressions i mostra una cara plana i poc convincent, de punts suspensius. Dir açò és fer psicologia dels gestos i no soc jo qui ho ha fet sinó una amiga psicòloga que sol donar-me pistes d’aquest tipus; moltes gràcies, Empar.
Però, què li ha passat a Feixóo per a canviar d’estratègia? Quina llumeta se li ha encés, a ell que es creu una llumenera? Alguns amics que em queden al PP (ja poquets, lamentablement) m’havien dit que Feixóo estava molt descontent amb Massó i que anava a fer-lo dimitir; ara em diuen altra cosa, m’han assegurat que el que ha passat és que a l’hora de cercar el recanvi, Feixóo no n’ha trobat cap que puga fer-se càrrec d’un govern que és un desgovern total, sense cap perspectiva i amb la mínima capacitat per a dirigir un vaixell a la deriva, com és el govern de la Generalitat de Massó. No pot ser, els deia jo, no em crec que no tingueu recanvi. Doncs, mira la llista de diputats i diputades del PP i tu mateix. En efecte, en la llista de diputats populars de les Corts és difícil trobar el mirlo blanc que els faria falta ara mateix… Qui vol fer-se càrrec de les bufetades que s’ha guanyat, dia a dia, Massó? Algú em diu a cau d’orella que l’únic que podria fer-se’n càrrec és el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, però que no és diputat. Pot ser que si hi haguera noves eleccions…
A Feixóo sols li queden dues possibilitats, o la dimissió de Massó i fer una rifa entre els diputats i diputades a veure a qui li toca fer-se’n càrrec. O deixar-se de subterfugis i acceptar l’autoderrota i si s’han de fer noves eleccions que es facen. Dissoldre les Corts i convocar noves eleccions i deixar que decidisca el poble és, de totes totes, l’eixida més democràtica i, com deia Bernat i Baldoví, “que sea nuestra divisa salvar, por lo menos, la camisa”. No els en queda una altra que aquesta, salvar la camisa.
Feixóo, que ha optat per recolzar Massó, supose que sabrà el que ha fet, perquè l’aposta li pot eixir molt cara. De moment ha reunit els seus barons en Oviedo i els ha obligat a aclamar Massó, fins i tot els crítics amb ell, l’han victorejat de valent. Ha estat una aclamació a l’alcoiana: visca Massó manque perda! I al causant de la situació, a Massó, l’ha deixat solt, quan tots créiem que l’estava lligant curt; en conseqüència, Massó ha continuat fent les seues gracietes de saltimbanqui: “Sánchez a mi no me da ni un euro, y a los de Gaza, 24 millones”. Cal ser animal per a dir això, un senyor que és president autonòmic dient això davant dels seus col·legues i dels mitjans! Primer la delegada del Govern i immediatament la ministra Alegria li han recordat que continua sense assabentar-se de res: qui està pagant-ho tot fins ara? Li han dit sense afegir que és un burro.
Feixóo, doncs, s’ha tret l’escapulari de la Mare de Déu del Carme, que solen penjar-se els gallecs i s’ha penjat un calvari per Massó. Mal fet i ja ho veurà i sentirà en carn viva. Quan a Feixóo el feren president del PP, li vaig augurar un mal final, pensant amb l’Ayuso, que acabaria berenant-se’l, com al Casado, li vaig dir, M’equivoquí, ara ho veig i rectifique; sabent el que se sap ara, Feixóo acabarà malament per culpa de Massó, que l’arrossegarà, a ell i al que li faça costat.
Jutges, M.A.R, i el nòvio d’Ayuso
La presidenta de Madrid té un problema més gros: veure el nòvio a la presó, precisament per un problema amb Hisenda, com li passà a Capone. Supose que ja té clar que el seu assessor, el tal M.A.R l’ha enganyada com un caragol, organitzant la trama contra el fiscal general d’una manera tan peregrina. Encara que tenen sort amb el jutge, ja veurem com acaba tot, perquè de moment el culpable de defraudar hisenda és el nòvio i el qui ha mentit tot el que ha volgut és l’espiritós Miguelàngel. I que no li vole el pis-àtic del nòvio on viu; pobra xica.
I una darrera reflexió que dedique als jutges, especialment als del PP: tot el merder que han organitzat alguns dels seus col·legues, convertint notícies falses en indicis i després els indicis en causes judicials contra la família i l’entorn de Pedro Sánchez, supose que tot açò no acabarà bé, i serà fatal per a la mateixa justícia. Jo no sé si ho tenen pensat, però jugar amb la justícia, a banda del tracte penal que puga tenir, té l’inconvenient que crea mal rotllo en la societat i mal rotllo polític entre els partits. Recorde el cas Cosidó que resumisc; aquest era senador del PP i encarregat dels afers judicials del partit i li assegurava a un col·lega que tenia problemes, que tot estava controlat, perquè comptaven amb el jutge i que en controlaven molts (podeu recercar el cas al google). El que és més terrible, i el PP no ho valora bé, és la desconfiança en la justícia que s’ha emparat de la bona gent d’aquest país. Quina tropa, deia un ministre del PP o de la UCD sobre la seua pròpia gent, doncs això, quina tropa. Quan acabe la sèrie dels jutges contra l’entorn de Sànchez, si els tres o quatre casos que porten entre mans no acaben com ells volen, què faran? Dimitiran? Demanaran perdó? O faran com el Massó i voldran tindre raó sense tenir-la?
I encara m’oblidava d’altre artista del sainet: què fa el Gran Capità Pàmpols? (no sé la seua categoria militar i això que vaig fer la mili). Quants militars té en nòmina? Ens farà aviat algun resum provisional de la seua gestió?
Com mentre escric aquest article estic escoltant la tele que té engegada la dona sobre Trump, diré tres coses, breus: 1. Com més alt apuges més gran és la caiguda i Trump vol arribar a Mart. 2. La història ha tingut moments esplendorosos en molts països, i com han acabat? Alexandre, l’imperi romà, Napoleó… 3. Els Estats Units d’Amèrica han conegut diversos episodis de supremacia i ara han anat a parar a les mans de Trump i això és per a pensar-s’ho… Acabe felicitant Michelle Obama, que ha refusat anar a la presa de possessió de Trump: adore aquesta dona. Per cert, quan jo era alcalde refusí les invitacions a la missa papal, amb reserva de seient; altra vegada a anar al besamans del rei. I estic tan orgullós com ho estarà Michelle; negar-se a passar aquestes humiliacions no és una banalitat, és una satisfacció.
