La revista degana en valencià

Mireia Matoses: «Al llarg de la nostra carrera musical en Pupil·les, ens hem enfrontat a molts prejudicis, simplement per ser dones»


Del vídeoclip de LA FÚMIGA, KARRASKETON (La nit és nostra) ft. Mireia (PUPIL·LES)

Fa uns mesos vaig tindre l’oportunitat de descobrir Mireia Matoses (cantant de Pupil·les) gràcies al meu canal de Youtube «Diàlegs». Ara, de nou, ens toca dialogar per conéixer un poc més el grup Pupil·les, un grup que ens regala música feminista, que denuncia la falta de paritat als festivals del nostre panorama musical i que lluita per la igualtat de la dona, per acabar amb les violacions, amb els assetjaments a la societat…

És quan inicie la conversa amb Mireia que m’adone de tot allò que em regala sempre: una dona lluitadora, valenta i rebel com ella que, en cada cançó, ens brinda el seu sentiment de lluita per la igualtat, de denúncia social a cada prejudici al qual s’enfronten les dones…

«El 25-N sortim al carrer per denunciar totes les violències que patim les dones; tant de bo arribe un dia que no ens faça falta eixir-hi»

«Ens arriben molts missatges de dones que ens diuen que la nostra música les ha ajudades en moments molt complicats»

«Ara traurem tres cançons més que, amb V i Colps de puny, publicarem en el pròxim EP»

–El pròxim 25 de Novembre se celebra el Dia Mundial per l’Eliminació de la Violència cap a la Dona. Penseu que arribarà algun dia que podrem posar fi a aquesta anomalia?

–El 25-N sortim al carrer per denunciar totes les violències que patim les dones, i tant de bo arribe un dia que no ens faça falta eixir al carrer per denunciar-ho. El que passa és que les violències que patim les dones no solament són l’assassinat, la violació i el maltractament, que és la violència més dura i més cruel que patim. Hi ha moltes més violències encobertes o normalitzades en la societat com pot ser l’assetjament al carrer, la discriminació laboral i de sou, la invisibilització de les nostres tasques o el repartiment desigual de l’atenció familiar, el llenguatge masclista… Aleshores, com que aquestes violències estan tan normalitzades, pense que és molt difícil que en els pròxims anys açò arribe a la seua fi, tristament.

–«V» és una de les vostres últimes cançons d’aquest 2018. Què voleu transmetre amb ella?

–Doncs amb «V» volem transmetre moltes coses, però sobretot la normalització de la nostra sexualitat. La sexualitat de la dona ha estat sempre amagada o mal vista per molts sectors conservadors i religiosos. Recorde que quan érem adolescents era un tema totalment tabú que no podíem tractar, mentre que els nostres companys de classe, per exemple, parlaven de la seua masturbació amb tota normalitat.

Ara que som professores hem vist que aquest assumpte en concret continua igual. L’any passat em vaig adonar que els meus alumnes parlaven sempre, assíduament i amb total normalitat, de la seua masturbació, mentre que elles la negaven o l’amagaven; deien que no els feia falta masturbar-se, que elles no ho feien, i si alguna s’atrevia a dir que sí, no la tractaven com si fóra una cosa normal, quan ho és. Aleshores, quan fem «V» em sent molt alliberada, estic molt contenta d’haver-la treta, perquè pense que és necessari parlar amb normalitat del nostre sexe.

–«Colps de puny» és una altra de les cançons d’aquest 2018. Denuncia les violacions masclistes, als assetjaments al carrer cap a les dones… Com va sorgir la idea?

–Surt arran d’un curt que encara no s’ha publicat que mostra tot el que estem contant en la nostra cançó. Són les 24 hores d’una dona que treballa en una feina que li requereix sortir molt al carrer, i en el curt es veuen totes les violències a què s’enfronta dia a dia i també les violències a què s’enfronta amb el seu company sentimental. Ens van proposar fer la cançó per al curt i va nàixer «Colps de puny».

–Com naixen les lletres de Pupil·les?

–Doncs, les lletres de Pupil·les les escric jo, perquè aquí tenim la feina molt ben repartida, ja que Natàlia s’encarrega de tota la gestió del grup, que és molt gran. I surten d’experiències personals, d’experiències de dones que tenim ben a prop o de notícies que ens criden molt l’atenció i de la necessitat d’escriure, bàsicament. No tenim un model de treball fix a l’hora d’escriure.

