Mirant a l’Àfrica

L’Àfrica ocupa un lloc central en la lluita geopolítica mundial. Fins fa poc era el continent oblidat, vist com un lloc pobre i subdesenvolupat, i el món occidental semblava ser insensible envers la seua autèntica realitat. Tanmateix, des de fa temps, una part important del xoc geoestratègic mundial es juga al seu territori. Davant la influència cada vegada més important de la Xina i Rússia, els Estats Units i França lluiten per mantenir-hi les seues posicions.

Com a exemples de la importància geoestratègica del continent, podríem dir que el 9 % de les reserves mundials de gas es troben al continent africà i cada dia la premsa ens parla de com fer-lo arribar a Europa per la necessitat de molts països arran del conflicte a Ucraïna. És també important de cara a la fabricació del cotxe elèctric, ja que es necessiten bateries fetes de minerals que es troben repartits pel continent.

Conscients de la importància d’aquesta part del món i de la proximitat amb el País Valencià –l’Alger està més prop de València que Nàpols–, el Grup d’Innovació Educativa en Ciències Socials (DIMPA) de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló ha creat diversos materials didàctics que tenen com a propòsit trencar tòpics respecte del continent africà i apropar-se a través de la creació de lligams per a compartir història, costums, música, gastronomia i proximitat. La publicació forma del projecte «Àfrica dona molt de joc», promogut per l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat i l’Observatori Permanent de la Immigració de l’UJI. Un projecte adreçat sobretot al món de l’educació en tots els nivells, però també a qualsevol persona interessada a aprendre una mica més sobre aquest continent.

Els materials didàctics han estat desenvolupats pel divulgador científic i sènior de l’UJI Enric Ramiro Roca, professorat de l’àrea de Ciències Socials; els docents Sara Prades Plaza i José Vicente Gil Noé; la professora de Matemàtiques en l’EPA d’Alzira, Pilar Garcia Esteve, i l’escriptora i professora d’anglés de l’EPA de Torrent, Irene Lado Monserrat.

Entre els tòpics que pretenen trencar està aquell que diu que l’Àfrica és pobra: això no és cert, com hem dit més amunt, sinó que estan empobrits perquè hi ha països que van allí i s’ho emporten tot. Altres tòpics són aquells que diuen que és un territori d’animalets i paisatges o de desastres naturals.

El material es pot consultar a la biblioteca de l’UJI i en totes les que tinguen conveni de col·laboració. Aquesta eina didàctica està formada per un fullet en què s’estructuren i s’expliquen els diferents materials que en formen part, però sobretot fa una anàlisi de les respostes d’una enquesta en què s’ha demanat a 400 persones de tot el país que digueren tres paraules sobre el continent africà.

Hi ha també un planisferi seguint la projecció de Peters que tracta de defugir la imatge eurocèntrica del món. Hi trobem, així mateix, un joc matemàgic amb quatre cartolines que recullen setze imatges de l’Àfrica, amb les quals es volen trencar tòpics perquè hi ha neu, castells impressionants o plats sorprenents.

Finalment, hi ha dotze microrelats que tenen una estructura comuna: unir la cultura valenciana amb la cultura africana. S’ha intentat introduir relats inspirats en els contes africans, i al final s’ha acabat amb una ensenyança moral que no pretén ser adoctrinadora, sinó que cadascú en traga les seues conclusions. Aquests relats han estat enregistrats en valencià per africans i afrodescendents de diversos països i de diverses edats que donen un exemple d’interculturalitat i estima pel territori, alhora que es barregen patrimoni i costums.