Més sobre la germanor valencianocatalana

09/06/2020

Peu de foto: Els estudiants de l’FNEC i de l’AVE amb Empar Albors, fallera major de València en 1934

A propòsit del llibre El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d’un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910), l’amic Josep Vall em recomana la crònica de la visita que diversos membres de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) realitzaren a la ciutat de València els dies 17 i 18 de març de 1934, per tal de participar en l’acte de clausura de la Universitat Popular que organitzava l’Agrupació Valencianista Escolar (AVE); un text que veié la llum a la revista Universitat Catalana.

D’aquesta manera, els visitants assistiren a una sessió que tingué lloc al Paranimf de la Universitat de València i que comptà amb els intervencions de Francesc Beltran, Gaetà Huguet, Joaquim Reig, Claudi Chaqués –president de l’AVE– i Francesc Alcayde, que «cantà les excel·lències de l’idioma comú» i incità «els estudiosos de Catalunya, de València i de les Balears i aquells de les terres de més enllà dels Pirineus a què sentin aquesta germanor espiritual per a què, treballant junts, laborin per la glòria de la nostra cultura». Així mateix, «es donà lectura a les adhesions rebudes, entre les que figurava la de l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Lluís Companys, que fou rebuda amb grans aplaudiments».

L’endemà, dia 18, els estudiants catalans participaren en la recepció que havien preparat els membres de l’AVE, en el transcurs de la qual «la gentilíssima Sreta. Empar Albors, actual Fallera Major, que presidia l’acte, oferí en nom de València» un pergamí de record. La trobada finalitzà amb les intervencions d’Antoni Bru, president del Centre d’Actuació Valencianista, i el diputat Joaquim Reig, que «amb vibrants paraules incità els presents a lluitar per la seva única Pàtria i a fer una obra conjunta».

És molt probable que, amb aquella excursió, els catalans desitjaren tornar la visita que onze membres de l’AVE havien realitzat a Barcelona tres mesos abans, al desembre de 1933 i amb motiu de l’homenatge que, a propòsit del seté centenari del naixement de Ramon Llull, organitzà l’FNEC a Montpeller, i que comptà amb l’assistència d’una vuitantena d’universitaris procedents de tot el territori catalanoparlant.

D’aquesta manera, els valencians arribaren a la Ciutat Comtal, on havien d’ajuntar-se amb la resta de catalans i mallorquins, el 6 de desembre. I l’endemà de matí visitaren els edificis de la Universitat, l’Ajuntament i la Generalitat. De vesprada, participaren en una sessió literària que fou presidida per Pompeu Fabra. I, en acabar, es dirigiren al Parc de la Ciutadella, on realitzaren una ofrena floral davant del bust de Teodor Llorente. Finalment, el dia 8 la comitiva continuà el viatge fins a Montpeller.

Són dues visites interessantíssimes, tant la de desembre de 1933 com la d’abril de 1934, que parlen a bastament de l’esperit de germanor i d’intercanvi cultural que va presidir les relacions entre els territoris català, mallorquí i valencià durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, fins a l’inici de la Guerra Civil.