–Com vau decidir crear el grup?

–Pupil·les es va crear arran del Festivern 2013/2014 perquè, quan va acabar el festival, ens vam adonar que a l’escenari no hi havia cap dona i ens va sorprendre moltíssim. Vam veure que no era cosa del Festivern: en cap concert que anàvem hi havia dones a l’escenari, sinó que estaven totes a l’altra banda, és a dir, formaven part del públic, i vam veure que això anava malament, que hi havia un problema de fons i, parlant, un amic ens va animar a crear el grup.

–Al llarg de la vostra carrera musical, heu hagut d’enfrontar-vos a prejudicis pel simple fet de ser dona?

–Sí. Al llarg de la nostra carrera musical ens hem enfrontat a prejudicis, en especial en els inicis de Pupil·les. Van ser durs, cruels, i trobe que molt injustos, ara que ho veig amb perspectiva. Quan vam formar el grup de Pupil·les ens van dir que no teníem ni idea de música, que no entenien que féiem creant aquest grup, quan les dues hem estudiat clarinet, llenguatge musical, música de cambra, piano complementari. Però, la gent, sense conéixer-nos de res, ja ens deia que no teníem ni idea de música i ens exigia un currículum que a un grup d’homes no se’ls ha exigit mai.

Després, també, ens deien que no podíem ser feministes si ens maquillàvem i ens depilàvem, frase que és completament masclista. Ens deien que teníem concerts perquè teníem amics d’altres grups que ens col·locaven, perquè «estàvem bones»… Ho passàrem molt malament al principi, en especial jo, perquè Natàlia és més positiva i crec que, per això, hem continuat.

–Penseu que s’ha avançat en la presència de dones als escenaris?

–Pense que sí. Cada any que passe s’avançarà més. Encara queda molt per fer, perquè en els cartells encara la presència masculina és major, però es va avançant.

–Per a quan el pròxim disc?

–Encara no hi ha disc a la vista. Hem decidit que aquest any traurem tres temes nous i que formaran part d’un EP juntament amb «Colps de puny» i «V», i serà un EP de cinc temes. Nosaltres volem apostar per donar a conéixer les cançons sempre amb material audiovisual.

–Com definiríeu l’estil del grup?

–Sempre diem que l’estil és rap electrònic feminista, però també cada cançó és un món. N’hi ha que són amb base més reggeaton, altres que són més electrònica.

–Quines diries que són les vostres influències musicals?

–La màxima referent que tenim és Mala Rodríguez. També escoltem altres grups com Gata Cattana, la Furia Soprano, les companyes de Machete en Boca, Tremenda Jauría o KASE.O. Però, realment, el que més ens influencia per a escriure les lletres és llegir poesia.

–Si mireu enrere, imaginàveu aquesta acollida tan gran?

–No. Com els principis van ser tan durs, mai ens hauríem imaginat que, a hores d’ara, estaríem així. Estem molt contentes, la veritat, i solament tenim paraules d’agraïment pel que està passant.

–«Alceu ben alt el cap, les Pupil·les cantaran…». Com a dona i feminista, sé que les vostres lletres són l’altaveu que necessitem per a la societat. Vos arriben missatges de dones que han passat per situacions d’assetjaments i violacions?

–Ens arriben molts missatges, molts missatges de dones que han patit molt; altres dones ens diuen que la nostra música les ha ajudades en moments molt complicats. I, la veritat que, quan ens arriben aquests missatges, pensem que tenim una responsabilitat enorme i que és un orgull molt gran poder llegir les paraules que ens envien i poder ajudar.

–Com vos sentiu quan canteu «L’escenari és nostre» amb companyes com Tesa i reivindicant la necessitat de la presència femenina?

–Aquest tema el fem amb Tesa i Krazy, i ens sentim tan protegides i passem una estona tan bona a l’escenari… Fa un temps que vam traure el tema i pense que és necessari, perquè, com he dit adés, queda molt de camí per recórrer. Hi ha una diferència molt gran entre la quantitat d’homes que ocupen un escenari respecte de les dones…, i ens sentim en germanor i col·lectivitat quan cantem aquest tema.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top