Tens 0 productes a la teua cistella
El Consell de Direcció de l’Institut Valencià de Cultura eleva la proposta de nombrament del fins ara director adjunt del Teatro de la Zarzuela de Madrid per a cobrir la vacant d’Álvaro López-Jamar. El nou responsable hereda una institució amb més de 48 milions d’euros de pressupost, però llastrada pel tancament del Teatre Principal, la congelació dels premis escènics i musicals i el descontentament generalitzat dels professionals.
Després de quasi cinc mesos d’incertesa i interinitat arran de la renúncia d’Álvaro López-Jamar, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) ja té proposta definitiva per a la seua direcció general. El Consell de Direcció de l’organisme cultural ha acordat elevar al Consell de la Generalitat el nombrament de Miguel Galdón Pérez, qui ha superat el procés de selecció iniciat a la darrera fi del mes de juliol.
El nomenament de Galdón suposa la llagada del tercer director general de l’IVC en el que va de legislatura, en un context d’extrema delicadesa institucional. El nou responsable s’incorporarà a la capçalera d’un ens públic que gestiona un pressupost anual superior als 48 milions d’euros, però que travessa un període de profunda paralització administrativa, tensió política i enfrontament directe amb les associacions sectorials de les arts escèniques, la música i l’audiovisual.
De la Zarzuela a València: un perfil de gestió estatal i formació musical
Miguel Galdón Pérez arriba a la gestió cultural valenciana procedent del Teatro de la Zarzuela de Madrid, institució integrada en l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura, on des de gener de 2022 ha exercit com a director adjunt. En aquest organisme estatal, al qual es va incorporar el 2018 com a coordinador musical, ha tingut al seu càrrec la planificació artística, la coordinació d’equips multidisciplinaris, la gestió de projectes i la interlocució amb els sectors creatius.
Format inicialment com a trombonista a València, Madrid i Berlín, Galdón ha col·laborat amb agrupacions com l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquesta de la Comunidad de Madrid o l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. El seu perfil combina la pràctica interpretativa amb una capacitació en gestió a través d’un màster universitari en Direcció i Gestió d’Indústries Culturals i Creatives, formació superior en Música i estudis especialitzats en comunicació i màrqueting digital, a més de la creació d’iniciatives privades com la Barbieri Symphony Orchestra o Innova Música.
El procés de selecció que ha desembocat en la seua elecció va comptar amb una desena de candidatures inicials. Després d’una primera fase d’avaluació de mèrits i projectes, la comissió avaluadora va entrevistar les cinc puntuacions més altes. El jurat ha estat format majoritàriament per representants de la Conselleria d’Educació i Cultura —entre ells tres vots de l’administració directament vinculats al departament que encapçala Carmen Ortí—, acompanyats per dos vocals en representació de la societat civil: l’actor Jaime Pujol i l’exdirector de Cinema Jove Rafael Maluenda.
Una herència complexa
L’arribada de Miguel Galdón no es produeix en un escenari plàcid. El nou director general s’haurà d’enfrontar immediatament a una acumulació de carpetes bloquejades i conflictes oberts que han marcat la gestió cultural de la Generalitat en els últims mesos, com és el cas del tancament del Teatre Principal i la dràstica reducció d’aforament. La clau de volta de la crisi escènica a la ciutat de València és l’inhabilitament del Teatre Principal a causa del seu mal estat de conservació. El trasllat d’urgència de la programació pública a la sala Martín i Soler de Les Arts ha permès eixir del pas, però ha reduït l’aforament disponible de les 1.200 localitats de l’espai històric a tot just 400 seients, la qual cosa representa una pèrdua d’un 45% de la capacitat d’exhibició de l’IVC. A més, no s’ha concretat cap pla econòmic ni cap calendari institutional per a la necessària rehabilitació de l’edifici.
D’altra banda, la gestió del Circuit Cultural Valencià continua generant un fort rebuig entre les companyies i els ajuntaments. Associacions com AVETID han alertat sobre els retards en la posada en marxa, la modificació unilateral de criteris i el risc d’institucionalització de la censura en la selecció del catàleg d’espectacles. L’IVC acumula ja dos anys sense presentar els corresponents informes anuals d’avaluació del circuit. A més a més, tant els Premis de les Arts Escèniques Valencianes com els Premis Carles Santos de la Música Valenciana es troben paralitzats de manera indefinida. Malgrat les declaracions de la direcció adjunta d’Arts Escèniques considerant-los necessaris, la Conselleria manté aquests reconeixements en un calaix des de 2024, trencant la continuïtat del reconeixement institucional als creadors locals.
A sis mesos de la fi del mandat, cap dels tres consellers de Cultura de la legislatura (Vicente Barrera, José Antonio Rovira i Carmen Ortí) ha materialitzat els promesos plans estratègics per als sectors culturals. A aquesta falta de full de ruta se suma el conflicte a l’àrea del cinema, on el canvi de criteri en l’execució d’ajudes ha obligat a tornar un milió d’euros al Ministeri de Cultura, mentre l’IVC suma dos anys sense convocar les seues pròpies subvencions a les sales d’exhibició.
El nou director general assumeix així el repte de reconstruir els ponts de diàleg amb el sector cultural valencià i dotar de direcció estratègica un ens instrumental decisiu per a la vida artística del País Valencià.
