Mitjans digitals en valencià i la identitat valenciana en el segle XXI

El valencianisme mediàtic: l’assignatura col·lectiva pendent

Si bé la societat valenciana ha estat capaç de generar el valencianisme cultural i cívic, en els àmbits de l’activisme per la llengua, la cultura, la literatura, la música, l’ensenyament, les univesitats…, i de bastir el valencianisme polític a partir d’opcions polítiques d’estricta obediència valenciana, que sí tenen la seua capacitat de contribuir, dins de les seues possibilitats, a la identitat valenciana, encara tenim pendent com a societat l’assignatura col·lectiva de construir el valencianisme mediàtic.

Sense el valencianisme mediàtic és molt complicat crear el marc mental informatiu en clau valenciana i, per tant, és molt difícil poder contribuir, també, en la configuració de la identitat valenciana. O dit d’una altra forma: ara com ara, qui realment influeix en la identitat valenciana (més espanyola, i espanyolista, que valenciana) és, evidentment, l’espanyolisme mediàtic en castellà, estatal i provincial de visió hispanocèntrica, actualment molt majoritari, i propietat d’empreses de fora del País Valencià.

En ple segle XXI, és a dir, en ple segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), Internet, xarxes socials, plataformes de pagament i la Intel·ligència Artificial, amb pocs mitjans de comunicació digitals (i no digitals) en valencià que relaten l’actualitat, informen i opinen en clau de país, és molt difícil i complicat conformar l’imaginari col·lectiu del nostre territori amb identitat valenciana, que entenem polièdrica i plural, però amb un element clau com és la nostra llengua, que hauria de tenir l’estatus de llengua nacional com la resta de llengües nacionals d’Europa.

Situació actual de l’empenta dels mitjans digitals en valencià

El fet de publicar mitjans digitals en valencià els situa clarament en una posició editorial de defensa de la llengua pròpia del país i, en conseqüència, d’una certa de visió del País Valencià com a objecte d’informació i opinió que, segons l’espai territorial del mitjà digital, pot ser d’àmbit nacional, supracomarcal, comarcal i/o local.

En el dossier de Saó núm. 483 (setembre 2022) sobre la premsa d’informació en valencià, el professor Francesc Martínez Sanchis, en l’article «El tortuós camí de la premsa en valencià als 40 anys d’Estatut d’Autonomia», ens aporta les dades de l’evolució de la premsa en valencià impresa i digital: «I arribem a la segona dècada del segle XXI amb un sector afeblit. Dels 851 mitjans informatius existents al País Valencià en 2017, sols 91 eren en valencià (no comptem els especialitzats), fet que representa el 10,7 % del total dins d’un mercat dominat pels mitjans en castellà. Entre 2008 i 2022 s’accelera el canvi digital: hi ha un creixement de la premsa nadiua digital en valencià, que passa de 14 capçaleres en 2008 a 38 en 2022, mentre que la premsa es manté estancada». I aporta en l’article la taula següent:

EVOLUCIÓ DE LA PREMSA EN VALENCIÀ

	2008	2022	Diferència 2008-2022
Premsa informativa impresa	23	30	-7
Premsa especialitzada impresa	80	67	-13
Diaris informativa digital	14	38	+24
Premsa especialitzada digital		7	+7
Total	117	142	+ 25

Pel que fa als mitjans digitals valencians auditats per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) interactiva, ens mostra les dades d’audiència en navegadors únics mensuals (en realitat, IP diferents que han accedit al web dels mitjans), de les quals aportem en aquesta taula les dades que corresponen al mes d’abril de 2023, https://www.ojdinteractiva.es/medios-digitales-comunidad-valenciana#:

Idioma del web	Nre. de webs	% webs	Nre. total de navegadors únics abril 2023 OJD	% navegadors únics abril 2023
TOTALS =	85	100%	15.261.695 n.u.	100,00%
Castellà	34	40,00%	12.069.351 n.u.	79,08%
Bilingüe: castellà/ valencià	22	25,88%	2.822.583 n.u.	18,49%
Valencià	29	34,12%	369.761 n.u.	2,42%

Els 29 mitjans digitals íntegrament en valencià auditats per l’OJD en abril de 2023 representen el 34,12 % del total dels 85 auditats, i assoleixen només el 2,42 % del total dels navegadors únics (369.761 n.u.). Els 34 mitjans digitals en castellà representen el 40 % del total dels 85 auditats, i tenen el 79,03 % dels navegadors únics (12.069.351 n.u.).

