Tens 0 productes a la teua cistella
Josep Roselló. Mestre i periodista
Durant molts anys la gent no va tindre al seu abast llibres ni mitjans de comunicació. Fins i tot, en moltes ocasions, per desgràcia, no sabia ni llegir ni escriure. Eren temps de resistència, de fatalitat, d’aguantar penes i culpes que no eren responsabilitat d’aquells que les patien. I a la comarca de la Marina Alta, a la interessant localitat del Poble Nou de Benitatxell, en sabien, com a moltíssims altres llocs, de tot això.
Les necessitats de l’època, les penúries del moment feien que les persones que treballaven de dia al camp hagueren d’anar, de nit també, a la mar, a la pesquera. En este sentit, no tan sols la son era un impediment, també el fet que molts dels homes, malauradament, no sabien nadar, circumstància que algunes vegades desembocava en finals fatals.
Davant estos fets, els poblers i les pobleres adquiriren el malnom de mitjafaves. Conten que esta denominació provenia de pràctiques agràries que buscaven optimitzar els recursos: el fruit d’esta planta herbàcia era partit en dos mitats per l’habitant del Poble Nou de torn, que aprofita una d’elles per a reproduir el cultiu, i l’altra per a menjar, per a alimentar-se. La gent dels altres pobles de la comarca utilitzava este aspecte per a titllar-los de gasius o de tacanys, dins de la tendència atàvica dels valencians a criticar-nos els uns als altres, en ocasions de forma ofensiva.
Estes consideracions formen part de la nostra cultura popular, un dels pilars del poble valencià al llarg de molt de temps. Durant el segle XX va haver dècades on l’analfabetisme, la prohibició de l’idioma propi i la manca d’accés a l’alta cultura van fer que les rondalles, els contes o les llegendes, per esmentar-hi alguns exemples, foren la base de la cultura popular, la més propera a les persones d’aquell temps.
Al Poble Nou de Benitatxell no reneguen, en absolut, d’este malnom. No obstant això, el seu ajuntament ha volgut adaptar-lo als nous temps, amb la seua literatura, les noves tecnologies i un ús culte i normal de la nostra llengua. L’escriptora i periodista Empar Ferrer va escriure el conte El gegant Mitjafava per tal que les noves generacions de poblers i de pobleres coneguen el sentit de ser un mitjafava amb els recursos i les connotacions de hui en dia. Les il·lustracions de Mar Llobell ajuden també als infants a entendre la història i a fer-la més atractiva, amb els paisatges dels voltants, i un magnífic epíleg al Moraig.
Un xiquet que ha d’afrontar la desaparició del seu pare, la pobresa de la seua família i les burles de la resta veu contrarestada la seua situació amb els valors que li ensenya la fada Faveta. Un altre personatge fantàstic que l’educa cap a la generositat, l’altruisme i la tenacitat, característiques que es veuen simbolitzades en una fava que el nen repartirà, desinteressadament, a cada casa del Poble Nou amb la finalitat de pal·liar els efectes letals de la fil·loxera en els ceps de la zona.
En definitiva, la reescriptura d’una de les principals històries de la cultura popular de la Marina Alta, amb els ferraments de la modernitat, i els valors d’una nova societat que no oblida, ni vol oblidar, d’on ve.
