Migracions i mercat laboral

Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas. Foto: ajpalaciosalvarez de Pixabay.

L’arribada d’immigrants a les Canàries en els darrers mesos és aigua beneïda per augmentar l’hostilitat contra l’immigrant i esclatar una polèmica exasperant sobre el repartiment de menors que obvia la tragèdia que suposa la pèrdua de vides humanes. Si ens deixem arrossegar per la manipulació dominant de la dreta (poseu-li l’adjectiu que vulgueu) i dels mitjans afins, sembla que estem davant d’una invasió de pasteres, que els carrers són plens de menors indocumentats que es dediquen a furtar i que a la civilització occidental li queden quatre dies. Els fets, òbviament, no són així, però hem entrat en un escenari post-veritat i les creences no canvien tot i que els fets les contradiguen. Tot plegat dona ales al totalitarisme i al deliri col·lectiu.

Però anem als fets. Els gros de la immigració (legal i il·legal) no arriba en pastera sinó per l’aeroport de Madrid, i no és negra ni àrab sinó principalment sud-americana i centreeuropea. La majoritària que ve d’Àfrica és marroquina i les persones subsaharianes (les que ara arriben a les Canàries) en són molt poques. Quasi podríem dir que marginals en el total de la immigració. Els menors indocumentats en són molt pocs i les seues conductes delictives completament residuals. I no, no estan destruint la nostra civilització ni les nostres formes de vida, sinó més aviat tot el contrari.

Una mirada al mercat de treball valencià (els immigrants hi venen a treballar, no ho oblidem) en els darrers anys mostra unes xifres molt contundents. Amb dades de l’Enquesta de Població Activa, si veiem l’evolució des del segon semestre de 2021 fins al segon semestre de 2024, els augments de població estrangera són molt importants. En eixos tres anys, la població major de 16 anys a l’economia valenciana ha augmentat en 274.800 persones, de les quals 230.900 eren estrangeres, i l’ocupació ha augmentat en 313.700, de les quals 147.500 eren estrangeres. De 2021 fins ara, la població estrangera ha passat de ser sobre un 15 % de la població major de 16 anys, activa i ocupada, a gairebé un 20 %. És més, si ens fixem en el darrer any, del segon trimestre de 2023 al segon de 2024, dels 97.700 llocs de treball creats en l’economia valenciana 93.700 són ocupats per persones de nacionalitat estrangera, i 4.000 per persones de nacionalitat espanyola.

I per què hi venen aquests invasors estrangers, i a on van? Hi venen perquè busquen una vida millor, fugint de llocs on la vida és impossible, de la fam, la misèria i la guerra, perquè estan seduïts pel consumisme i, també, per què no, per experimentar una altra vida. I venen a un lloc on la dinàmica demogràfica és d’envelliment, on no hi ha suficient mà d’obra nacional per ocupar tots els llocs de treball que s’hi creen. I un lloc on, en la majoria d’ocasions, els llocs de treball que es creen són d’una qualitat tan pèssima que els nacionals, si poden, no els ocupen.

I és per això que els trobem en els bars donant servei a l’allau de turistes que ens arriba, netejant cases, apartaments i hotels, transportant en furgonetes les compres que fem per Internet, mantenint el comerç, cuidant molta gent gran, treballant en la construcció, en l’agricultura… En definitiva, són les persones que amb unes condicions de treball generalment precàries mantenen gran part del nostre sistema productiu i ens permeten viure com vivim. Això és el que diuen les dades, i la resta és demagògia, odi als negres i racisme d’alta intensitat.

Josep Banyuls. Unitat d’Investigació d’Economia del Treball i Política Laboral-ECOLAB. Universitat de València.

Revista número 506, pàg. 20. Octubre 2024.