La revista degana en valencià

Missatge per a unes “poques persones”

02/09/2019

La tecnologia, la racionalitat científica i tècnica, l’ego de la individualitat moderna occidental vinculat a un continu creixement econòmic, ha investit la seua societat d’un fals poder que legitima el “domini sobre l’altre”, siguen pobles (titllats de “països en vies de desenvolupament”), siga la naturalesa, els quals, són tractats com objectes d’explotació i de negoci que, utilitzant el llenguatge de la globalització i les democràcies capitalistes, generen aquest “model de progrés, qualitat de vida i estat de benestar”.

L’ésser humà, esdevingut “individu” a la ciutat tecnològica, ha perdut el seu vincle amb la terra, el món i l’univers. S’ha divorciat del “temps” i, per tant, del present, de la realitat. Viu en contínua alienació. Allunyat de la naturalesa, no té consciència dels límits del món perquè ja no respecta els límits de l’acció humana, allò que anomenem ètica. Així, en aquest estadi, el “sistema” ha generat un pensament únic global basat en la ideologia econòmica i el seu creixement indefinit, penetrant amb èxit a la política contemporània i defensat per una diversitat de polítics que va, des dels xenòfobs i totalitaris, fins als més moderats en termes democràtics.

Efectivament, el temps ha sigut desarrelat del món i la persona per reduir-lo al rellotge, a una carrera cronomètrica-lineal cap a un “futur millor”. És en aquestes circumstàncies quan l’antropocentrisme impera, creient-nos únics éssers dotats de consciència, intel·ligència i raó, autoritzats a executar impunement els nostres projectes amb una sola idea: l’èxit econòmic. Sols a partir d’aquí el “sistema” fa possible parlar de democràcia, humanitat, solidaritat, sostenibilitat, tecnologia social, reciclatge, política ambiental, benestar i tota aquesta semàntica inherent al “mite del progrés” basat en el càlcul (previsions de PIB, etc.).

Però, en tan sols 50 anys, el planeta ha estat degradat, devastat, contaminat, exterminat, la qual responsabilitat recau en la manera de vorer i entendre el món per part de corporacions, multinacionals i banca (OMC, FMI, BM), que han impregnat amb les seues lleis i normatives “de futur” la ment de la seua societat a través dels seus franquiciats  polítics i mitjans de comunicació, creant aquest “model d’usos”. Així, en aquests moments, la política i els polítics no sols són descrèdit del seu concepte original sinó que han esdevingut braç executor de les indecències i iniquitats que fan plorar un món víctima del colonialisme cultural capitalista.

Som sensibles a l’assassinat d’una jove en mans d’un violador desangelat; som sensibles al foc que consumeix Notre-Dame; es sanciona qui talla un arbre o cull una flor, qui contamina amb l’auto o llança un plàstic a la mar; s’invita al reciclatge, etc., però, tanmateix, es prohibeix que vaixells humanitaris salven vides a la Mediterrània on anualment moren ofegats més de 3.000 persones; s’implementen polítiques que inciten a la crema de boscos a l’Amazònica, l’Àfrica Central…; s’aturen projectes d’energies alternatives i lliures; es consent l’explotació de terres indígenes en nom de la mineria, hidroelèctrica, agroindústria, etc., obviant els drets dels seus pobles i assassinant diàriament líders comunitaris i activistes mediambientals . Més de 40 milions de soldats al món i una despesa militar anual de 1’82 bilions de dòlars, provoquen cada any més d’1’5 milions de morts en guerres i 70 milions de desplaçats.

És aquesta i no altra la “realitat” d’un món que viu amb èxit la instrumentalització de tot àmbit en nom de l’economia, encara que les conseqüències, com hem advertit, siguen tràgiques.

Nosaltres som naturalesa, som món, som univers, som temps. Cada cultura, que és diferent i única, té el seu temps o ritme de vida. Viure integrat en la naturalesa, fer de la terra i el món el nostre cos, és viure amb compromís i amb respecte, amb pau i harmonia, deixant que el temps passe a través dels nostres actes presents sense cap afany de “desenvolupar-nos” sinó de “realitzar-nos”, és per aquesta causa que moltes cultures hui exterminades pel capitalisme, pobles mal nomenats “subdesenvolupats”, no tenien ni tenen cap intenció de “progressar”(de manipular, d’instrumentalitzar res que canvie realitat per virtualitat), doncs aquest concepte no entra dintre el seu mite o manera de vorer i entendre el món.

Les portes del capitalisme democràtic han quedat obertes i obstruïdes pel foc del seu egoisme i la seua corrupció. Milions i milions d’hectàrees de bosc al món, milions de criatures, centenars de pobles, són exterminats, carbonitzats per les mateixes flames que destrueixen  l’esperit humà, nostre nexe amb la totalitat.

El diàleg intercultural amb les cultures minoritàries i la seua saviesa mil·lenària ja no és possible perquè han sigut eliminats materialment o colonitzats per l’imperi econòmic, destruïts els seus ritmes de vida.

Però, l’epidèmia d’aquesta civilització ataca a la mateixa societat capitalista, sumant més de tres quartes parts del món que viu en condicions indignes, desnonats, esclavitzats, amargats… i va en augment.

L’ésser humà, a hores d’ara, ja arriba tard al canvi de consciència que l’hauria d’integrar en la naturalesa i el món. Els farcits d’amor per la vida que ho intenten són crucificats pel sistema, eliminats.

Ens esperen anys molt difícils, per no dir una altra cosa.

El món és un ésser viu dotat de consciència on l’ésser humà és acollit i connectat solidàriament amb la resta d’éssers formant una entitat. El fet d’haver trencat aquest lligam vital de relació i interdependència per mor d’una economia totalitària; el fet d’adonar-nos-en que el planeta ens ha mostrat els seus límits i, havent-los traspassat, deambulem alienats i absents pel camí d’autodestrucció, ens deslegitima com a éssers humans. Aquesta actitud d’indiferència amb la vida, amb el temps, amb nosaltres mateixos, ja ha encetat la reacció d’una consciència incommensurable, insondable, diguem-li divinitat, Déu, invisible, misteri…