Tens 0 productes a la teua cistella
Després de segles tractant el medi ambient com si fora inesgotable i indestructible, ara s’acumulen els problemes ecològics que posen en perill la nostra salut, qualitat de vida, economia i potser la nostra supervivència com a espècie. El més perillós i urgent de tots és hui l’emergència climàtica: l’estiu passat patírem quaranta-dos dies de calor extrem i aquest rècord de 46 °C (a l’ombra!), tres dies seguits amb 40 °C i moltes nits tropicals i tòrrides (>20 o 25ºC), que impedien descansar bé, i després venen les plogudes torrencials, les inundacions i tots els fenòmens climàtics extrems amplificats, que no solucionarà cap obra d’enginyeria… I no és una simple fluctuació sinó la tendència de les últimes dècades, de manera que els anys venidors seran pareguts o pitjors.
La situació és tan greu que els científics del clima (IPCC, ONU), diuen que estem sobrepassant el pitjor dels escenaris i calculen que hem de reduir a la meitat els combustibles fòssils abans del 2030 si volem parar la pujada de temperatures en +1’5ºC. Si no ho fem, després potser ja no hi haurà solució perquè fenòmens d’autoalimentació com la fusió dels gels, de la tundra i l’acidificació dels oceans ens duran a pujades de temperatura exponencials i irreversibles.
El decreixement és la solució i ja no podem ajornar-ho més.
I el sector més insostenible, perquè emet més gasos d’efecte hivernacle, és el transport motoritzat i encara que s’oposen les grans companyies és el que més necessitem reduir. Sobretot hem de fomentar l’urbanisme verd i de proximitat, viatjar menys, consumir productes locals, utilitzar menys els autos i passar-nos a la bici i el transport públic. Per a resoldre l’emergència climàtica, l’esgotament del petroli (ja hem passat el peak oil), la contaminació urbana (que a Espanya mata 30.000 persones cada any i emmalaltix a moltes més), els accidents de trànsit (amb milers de morts i ferits), les guerres llunyanes pels jaciments de petroli (amb milions de víctimes), etc.
En termes d’eficiència, els cotxes pesen uns 1.000 kg i als desplaçaments urbans duen de mitjana 1,2 passatgers, uns 100 kg, amb un rendiment del motor d’un 30 o 40%, de forma que considerant el pes útil que desplaça el rendiment net ve a ser del 3 o 4%, un malbaratament energètic absolutament inacceptable. A més, el 50% dels desplaçaments urbans són per anar a menys de 3 km1, distància que en bici es fa en igual o menys temps perquè evita els embussos, pàrquings, etc.
Per tant, per a resoldre l’emergència climàtica i molts altres problemes, la bicicleta és prioritària, absolutament imprescindible, i tothom hauria de fomentar-la. Com fan a Europa, on és un tema consensuat per tot l’arc polític i inclús alguns neoliberals furibunds van al Parlament en bici2.
Ací, fa huit anys prometeren la Xarxa Verda interurbana3, que uniria tots els nostres pobles, però encara està per fer. S’han executat pocs carrils bici i ara damunt, la dreta cavernícola vol llevar-ne alguns a València, Elx, Palma…,
En el cas d’Alzira, ciutat prou representativa de La Ribera i del PV, en tenim unes 15 ciclo-vies (30 km aproximadament), comptant-ne carrils-bici, carrers compartits i la via verda. Per cert, que en 2014 ja redactaren un Pla de Carrils Bici que proposava fer-ne uns 37 nous, dels quals en tots els anys transcorreguts no han fet ni el 10%…
Actualment, alguns carrils són inservibles: Joan Calot, Drets Humans/rodona Hospital i camí Benicull. Tenim les connexions amb Carcaixent i Algemesí, però falten les de l’Hospital, Corbera, Albalat, Guadassuar i Benimuslem. Falta també connectar bé els carrils de dins la ciutat entre ells i amb els carrers compartits de bici-vianants, fent una xarxa intraurbana completa i útil. I per a circular segurs en la resta de carrers, cal aconseguir que Alzira siga realment una ciutat 30, controlant la velocitat i impedint-ne les carreres, accelerons perillosos i soroll dels conductors incívics.
Respecte a la Via Verda de l’Antic Trenet, que reivindiquem des de 1997, encara li falta el tram inicial de Carcaixent, la rodona de La Barraca i tota la Valldigna. La VV Ribera-Costera, més recent i fàcil de fer, sols té el trosset de Manuel, 1 km. I el Camí del Xúquer, de Sumacàrcer a Cullera, aprofitant camins rurals i motes, encara està per senyalitzar i adequar algun tram.
Però, sobretot, el que més falta fa són campanyes de conscienciació. Cal fer-ne moltes, amples, continues i intenses, fins que aconseguim neutralitzar la publicitat i manipulació que durant setanta anys ha fomentat la compra, l’ús i abús dels automòbils; provocant que a Alzira hi haja ara 35.394 vehicles de motor, uns 78 per cada 100 habitants (a Espanya hi ha 68 i al món 18 per cada 100 habitants)… En realitat la publicitat d’autos hauria d’estar prohibida, igual com s’ha fet amb la del tabac, per la insostenibilitat d’aquest model de transport i els greus problemes que origina.
Per això venen molt bé les Jornades sobre Mobilitat Sostenible que estan celebrant-se a Cullera estos dies, organitzades per les Facultats de Geografia de les Universitats d’Organitzades per la Universitat de València i la de Barcelona, dins del Màster Oficial en Estudis Territorials i Planejament de la Facultat de Geografia de la UAB, que enguany ha elegit La Ribera Baixa com a objecte d’estudi. Les Jornades, que són obertes al públic, compten amb prestigiosos professors/es com Joan Romero, Júlia Salom, Pau Avellaneda, Jorge Olcina, Adrián Ferrandis, Asunción Blanco, Àngel Cebollada i activistes com Gemma Simón (Coordinadora en Defensa de la Bici, ConBici), Belén Calahorro (Escola de mobilitat Sostenible) i Pedro Domínguez (La Ribera en bici-Ecologistes en Acció).
1 Guia pràctica de la energia. IDAE. http://www.lariberaenbici.net/docs/Guia%20Energia.pdf
2 En los Países Bajos y Europa la bicicleta está asumida por todos los políticos: https://www.tiktok.com/@hopeenpieporelplaneta/video/7250426149573070085
3 Amigó presenta la Xarxa Verda Valenciana: https://www.elperiodic.com/pvalencia/amigo-presenta-xarxa-verda-valenciana-corredor-verde-conectara-municipios-comarcas_400318v=u4haKovQX6c
