La revista degana en valencià

Milers d’hectàrees d’horta que són l’essència d’una cultura

El País Valencià sempre ha estat una terra de llauradors i això ha sigut una font d’inspiració per a milers d’escriptors, pensadors, cantants, pintors… En concret, l’Horta conforma una de les zones més riques en conreus i és degut a la bona organització dels seus regadius. Però hem de tindre clar que la idea d’horta que ha inspirat als millors autors i autores de la cultura valenciana dista molt de la realitat, ens referim a allò del jardí de tarongers i olors fruitals que és banyat per les organitzades sèquies. Aquesta imatge idíl·lica contrasta amb la faena de milers de persones que han de desfer-se les mans i el llom per tal de poder guanyar alguns diners que els permeten viure.

L’Horta sempre ha representat un símbol identitari pels valencians però, sabem des de quan l’Horta està conformada tal i com la coneixem ara? Segons Enric Guinot, catedràtic en historia medieval de la Universitat de València, l’origen de l’organització de l’horta té arrels andalusines. Va aparèixer un corrent que defensava la tesi la qual col·locava l’origen de l’estructuració de l’horta a l’època romana, abans del domini musulmà. Però estudis recents han confirmat que la disposició de les organitzacions romanes no concordaven amb les posteriors andalusines.

Amb els anys va anar desenvolupant-se i va sofrir dos grans canvis que milloraren substancialment el seu funcionament, un a l’època feudal al segle XIII amb la conquesta de València i un altre entre els segles XIX i XX. Aquest últim va consolidar l’organització tal i com la coneixem a hores d’ara. Com ja sabem el riu Túria com a sèquia mare, s’encarrega de fer la divisió del ramals que reguen la part dreta i la part esquerra. Aquesta divisió s’estén arreu d’11260 ha. d’horta, a la part esquerra del Túria tenim 1159 ha. a la sèquia de Mestalla, 784 per a la de Tormos i 3910 ha. que formarien la de Montcada. A la part dreta trobaríem 516 ha. de la Rovella, a la de Mislata 849, 1586 ha. a la de Favara i els 1543 restants són de Quart-Benàger-Faitanar.

Totes aquestes terres són treballades per molts llauradors, els quals tenen gran llibertat al seu treball perquè al seu “despatx” no passen revista ni fa falta fitxar, l’única cosa que han de respectar és el seu torn d’aigua. Les sèquies serveixen per a regar els camps i cada llaurador té unes hores i dies establerts, aquestes adjudicacions son dutes a terme per un dels tribunals més antics d’Europa, el Tribunal de les aigües que s’encarrega de resoldre els conflictes que poden sorgir entre torns de regadiu.

En definitiva moltes hectàrees de vida que donen significat a una terra que continua, malgrat el creixement urbà, sent estimada. No podem permetre que la nostra essència es difumine perquè llavors, la nostra cultura tindrà els dies comptats.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top