La revista degana en valencià

Al Batle i al Cardenal de València

Les processons de l’Església catòlica a la ciutat de València semblen com si el rellotge del temps s’hagués aturat al bell mig de l’època franquista. Aquesta afirmació del Grup Cristià Antimilitarista la diem especialment per la presència de militars armats amb fusells metralladors a les processons més emblemàtiques d’aquesta ciutat. Nosaltres, tanmateix, fem referència concreta a la presència militar al Corpus. Tant pel que té de cultura bíblica i popular, com per la densitat cristiana que la singularitza

Ens dirigim a vostès, batle i cardenal, perquè els considerem coresponsables d’aquest acte i perquè opinem que aquesta presència militar és un escarni als milers d’objectors, insubmisos i desertors valencians que es negaren a formar part de l’exèrcit espanyol. S’hi oposaren – i alguns ho pagaren amb penes de presó i administratives-, encoratjats per la justícia social, la recerca de la pau per mitjans diplomàtics, el coneixement i el respecte mutu, l’eradicació de la pobresa i la ignorància, el fre a les creixents desigualtats, la promoció de les igualtats d’oportunitats i l’ètica de la responsabilitat personal enfront de l’obediència cega. Estem convençuts que mai no podrem apropar-nos a aquestes fites mitjançant la llei de la força militar. Ells, i milions de dones i homes de bona voluntat pertot arreu, ni volem ni podem acceptar que la impostura violenta tinga l’última paraula.

És evident que els immensos recursos esmerçats en el complex militar-industrial, són recursos sostrets a la defensa dels Drets Humans i a la promoció social. És un autèntic escàndol que mentre la despesa social minva en els pressupostos generals de l’estat, la militar, altrament, augmenta. I per tal de passar desapercebut aquest imparable increment es mistifica en partides d’altres departaments ministerials, per exemple Indústria, Presidència i Afers Exteriors. Només cal considerar que segons el prestigiós Centre d’Estudis per la Pau, Delàs, la despesa militar a l’Estat espanyol és equivalent a 45,69 milions d’euros diaris.

Com a ciutadans ens adrecem al senyor Ribó, alcalde de València, perquè a ell li correspon governar des de paràmetres laics i constitucionals. La presència militar a la processó del Corpus contradiu ostentosament aquests valors i s’assembla, més aviat, a estampes nostàlgiques del nacionalcatolicisme, superat per la ciutadania

Com a cristians ens adrecem al senyor Cañizares, bisbe de València, perquè a ell li correspon que les processons visibilitzen valors cristians. Per al Grup que signa aquest escrit i per a una immensa quantitat de cristianes i cristians, així ho creiem, la presència de militars armats  al Corpus, no solament és rebutjable sinó que representa, objectivament parlant, una burla i una falsificació de la figura de Jesús de Natzaret que ha passat a la història com un mestre de la no-violència activa. Quelcom oposat, doncs, a allò que evoquen les armes.

En una conjuntura farcida d’inseguretats en l’esdevenidor i de conflictes armats de tota mena que ens colpegen constantment, la promoció dels valors de la laïcitat i la no-violència esdevenen garanties cabdals de futur.