Més sanitat, cultura i lectura

18/11/2020

Si observem amb atenció el sector de la sanitat, veiem com, encara hui, la salut pública està fonamentada sobre la medicina curativa; però aquesta alarma sanitària que patim, contribueix a ampliar la perspectiva científica i la salut pública ha començat a tenir en compte les dimensions psicològiques, socials i ecològiques existents entre la salut i la malaltia.

La biologia humana és molt complexa; més del que ens imaginem i, és per això que, s’han de fer tots els possibles per atendre el segment científic per sobre de les preocupacions merament econòmiques i, això sols ho veurem en el moment en què afegim a les nostres existències, més cultura, més respecte i més lectures. Perquè mentre la segona onada de la pandèmia avança entre el comportament irreflexiu de la societat, convé farcir-la de valors perdurables que, sols la informació, la lectura i la cultura poden aportar.

Aquestes tres dimensions juntes seran les que faran possible descobrir les falsedats existents sota les llums de Nadal penjades dos mesos abans de les dates que imposa aquest credo. Efectivament, des de la primera desena de novembre que ja han començat a penjar els llums i, enguany ho estan fent en molts pobles com si no hi hagués un demà.

Desconec els pressupostos que es barallen per a il·luminació, però em fa la sensació que, per poc que costen, sempre serà massa si es té en compte com de fort cavalca la desprotecció social en algunes barriades i en alguns pobles de la nostra geografia més pròxima. Però a més d’això, hi ha una altra qüestió a tenir en compte: mentre Europa rebaixa la contaminació lumínica, al País Valencià continuem col·locant llums de Nadal i fins i tot lluminàries a les autovies.

Cada dia estic més convençut que, si visquérem en temps dels egipcis, els nostres governants farien construir les piràmides a l’inrevés, sols perquè pogueren ser retratades i ocuparen espai a les xarxes socials i als titulars dels grans rotatius mundials, encara que fos per un únic dia.

Convé redissenyar un nou contracte social per al nostre país perquè a més de l’evident discriminació que patim respecte d’altres territoris peninsulars a l’hora del repartiment dels quinzets estatals, fa anys que sabem que no som el pretès “Levante feliz” cloquejat en temps del franquisme, com tampoc som un territori ric, on es lliguen els gossos amb llonganisses.

S’ha de procurar un nou contracte social en què es tinguen en compte tots els sectors de producció i, arribar a l’anunciada “nova normalitat” a base d’esforç i solidaritat de les persones de tots els estaments: les de baix, les de dalt i les del mig. Cada dia que passa hi ha més gent que sap que hem d’invertir amb ciència i amb investigació i bastant menys en bars, cafeteries i restaurants.

Més inversió en ciència perquè, si em donen a triar entre aquesta economia basada en les cerveses i la tapa o la que prové de marques o propietat intel·lectual, no tinc cap mena de dubte que m’estime més un bon descobriment científic, que la millor destil·lació de civada, per molt que estiga doble maltejada.