Més enllà de la sentència

30/10/2019

Algú pot pensar que amb aquesta sentència contra els representants del procés s’ha fet justícia, i més encara, que s’ha avançat cap a una solució del conflicte? Des de prou instàncies del camp jurídic, s’ha manifestat que la resolució judicial del Tribunal Suprem conté prou judicis polítics, i és que eixe alt tribunal ha pretés acabar amb un problema, pensant que condemnant a dures penes de presó, o siga, amb allò de què “toma el palo y ponte tieso” el tema es tancaria. Hi ha un conflicte de fons, i això és que cal tindre clar, i la pura i simple repressió mai estat la solució als conflictes, i més quan el conflicte afecta un nombre tan important de persones.
L’efecte immediat de la sentència ha estat generar més frustració i irritació, i més en el cas d’un poble, com és del Principat, amb una llarga tradició de resistència. En aquest conflicte hi ha diferents opcions, però, el nucli central del problema, i aquest el fons de la qüestió, es manifesta amb sentiments i emocions al voltant de l’identitat, especialment per les dues parts, la de l’estat i el seu govern, el qual vol representar a la ciutadania que no admet cap via de negociació que implica cedir quelcom a l’independentisme; per altra, el secessionisme, que ha optat per una via que condiciona el diàleg a l’autodeterminació, puix ha conclòs que sense internacionalitzar el problema i sense trencar amb la legalitat existent no té possibilitats de negociar.

Darrerament el to ha anat pujant. Ignorem si hi ha estratègies o línies que se situen una solució a mig termini. Cap de les dues parts del conflicte ha anat més enllà de la dialèctica “acció-reacció”, doncs, per què no parlar obertament de conflicte? Hi ha confrontació al carrer, a les institucions, entre institucions, i entre dos governs, doncs bé, no és això un conflicte?
En aquest moment, podem alinear-nos a un costat o l’altre, igualment, caben, però, altres alternatives. L’estat afirma que sols té ell el monopoli de la violència, però, aquesta és exercitada per les persones: la policia, l’exèrcit… i aquestes persones, al fer-ne ús de la violència també, com en moltes ocasions ha passat, cometen excessos, puix les persones amb uniforme tenen sentiments i opinions. Tanmateix, justificar certes accions, que podem anar acompanyades de violència, amb la justesa d’un objectiu legítim, com és voler un referèndum, pot conduir a resultats contradictoris, i incórrer en actes injustos.

Tant la nostra història, com en la d’altres pobles, hi ha prou exemples de situacions i esdeveniments semblants dels quals cal aprendre. Les dues partes en conflicte estan tirant un pols, fins quan? Als dos casos es veuen sotmeses a moltes pressions, les mediacions, les eixides no estan clares, allò, però, que alguns voldríem seria veure ja unes cadires i una taula de negociació.