La revista degana en valencià

Mística, rebel i lesbiana

24/03/2022

A sovint s’afirma que el començament d’una bona pel·lícula ha de ser significatiu. Ha de funcionar com un detonant que atrape tot d’una l’espectador i ja no soltar-lo fins al final. Sacsejar la seua consciència. Les seqüències inicials de Benedetta del veterà Paul Verhoeven s’apliquen en aquesta direcció. Estem a finals dels segle XVII, en plena Contrareforma. Benedetta Carlini, de nou anys, viatja en companyia de la seua família a Pescia per entrar en un convent. Uns lladres els assalten per robar-los. Benedetta els espanta amb una visió sobrenatural. Una vegada en el convent, el pare de Benedetta i l’abadessa s’enganxen amb el regateig a pagar per a ser admesa en el convent. Quan una monja li lliura la roba a la jove novícia se sent: «El major perill que tenim és el nostre cos». En pocs minuts, amb gran economia narrativa, Verhoeven ens situa en els eixos fonamentals que teixiran l’escriptura fílmica: les visions de Crist de Benedetta que la faran famosa a Pescia, el mercantilisme de l’Església que provocaren uns anys abans la reforma protestant i l’obsessiva repressió religiosa al voltant del sexe.

Sor Benedetta Carlini va ser un personatge històric (1590-1661), de la qual es guarden documents en l’Arxiu d’Estat de Florència. Filla d’una família de classe mitjana, als nou anys va entrar al convent de monges teatines de Pescia. Als trenta anys en va ser nomenada abadessa. Com a monja mística es va fer famosa pels seus èxtasis, les visions sobrenaturals de Crist i pels estigmes que se li presentaven. Una altra monja, Bartolomea, contà que Benedetta li va fer l’amor en diverses ocasions, aspecte que li suposà ser destituïda d’abadessa. És el primer cas de lesbianisme del qual es guarden a l’Europa Occidental documents històrics.

La pel·lícula de Paul Verhoeven adapta de forma prou fidel la vida d’aquesta monja a partir del llibre de no-ficció Immodest Acts (1986) de la investigadora i historiadora Judith C. Brow, qui va trobar els documents a l’arxiu florentí. Tot i que el director ha creat la llicència més polèmica: una escena de sexe on les dues monges empren una estatueta de la Mare de Déu a manera de consolador sexual. L’altre element fictici és la revolta anticlerical de Pescia que lidera Benedetta.

Benedetta (Virginie Efira) és una dona independent, rebel, que lluita contra una societat patriarcal i dominadora en la línia d’altres personatges femenins de Verhoeven, com ara la Catherine (Sharon Stone) d’Instint bàsic (1992), Rachel (Carice Van Houten) d’El llibre negre (2006) o Michèlle (Isabelle Hupper) d’Elle (2016). Dones empoderades que lluiten per prendre el poder que històricament se’ls ha arrabassat i que aspiren a ser propietàries de les seues decisions. No sols és Benedetta la que es posiciona de forma lliure i crítica; una altra monja, Christina, protestarà de forma vehement per la pèrdua del dret de les monges a triar la seua abadessa. Cal destacar la magnífica interpretació de Charlotte Rampling en el paper de Felicita, l’antiga abadessa. Verhoeven llança una allau de crítiques a la hipocresia religiosa i les seues contradiccions ―implacable la sàtira contra el nunci del papa―, el poder i el domini del patriarcat contra les dones ―aquest 50 % de la població que encara té prohibit l’accés, en la religió catòlica, al sacerdoci, bisbat i papat!― , la manca de llibertat sexual i la seua relació amb la fe… Una opressió que s’allarga fins als nostres dies. Benedetta s’ha prohibit en diversos països, com ara Rússia. Fins a quan durarà la por de l’Església a la dona i al sexe?

Inscriu-te al nostre butlletí

Top