La revista degana en valencià

Militants de la llengua

01/02/2021

Tots els catalanoparlants que estimam la llengua sabem que la situació no és per a tirar coets, sabem que no la podem usar en tots els àmbits que voldríem i que en molts de casos, a més, hem d’aguantar burles, menyspreus o, fins i tot, insults. Aquesta situació, que fa segles que dura, ens ha duit a una situació de carreró sense sortida i, tot i haver superat la fosca del franquisme, estam tocats. Molt tocats.

Enguany, la professora Carme Junyent ha publicat El futur del català depèn de tu, una obra que ens dona tanta responsabilitat com força en la defensa de la llengua. Arran d’aquesta publicació, Vilaweb ha fet una sèrie d’articles molt recomanables, coordinats per la mateixa Junyent, en la qual diferents tècnics d’arreu del país explicaven com ho veien. Aquesta sèrie també ha provocat que altres col·laboradors del mitjà o altres personalitats també hi hagin dit la seva en altres mitjans de comunicació, com Joan Melià a l’Ara Balears.

Som molts que volem que la llengua catalana tengui futur i poder-hi viure sense angoixa. És per això que, sense voluntat d’antologia, crec que hi ha una sèrie d’accions que individualment podem fer i podem ajudar a millorar la situació de la llengua catalana a la nostra comarca i, per extensió, arreu del domini lingüístic.

Una acció tan quotidiana com anar a comprar és una tria constant entre els diferents productes. Un dels criteris que podem tenir en compte és el lingüístic. Ens aturam a mirar en quines llengües estan etiquetats els productes que podem comprar? Potser podem mirar una mica les etiquetes i comprar la que estigui en català, que n’hi ha més dels que ens pensam. I si és un supermercat que no té gaire en compte l’aspecte lingüístic, potser ens convé caminar dos carrers més i anar a un lloc on la llengua hi tengui més presència, com els Bonpreu a Catalunya o els Agromart a Mallorca, per posar-ne dos exemples. Amb aquesta decisió hi ha dos objectius: donar suport a les empreses que usen el català, de manera exclusiva o al costat d’altres; i fer veure a les que encara no ho fan que usar el català no les perjudicarà, sinó més aviat el contrari. De la mateixa manera, a l’hora d’anar a un bar o restaurant o qualsevol altre comerç, en podem tenir en compte les retolacions i entrar i donar suport a aquells comerços que fan servir la nostra llengua. Per a fer-ho, ens pot ajudar l’aplicació de Plataforma per la Llengua CatalAPP, en la qual podem valorar l’atenció escrita i oral del comerç en qüestió.

A més, podem dur a terme altres accions en favor de la llengua més privades, com contractar empreses que fan de la llengua la seva raó de ser, com, per exemple, la telecomunicadora Parlem Telecom, que ho envien tot en català i ens hi atenen per telèfon. O Filmin Cat, la plataforma de pel·lícules i sèries en català o en versió original subtitulada en català. Empreses com Abacus, que usen el català i l’anglès a les seves botigues i que ens ofereixen molts de productes que usen el català. O, importantíssim, donar suport als mitjans de comunicació en català, com la mateixa Vilaweb, Nosaltres La Veu, Diari Ara o revistes com la mateixa Saó, L’Espill, El Temps, Mètode, Revista de Catalunya, El Mirall, L’Avenç, Sàpiens, El Món d’Ahir, Afers…, entre moltes altres. O donar suport a les entitats que treballen en favor de la llengua, com El Tempir d’Elx, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua, o d’altres de locals o comarcals.

Evidentment, subscriure’s a un mitjà o associar-se a una entitat té un cost econòmic que hem d’assumir i no tots podem ser per tot, però sí que cadascú pot decidir en què ho pot fer per ajudar aquell mitjà o aquella entitat, ja que com més subscriptors tengui un mitjà a més gent podrà arribar i més solvència econòmica i seguretat. Pel que fa a les entitats, a més de la solvència econòmica i, per tant, poder fer unes campanyes més potents, tendrà més força davant les administracions. És a dir, més que un cost, és una inversió en la llengua.

I, per tal d’augmentar el consum en català, recordau la importància de la música, del cinema i de la literatura. Comprau els discos d’aquells cantants que ens aporten alguna cosa a la nostra cultura i al país, anau al cinema a veure pel·lícules en català, que després diuen que no tenen públic, i llegiu i regalau llibres en català, també a aquells que llegeixen i diuen que «els costa llegir en català», gent que, en haver-n’hi llegit tres, veuria que li és molt més fàcil.

Tot això crec que és essencial i bàsic per a tenir més múscul, però per molt que ho facem, no serviria de res si no la usam, si la deixam a casa en sortir-ne i ens passam al castellà, al francès o a l’italià. És cert que, en alguns llocs i amb algunes persones, podem tenir problemes i que com a poble pacífic que som intentam evitar-los, moltes vegades amagant la llengua per una mal entesa educació. Però, com deim a Mallorca, «amb ses herbes molles, s’hi torquen es cul». Si no ens plantam davant aquells que es burlen o ens insulten, mai donarem el prestigi que una llengua mereix. A més, per la meva experiència a Palma, que és del que puc parlar, puc dir que si feim que la llengua tengui presència en el carrer observarem que tendrem menys problemes dels que esperam. Veurem que molta gent ens entén i, fins i tot, uns quants ens canvien d’idioma i es passen al català. I si algú ens insulta o ens fa algun retret, feis el que us demani el cos segons el context en què s’hagi produït: els ignorau, els contestau o els retornau la paraulota, però no demaneu perdó ni canvieu de llengua.

El que és evident és que la llengua no recuperarà espai públic en l’economia, la cultura o, simplement, el carrer tota sola. Només es recuperarà si els parlants la usam, sense complexos, en tots els àmbits d’ús. Sense militància lingüística, sense defensar-la cada minut del dia, la llengua seguirà retrocedint i perdent pistonada. És cert que individualment no podem fer gaire cosa, tot i que molts d’individus plegats sí que podem tombar l’estaca. Així i tot, necessitam que les institucions polítiques també facin la seva feina. Però, d’això, si us pareix, en parlarem en el pròxim número.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top