Més sobre sinodalitat

Fa uns dies ha aparegut el cardenal Omella –president de la Conferència Episcopal i arquebisbe (quin disgust!) de Barcelona– per dir-nos que un govern no es canvia o es fa dimitir amb rosaris o afirmant que la Mare de Déu –amb l’amor especial que té per Espanya, tan mariana ella– forçarà el canvi del govern maligne i beneirà els insults i els colps als policies defensors d’un govern roig o als periodistes de mitjans de comunicació venuts a l’or de Moscou (encara es diu així?). El rosari no és cap arma contra aquells que pensen diferent de nosaltres. Gràcies, Sr. Cardenal, i a tots els altres bisbes que l’acompanyen: sempre serà millor resar el rosari en defensa de la pau com es va resar fa un temps a la basílica de Sant Pere del Vaticà presidit pel papa Francesc.

Units al papa fora convenient –com es feu als anys immediatament posteriors al Concili Vaticà II– mobilitzar els bisbats per reflexionar i arraconar possibles pors amb el document emanat per la primera part del sínode celebrada a Roma durant el passat mes d’octubre i que ja era el resultat de dos anys de reflexió de tota l’Església, que vol preparar la propera reunió a l’octubre de 2024 per acabar amb un document definitiu que es presentarà al papa per si considera oportú fer-lo seu i que li servisca de base per a una encíclica o altre tipus de document papal. L’assemblea sinodal ha preparat un document amb el títol Una Església sinodal en missió. Informe de síntesi en el qual, després de definir amb claredat què entén per Església sinodal en missió, hi aporta una sèrie de propostes sobre la mateixa Església dels pobres i catòlica, que respecta les diverses tradicions històriques i cerca la unitat mirant el futur sense amagar problemes i alegrant-se de fites aconseguides. I així va tractant aspectes constituents de la mateixa Església, com poden ser el caràcter jeràrquic, possibles repercussions de la tecnologia digital, etc. A cada apartat enumera alguns aspectes que semblen aconseguits i acceptats (o convergents), per seguir amb una sèrie de qüestions per afrontar i unes propostes per avançar. Crec que cada bisbat hauria de posar-se com a objectiu que la major part possible de cristians (seglars, preveres i religiosos/oses) reflexionés i es feren aportacions per a l’assemblea d’octubre de 2024 per tal d’aprofundir la vivència de la sinodalitat.

Com que el bisbat de València ha passat de quatre o cinc bisbes auxiliars a zero, és normal que esperem que el papa nomene un o dos auxiliars per ajudar l’arquebisbe E. Benavent –fa un any que vingué, però coneixia el bisbat. Ens alegrem de veure que l’arquebisbe es manté ferm en l’ús del valencià als seus escrits i en l’ús en les visites a les parròquies de zones valencianoparlants. Ara fora convenient que més responsables de parròquies i centres d’estudi seguiren el seu exemple (com també els bisbes de Sogorb-Castelló i el d’Oriola-Alacant). Encara que desconec la força o el pes econòmic que l’arquebisbat té en una emissora de televisió com és Canal 8 Mediterráneo, també voldríem que allí es seguirà el seu exemple i feren més ús del valencià i dedicaren menys hores a presentar-nos tants espectacles taurins populars de tants pobles; són una realitat, és clar, però tampoc són el caramull de la cultura, malgrat el conseller de l’actual govern de la Generalitat.

Revista número 497. Desembre 2023.