El mil·lenari de la fundació del monestir de la Mare de Déu de Montserrat

Monestir de la Mare de Déu Montserrat. Foto RTVE Catalunya.

Si l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats a València arranca del segle XV, la devoció a la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya ho és des del segle IX, en concret des de l’any 880.

Conta la llegenda que la primera i primitiva imatge de la Moreneta va ser trobada per uns xiquets pastors l’any 880: veieren una llum a la muntanya i trobaren la imatge a l’interior d’una cova. El bisbe volgué traslladar la imatge a Manresa, però va resultar impossible perquè eixa imatge pesava en gran manera. Aleshores va interpretar que Déu volia que la imatge fora venerada al lloc on havia estat trobada, i  va manar bastir una ermita que anomenà “de Santa Maria”, origen de l’actual basílica i monestir a Montserrat.

Probablement, el culte a Santa Maria de Montserrat va començar així, tenint en compte que a les muntanyes montserratines, al segle IX, hi havia tres ermites més: Sant Aciscle, Sant Pere i Sant Martí.

Al voltant del 1011, un monjo procedent del Monestir de Santa Maria de Ripoll va fer cap a la muntanya per a encarregar-se del monestir de Santa Cecília; d’aquesta manera el convent va estar sota les ordres de l’abat Oliba, de Ripoll. Els monjos de Santa Cecília no van acceptar aquesta nova situació, per la qual cosa l’abat Oliba decidí fundar el monestir de Santa Maria al lloc on es trobava una antiga ermita amb el mateix nom de Santa Maria, l’any 1025.

Per aquest motiu, enguany se celebra el mil·lenari de la fundació del monestir de la Mare de Déu de Montserrat a terres catalanes. Són mil anys d’història.

A partir del 1082, Montserrat passà a tenir abat propi, i deixà de dependre de l’abat de Ripoll. La famosa ermita es va convertir en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge que es venerava allí des de l’any 880.

Molt prompte el monestir esdevingué un santuari, la qual cosa comportà un augment de donatius i almoines, a més de permetre un creixement constant pel que fa al recinte religiós i  al paratge natural.

Entre els segles XII i XIII es va bastir una església romànica, i l’actual imatge de la Moreneta està datada en els mateixos segles.  A finals del segle XII, l’abat regent sol·licità que foren dotze els monjos que pogueren viure en eixa comunitat religiosa, i així el monestir ja podria considerar-se abadia.

Durant el segle XIII hi hagué conflicte perquè els monjos de Montserrat volien tenir abat propi i no dependre de l’abat de Ripoll. El 10 de març del 1410, el papa Benet XIII (el famós papa Luna) va concedir el permís a fi que Montserrat no depengués de Ripoll. L’any 1493, el rei Ferran el Catòlic envià a Montserrat catorze monjos procedents de Valladolid, i  Montserrat passà a dependre d’aquesta ciutat castellana.

Durant els segles següents se’n van anar succeint els abats tant de la Corona d’Aragó com d’altres zones de la Península.

El segle XIX fou particularment tràgic per a Montserrat: primer el monestir va ser incendiat dues vegades per les tropes de Napoleó, (anys 1811 i  1812). Després, l’any 1835, degut a la desamortització decretada per Mendizàbal, l’abadia es quedà sense monjos. Nou anys després, els monjos van poder tornar a Montserrat i recomençar la vida monàstica als peus de la Mare de Déu.

L’any 1881, el papa Lleó XIII proclamà a la Mare de Déu de Montserrat: Patrona de Catalunya, assenyalant que la seua festa litúrgica s’havia de celebrar el 27 d’abril de cada any.

Durant la lamentable Guerra Civil Espanyola, el monestir tornà a ser tancat i passà a dependre de la Generalitat de Catalunya, presidida per Lluís Companys.

Vint-i-tres monjos de Montserrat foren martiritzats i assassinats pel fet de ser catòlics i monjos, tenien entre 18 i 82 anys: 19 eren catalans, 3 castellans i 1 basc. Vint-i-un d’eixos 23 monjos foren beatificats pel papa Francesc el 13 d’octubre de 2013, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato a la ciutat de Tarragona.

Durant els últims anys del règim franquista, el monestir de Montserrat es va convertir en un símbol de catalanitat   i   allí es van celebrar diversos actes contra el règim. Des de finals del segle XIX, la comunitat de monjos va créixer molt, fins a arribar a tenir  150  religiosos. Després hi hagué una caiguda vocacional que encara perdura, possiblement deguda a la secularització i l’ateisme pràctic en què viuen les nostres societats occidentals.

L’any 2020, Montserrat comptava amb més de 40 monjos, els quals pertanyen a l’Orde de Sant Benet.

Ens alegrem per aquests mil anys d’història montserratina, donem gràcies a Déu per la presència dels monjos al monestir i preguem perquè perseveren al servici del Senyor i del conjunt de la societat.

Gràcies siguen donades a Déu.

Josep Vicent Martínez, sacerdot diocesà de València, juny de l’any jubilar 2025.