La revista degana en valencià

Medi ambient i salut

21/09/2021

Davant la greu pandèmia que patim, convé recordar que destacats investigadors i experts constataren una òbvia connexió entre contaminació mediambiental i salut fa ja una pila d’anys. De tot allò i molt més, en parla de forma clara i minuciosa el libre1 de Carme Valls-Llobet2. També hi informa sobre els efectes d’un mitjà hostil en la nostra salut, els factors de risc que poden incidir-hi i les recomanacions a seguir per tal de minimitzar-los i, si és possible, sortejar-los amb èxit. Així mateix, a més d’analitzar i explicitar les investigacions dutes a terme i els resultats obtinguts per ella mateixa i per especialistes mundials pertanyents als contextos de la salut i el medi ambient, ha incidit en la necessitat de dedicar a la cura personal els coneixements assolits. Sense obviar que tots ells resultaran insuficients, sense cap mena de dubte, si no s’hi apliquen polítiques mediambientals i sanitàries de caràcter global certament innovadores, a causa de la gravetat de la situació mundial que patim. No obstant això, malgrat la transcendència del moment actual, no deixa de manifestar-hi una actitud positiva que podria coadjuvar a una consecució reeixida de les finalitats previstes, però sols si aquestes polítiques acaben implementant-se.

Igualment, apunta a la necessitat de reforçar la medicina ambiental i que, des del susdit entorn, es tinguen en consideració les conseqüències d’un medi hostil amb perspectiva de gènere, ja que s’han pogut comprovar els efectes adversos que té en les dones i que no foren constatats amb suficient eficàcia i veracitat en el passat. Cal recordar que Carme Valls-Llobet està considerada una pionera en aquest camp —que forma part de l’ecofeminisme—, la qual cosa no hi ha estat un impediment perquè també done compte de les conseqüències en els homes. Precisament, el subtítol —«Dones i homes en un món de nous riscs»— respon a aquest propòsit.

El corpus de l’obra va precedit d’un pròleg d’Alicia H. Puleo3, qui exposa amb encert i brevetat el que podrà llegir el lector a continuació.

Seguidament, l’autora avança en la introducció els aspectes negatius que el progrés —tal com ha estat entès per la majoria de la humanitat fins ara— ha projectat en la salut humana. Aspectes derivats de la nostra disposició depredadora amb el medi ambient. Igualment, hi afegeix que tant la natura com els experts duen ja força temps avisant-nos que les seqüeles de la contaminació són majors i més greus en dones que no pas en homes, perquè alteren l’harmonia del seu cicle menstrual. Al final de la introducció, descriu les tres parts del llibre i els capítols de què consta cadascuna. Clou l’apartat amb l’anunci que el seu llibre és una advertència i compendi de recursos per tal que prenguem mesures adequades i urgents en la nostra vida quotidiana, tant a nivell individual com col·lectiu. Així mateix, aclareix, per una banda, que s’ha allunyat d’esguards obsessius i excloents centrats en un únic aspecte dels riscs, perquè, dissortadament, n’hi ha molts. I, per l’altra, remarca que cal donar suport des de l’àmbit polític a científics i sanitaris a fi que la seua tasca done resultats eficaços i contundents.

El primer bloc de l’obra se centra en aquells aspectes del medi ambient que poden afectar la salut humana i està compost per quatre capítols. En el primer, constata que hi ha una relació directa entre medi ambient i salut i, encara que no estigué plenament reconeguda per la societat aquesta relació, la seua hipòtesi és corroborada per les advertències dels òrgans de govern de la Unió Europea inclosos en aquest camp, independentment de l’àrea de científics les investigacions dels quals han estat ja plenament acceptades. En el segon, analitza els variats efectes del medi ambient en homes i dones, i hi afegeix que afecten de manera diferent els dos gèneres i per què. En el tercer, descriu de forma exhaustiva els tòxics que ens emmalalteixen i com podem prevenir-ne la seua nefasta influència a nivell individual, si bé remarca de nou la importància d’una acció global per part dels poders públics. En el quart i darrer, aporta informació sobre radiacions i camps electromagnètics, de com incideixen en la nostra salut i de quines precaucions caldria que prenguéssim.

El segon bloc s’interessa per la forma d’accés dels tòxics ambientals en el cos humà i està compost per cinc capítols. El cinquè s’ocupa de la contaminació de l’aire, el sisè de la de l’aigua, el setè de la que ens arriba a través dels aliments, el vuitè de l’ambient domèstic i el novè dels cosmètics. Apunta especialment a la incidència dels tres darrers en la salut. La setena afecta greument la població en general; la vuitena i la novena, a les dones. Cadascun d’aquests cinc capítols acaba amb un apartat destinat a la prevenció; el primer, a més a més, a les mesures col·lectives que caldria prendre.

