Les migracions contribueixen al desenvolupament dels pobles si transformem la por en acolliment

Grup de Seglars i Rectors del Dissabte

És trist que, fins fa poc, haja prevalgut la indiferència davant d’un patiment tan gran com el de les persones refugiades i les immigrants. El trasbals que experimentem ens obliga a reflexionar per tal d’adoptar-hi un posicionament eficaç.

El fet de veure per TV gran nombre de persones fugint, en condicions penoses, de bombardejos i atacs indiscriminats ens impacta emocionalment i ens mou amb major impuls a la misericòrdia, però no hem d´oblidar que, tant les refugiades reconegudes legalment com les no reconegudes i qualsevol altra immigrant, tenen idèntics drets, i nosaltres idèntica responsabilitat envers totes elles. No podem fer accepció de persones.

Que el desig de seguretat s’avantpose en Europa a la dignitat i els drets de la població migrant només pot explicar-se si l’interés econòmic i de benestar ho justifica tot.

El creixement de postures racistes en certs països europeus on partits xenòfobs i islamòfobs són els més votats, ens porta a pensar que el problema no es resoldria només amb lleis sinó gràcies a la convicció ciutadana. És, per tant, necessari sensibilitzar les comunitats en la defensa dels drets de la gent migrant mitjançant el desenvolupament d’una cultura de l’acolliment inspirada en l’hospitalitat, és a dir, que produïsca pràctiques a més de lleis. Les persones intel·lectuals i les dirigents de la política o la religió tenen l’obligació permanent de recordar-nos que la garantia dels nostres drets a Europa rau en què siguen universals, o siga, per a tothom.

Cal superar les mirades de la por davant de l’ésser humà diferent; la de creure’l inferior a nosaltres; la de la defensa del meu benestar per damunt de ma humanitat i el meu ser persona; la de la impotència que ens diu no es pot fer res; la que diu que a Espanya hi ha massa gent refugiada, quan el seu nombre és ben escàs comparat amb el de molts altres països, siguen rics o pobres.

Cal adonar-se que les lleis discriminatòries estimulen el grau de xenofòbia i racisme de la ciutadania i que, a major impediment legal per a acollir i regularitzar persones immigrants o refugiades, major és el negoci de les màfies criminals.

Cal passar de la mirada de l’hostilitat a la mirada de l’hospitalitat, a la mirada inclusiva que es manifesta en campanyes com la de Migrantes con Derechos, a la mirada de qui sap que compartint rebrà més del que dóna, a la mirada que permet veure els altres éssers humans com els veu Déu, que no jutja el mèrit ni la rendibilitat econòmica de la gent sinó les seues necessitats materials i la de ser acceptada com a part del cos social.

Les maneres de comprometre’s són moltes i variades, però les nostres accions han d’estar orientades al servei de les persones immigrants o refugiades i ajudar a construir una societat acollidora i solidària, que ens permeta verificar que Déu s’hi fa present i ens crida sempre a l’hospitalitat.

Si discernim i decidim col·lectivament, confirmarem que la nostra imatge de Déu i la nostra comunitat cristiana van pel camí de Jesús, immigrant i refugiat l’abaixament     –la solidaritat– del qual portà la salvació al gènere humà.