A més a més, els lectors valencians en digital també tenen accés a la informació en castellà dels mitjans digitals espanyols, que es poden consultar en l’OJD interactiva (https://www.ojdinteractiva.es/medios-digitales), i que tenen milions i milions d’usuaris únics mensuals. En el llibre El camp periodístic valencià. L’estructura mediàtica i la pràctica dels periodistes de Mònica Parreño (2015, col·lecció «Aldea Global», edit. UAB, UJI, UPF i UV, pàg. 119-120) ens explica la propietat i la concentració dels mitjans a l’Estat espanyol, que afecta directament el sistema comunicatiu valencià: «Sota el paraigua comercial dels quatre grups –PRISA, Unidad Editorial, Mediaset i Planeta– circula més del 70 % de la difusió de la premsa nacional –El País, El Mundo i La Razón–, el 70 % de la premsa esportiva –Marca i As–, més del 80 % de l’econòmica –Expansión i Cinco Días–, el 80 % de l’audiència de la televisió comercial –Antena 3, Telecinco, Cuatro, nombrosos canals TDT, Digital +, etc.–, i sobrepassa el 70 % de la ràdio comercial generalista –Cadena SER i Onda Cero (Díaz Nosty, 2011:39)».

Entre els principals diaris del País Valencià, el de major difusió és el Levante-EMV, que pertany al grup Editorial Prensa Ibérica […], el diari alacantí Información o el diari Superdeporte».

El sistema comunicatiu valencià encara està estructuralment i mentalment dins de l’espai de comunicació espanyol en castellà i majoritàriament conservador. Aquesta és la situació actual dels mitjans digitals en valencià després de vint anys de governs del PP i de huit anys del Botànic: han crescut en nombre i en noves iniciatives editorials, però en conjunt continuen sota la irrellevància quantitativa respecte de l’audiència auditada en l’OJD, i sota la irrellevància en transcendència informativa al si de la societat valenciana, informada molt majoritàriament a través de premsa en castellà, en clau hispanocèntrica, de visió provincial i de capital extern al País Valencià.

 

Perspectives de futur en la configuració de la identitat valenciana a través dels mitjans digitals en valencià

Exposem ara quatre grans reptes de futur que ajudarien a canviar totalment l’actual sistema comunicatiu valencià per un sistema amb mitjans a favor de la llengua i del país, com ara passa en els ecosistemes de mitjans català i basc, a diferència de l’espanyol.

El primer repte és articular el valencianisme mediàtic, entès com el moviment de mitjans de comunicació d’empreses valencianes amb consciència de país (d’àmbit territorial nacional, supracomarcal, comarcal o local), redactats i editats íntegrament en valencià (amb traducció o no a altres idiomes), que defensen els interessos col·lectius de la ciutadania valenciana, que tinguen per objecte comunicatiu el País Valencià (valencianisme comunicatiu en sentit estricte) o l’anomenada institucionalment Comunitat Valenciana (valencianitat comunicativa), que defensen la unitat de la llengua catalana i tinguen clar que formen part de l’espai comunicatiu del català/valencià.

El segon repte és l’empoderament dels mitjans digitals en valencià per part de la societat civil, amb suport econòmic a través de fórmules de subscripció o adhesió. Les opcions d’empresa privada de fer TV, ràdio i premsa diària impresa íntegrament en valencià són econòmicament inviables ara per ara. Per això, l’àmbit digital és, per motius de viabilitat econòmica, on es poden desenvolupar íntegrament en valencià i en clau valenciana mitjans de comunicació digitals, programes de ràdio en podcast, i/o continguts en xarxes socials, que puguen contribuir a la configuració de la identitat valenciana en clau de país i a la normalització del valencià, com a element clau de l’esmentada identitat.

El tercer repte és reclamar a tots els poders públics valencians l’estricte compliment de la llei (art. 26 LUEV i art. 6. apartats 1, 4 i 5 de l’EACV)* i, en conseqüència, exigir en base al principi d’igualtat i no-discriminació que destinen el 50 % dels pressupostos de publicitat institucional a mitjans de comunicació íntegrament redactats i produïts en valencià. D’aquesta forma, de l’última despesa de 14.400.000 € de la Generalitat Valenciana de 2021 en publicitat per a mitjans, amb aquest repartiment igualitari i just proposat, s’haurien adjudicat 7.200.000 € a mitjans íntegrament en valencià, fet que no ha passat i han destinat més del 90 % a mitjans que editen en castellà.

Amb aquest repartiment igualitari de la publicitat institucional, els poders públics podrien haver contribuït, i poden contribuir en el futur, a incrementar l’audiència i la transcendència dels mitjans de comunicació en valencià, i, en conseqüència, que aquests mitjans puguen contribuir, també, a configurar la identitat valenciana en clau de país i per la normalització del valencià. Tot és qüestió de voluntat –i coherència– política.

________________________________

(*) NOTA

Art. 26 de la Llei 4/1983, del 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià: «1. Tots els ciutadans tenen el dret de ser informats pels mitjans socials de comunicació, tant en valencià com en castellà. 2. De la mateixa manera, en l’accés dels ciutadans als mitjans de comunicació social en els termes establerts per la legislació, tindran dret a utilitzar el valencià, oral i escrit, en condicions d’igualtat amb el castellà».

Art. 6 de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: «1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. 5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».