En el tercer i darrer bloc, reflexiona al voltant de les conseqüències que la contaminació té en la salut de dones i homes, i consta de set capítols. El desè parla de les alteracions del cicle menstrual i dels riscs que se n’infereixen per a la salut i la fertilitat. L’onzè, de com afecta la toxicitat ambiental a les condicions laborals. El dotzè, dels riscs ambientals que poden comportar càncers de mama, pròstata i d’altres tipus. El tretzè, de la relació entre disruptors endocrins i obesitat, diabetis i alteracions de la funció tiroide. El catorzè, de la sensibilitat química múltiple. El quinzè, de la relació entre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i el medi ambient. Per últim, el setzè se centra en allò que caldria que férem. Tots ells, llevat de l’onzè, acaben amb un apartat dedicat a la prevenció.

El darrer capítol és, a més d’un compendi d’allò exposat amb anterioritat, la verificació que un medi ambient enverinat actua perniciosament sobre la salut. Per això, l’exigència d’actuar d’immediat i de no quedar-nos com a mers espectadors. Al final, torna a insistir-hi en la peremptorietat, no sols d’una prevenció de caràcter individual, sinó també de l’establiment de polítiques públiques ambientals i sanitàries eficients. Així mateix, enumera on son efectives i on no, i quines característiques caldria que presentés un projecte global, ja que el de caràcter estatal ja s’ha quedat curt davant l’abast dels perills actuals. També remarca dos aspectes no tinguts massa en compte fins ara: la importància d’estimular una medicina ambiental, nova i eficaç, per tal que funcione tot el sistema, i una adequada formació dels professionals sanitaris davant les malalties ambientals. Tal vegada siga l’únic camí per confirmar sense cap gènere de dubtes totes les vacil·lacions que encara hi existeixen. Deixa per al final una relació de fons fidedignes i torna de nou a recordar-nos que la solució més segura sols pot ser col·lectiva i, sense acusar directament el sistema econòmic que ens ha conduït al desastre, ho suggereix.

El llibre es clou amb dotze annexos4 i un glossari força il·lustratiu.

El primer aspecte del llibre que em va cridar l’atenció és merament anecdòtic i té relació amb l’interval temporal entre la data de publicació del volum —2018— i la de les darreres dades informatives —uns pocs anys abans. No resulta esperançador, davant la gravetat de la situació que patim des de fa ja prou anys, que aquest magnífic llibre haja trigat tant de temps a ser publicat. Tal vegada seria interessant descobrir per què.

Una altra particularitat del llibre, al meu entendre profitosa, és que, malgrat la substància d’allò exposat i demostrat, puga ser llegit per un públic ampli i, doncs, no format específicament en els temes que s’hi tracten. És, amb tota probabilitat, una via evident d’estendre un estat d’ànim responsable a tota la societat.

Com també resulta fructífer el suggeriment per part de l’autora de la necessitat d’investigar els efectes en la dona d’un medi ambient enverinat després de comprovar que son pitjors que no pas en els barons.

Igualment, és apropiada la introducció al final de quasi tots els capítols d’un apartat dedicat a la prevenció individual. A més de reiterar en unes quantes ocasions la importància de desenvolupar polítiques públiques mediambientals i sanitàries que no haurien de quedar-se en el marc estatal, insuficient ja, sinó que caldria que abracessin el context global si volem enllestir un problema de soca-rel que és responsabilitat exclusiva del capitalisme. Es tracta, definitivament, d’un llibre el valor del qual resulta múltiple i multidisciplinar.

Medio ambiente y salud (Editorial Cátedra, 2018).

Carme Valls-Llobet (Barcelona, 1945) és metgessa endocrinòloga; especialitzada també en medicina amb perspectiva de gènere. Es dedicà, a més a més, a la política com a diputada del Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel canvi entre el 1999 i el 2006. És autora de diverses obres dins del context de la salut.

(Buenos Aires, 1952). Filòsofa feminista i catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Valladolid. Destaca el seu desenvolupament del pensament ecofeminista.

4 El primer aporta informació sobre dioxines, el segon sobre bifenils policlorats, el tercer sobre ftalats, el quart sobre com identificar els plàstics de major risc, el cinquè sobre radiacions i camps magnètics, el sisè sobre aplicacions mèdiques de les radiacions no ionitzants, el setè sobre valors de la qualitat de l’aire, el vuitè sobre la qualitat de l’aigua a Espanya y consum, el novè sobre additius  problemàtics per a la salut, el desè sobre salut reproductiva i registre de la temperatura basal, i l’onzè és un qüestionari d’avaluació de la Sensibilitat Química Múltiple (SQM).