Mil anys servint l’Església i el país

Va ser amb afecte i estimació, que l’arquebisbe Joan Enric Vives, d’Urgell, definí Montserrat d’aquesta manera: «Mil anys servint l’Església i el país». Per això durant aquest mil·lenari, Montserrat vol ser, com ha dit l’abat Manel Gasch, com «la plaça major de Catalunya».

Celebrar mil anys de vida en un mateix lloc és recordar amb agraïment el grup de monjos de Ripoll enviats per l’abat Oliba a fundar el monestir de Montserrat.

En una entrevista a l’espai «Temps d’Església», del bisbat de Girona, el P. Abat Manel Gasch ens recordava que «l’ADN del monjo és l’acolliment». Per això, en aquest Mil·lenari, els monjos hem de renovar la nostra opció d’acollir Déu i els germans en la nostra vida, de la mateixa manera que, a Montserrat, Santa Maria acull tothom qui s’hi atansa a la seua santa imatge.

En aquest Mil·lenari (que començà el passat 8 de setembre i que acabarà el pròxim 8 de desembre), cal que recordem, com deia l’abat Manel, que els monjos, presents en aquesta muntanya santa des de fa mil anys, només «som administradors d’un lloc que ens ha donat Déu» i per això «oferim compartir el que som en la fidelitat a la pregària i el zel per la humanitat».

Celebrem «mil anys d’un monestir, que en els últims 150 anys ha estat vinculat a la catalanitat, com una festa major de Catalunya», ja que, com deia l’abat Manel, «poques institucions fan mil anys i al mateix lloc, amb aquesta estabilitat d’una comunitat que, malgrat els dos exilis, no s’ha trencat mai». L’abat Manel també ens recordava que els monjos hem de ser molt conscients de «la fidelitat a una missió»: anunciar l’Evangeli a la nostra societat, com ho hem fet durant mil anys «en un mateix lloc, en una mateixa fe i en un mateix orde» (els benedictins), mostrant Déu als hòmens i defensant la nostra llengua i la nostra cultura, sobretot en moments de repressió i de manca de llibertats.

Montserrat, que és com «un Magníficat de roca», per utilitzar el títol d’un llibre del P. Bernabé Dalmau, ha estat durant mil anys com la casa pairal de Catalunya, on Santa Maria, la mare de Jesús, és l’estrella que il·lumina la catalana terra.

El 1025, els monjos enviats per l’abat Oliba a fundar el monestir de Montserrat ja hi trobaren en aquesta muntanya una xicoteta capella dedicada a Santa Maria. Per això hui, com ahir, la Mare de Déu vetla pel nostre poble, com ens ho recorda el Llibre Vermell de Montserrat, ja que a «aquells qui són tristos i desconsolats per qualsevulla raó, aquesta mare de consolació els consola i els dona alegria».

Els valencians que pelegrinen a Montserrat saben que aquest monestir és una llar acollidora, signe d’esperança i de fraternitat.

 

Revista Saó Núm.509, pàg.8. Gener 2025.