Memòria obrera

Imatge del segon volum de ‘Rutes de la memòria obrera’.

Normalment, sempre parlem d’economia en present, mirant els problemes del dia a dia. O en futur, intentant albirar què podrà passar amb les nostres pensions, els salaris, amb allò que ens permet viure. Però no solem fer-ho en passat. La història econòmica queda normalment en l’oblit. I molt més la memòria. Eixa història que a vegades es descriu com a menuda, quotidiana, la construïda per persones anònimes.

Aquestes reflexions venen al tall que, coincidint amb el Primer de Maig, acaba de publicar la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de Comissions Obreres del País Valencià el segon volum de Rutes de la memòria obrera (que amb les dues publicacions sumen un total de dotze rutes, amb una clara orientació didàctica). No són sols dos llibres; és un projecte de recuperació d’una part important de la nostra història recent, la d’un grapat d’hòmens i dones que varen lluitar pels seus drets laborals, per la democràcia i per unes millors condicions de vida.

Els dos llibres són excel·lents, amb una documentació exhaustiva, fotografies, relats, entrevistes, context històric, urbanisme… Cada ruta descriu tant les condicions de treball com la vida dels pobles on es situen els casos estudiats. A partir de l’anàlisi d’aquestes lluites obreres tenim informació de primera mà de la història industrial de molts indrets del País Valencià, que ens permet conèixer l’evolució econòmica de moltes comarques i entendre les característiques que presenten en l’actualitat aquests territoris. La fàbrica Segarra i el paternalisme fabril a la Vall d’Uixó, l’origen i el tancament dels Alts Forns a Sagunt i la configuració del Port de Sagunt, la Unión Naval de Levante a la Malva-rosa, Cartonatges Suñer a Alzira…, són empreses que han marcat la nostra història més recent i amb la lectura d’aquests llibres podem conèixer-ne l’evolució, l’impacte que varen tindre en el seu entorn i els conflictes que s’hi generaren.

Però les publicacions no sols tenen interès per la part econòmica. També són un reflex de com era la vida en el franquisme i com les lluites pels drets laborals també ho eren per unes millors condicions de vida i per la democràcia. Era una barreja de lluita pels drets laborals, reivindicacions socials i catalitzadors de demandes de llibertat. Són els anys de forta expansió industrial que va acompanyada dels moviments migratoris del camp a les ciutats, del desarrelament, dels salaris baixos i la pobresa. Les dotze rutes ens mostren la brutalitat repressiva del franquisme. En un context com l’actual, on el revisionisme i el negacionisme, el blanqueig del franquisme desvergonyit, ens estan envaint, és necessària la recuperació d’aquesta memòria, la de les persones anònimes que patiren la dictadura i que varen lluitar per una vida millor.

Revista núm. 502. Maig 2024.