La memòria viva de Montserrat Roig

Aina Vidal. Filòloga

La prematura mort de Montserrat Roig ara fa vint-i-cinc tardors va suposar una forta sacsejada per al món cultural català. Incisiva, lúcida, trencadora, compromesa i, sobre tot, escriptora, indissolublement lligada al seu temps a través de les paraules, encara ara ens preguntem de què hauria sigut capaç si la malaltia no l’hagués vençuda. Ens queda, però, el llegat d’un treball infatigable en forma de novel·les, entrevistes, reportatges o articles. En tots ells batega la intensitat d’un fort compromís amb el temps, amb la societat, amb el gènere, amb la llengua, amb la cultura i l’escriptura, amb la classe. I és l’articulació d’aquest compromís incansable el que porta la periodista Aina Torres a la construcció d’un relat biogràfic de l’autora barcelonina en Montserrat Roig. La memòria viva que, editada per Sembra Llibres, arriba a les llibreries el 9 de novembre, amb la força de l’homenatge.

Amb tota seguretat, l’ocasió reclama el gènere biogràfic pel que té de reivindicatiu, d’acte de rescat. La vida de Montserrat Roig transcorre per uns rumbs que no deixen de ser-nos coneguts: nascuda al sí de la típica família de la petita burgesia liberal de l’Eixample barceloní, passava el temps amb els seus sis germans al pati de la casa, que no tardaria a convertir en símbol. Envoltada de llibres, i superat l’impuls inicial de convertir-se en actriu, decideix cursar la carrera de Filosofia i Lletres. A partir d’ací, hores d’escriptura al bar de la facultat, la Caputxinada, el PSUC, el Procés de Burgos. I, també, el reconeixement literari i la rotunda decisió: fer de l’escriptura una professió. Així és com Roig es bastirà una subjectivitat voluntàriament femenina, d’escriptora i en català. I així desenvoluparà una obra enunciada des de l’experiència personal i col·lectiva, des de la identitat nacional i sexual, que trencarà amb el silenci i dispararà els límits d’allò establert.

Conscient que escriure significa desentranyar els motius d’un món difícil d’assumir, Montserrat Roig transforma la seua literatura en interpel·lació, en gest. Obres com Ramona, adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta, són exemples de com l’autora reivindica, en l’estela de Maria Aurèlia Capmany, l’estatus problemàtic de gènere, la restauració del femení, la busca de constitució i legitimació en una Literatura en majúscules, tradicionalment patriarcal, en la qual intenta fer-se un lloc i adquirir entitat més enllà de la reproducció de la subjectivitat masculina. I ho aconsegueix. Des del periodisme, col·labora en revistes com Serra d’Or, Cavall Fort o L’Avenç, i és molt coneguda la seua secció “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, en el diari Avui, així com publicacions en castellà en Cuadernos para el Diálogo, La Calle o Destino. En aquestes col·laboracions plasma la seua capacitat per captar el detall i la grandiositat de les coses elementals, i en reivindica la seua significació en termes de desigualtat, política, feminisme, drets humans i memòria. Però, sense dubte, una de les seues grans fites és Els catalans als camps nazis. Si Montserrat Roig ja treballava des del compromís explícit contra l’oblit en el món contemporani en favor de la restitució d’una memòria permanent i autèntica, la lluita contra la l’amnèsia col·lectiva culmina amb aquesta obra, de la qual va sortir orgullosa i devastada.

El càncer es va emportar una escriptora total que fins i tot va gosar fer política de la pròpia malaltia. Un quart de segle després, la publicació d’estudis biogràfics sobre Montserrat Roig i l’organització de multitud d’activitats en memòria de l’autora ens recorden que, malgrat el temps passat i més enllà de l’homenatge, estem a temps per reivindicar-la perquè encara té l’energia del referent. L’editorial Sembra s’uneix així a aquest compromís amb un llibre polifònic, en el qual Aina Torres contacta amb personalitats destacades de la literatura i el periodisme, com ara Mònica Terribas (qui fa el pròleg), Carme Riera, Marta Pessarrodona o David Fernández. En una edició més que cuidada i acompanyada d’una meravellosa selecció de fotografies de l’escriptora, l’obra està articulada en els quatre eixos principals en què va desplegar el seu compromís: literatura, periodisme, memòria històrica i feminisme. Una ocasió més que justa per fer un exercici de memòria. Per reivindicar la Roig.