La revista degana en valencià

Modernitat

Diuen, parlen, prometen. Tenen un xorro de veu que amolla moltes mentides, mentides que ells venen com si foren veritats.

Però no és una volta no, són moltes, moltes voltes.

Però no és tan sols un lladre no; són molt, molts els lladres.

Tan convençuts estan, i és tanta la seua tossuderia, que aconsegueixen que la mentida esdevinga un fet acceptat, «normal» que ja no és cap mentida.

Tenen darrere d’ells certs departaments dels qui governen la cosa pública, la banca i l’hampa. Canvien lleis,  normes i preceptes que emplenaran les butxaques dels més rics i, escuraran les dels pobres. La normativa laboral, farà que els treballadors, tornen a l’esclavatge en sou i condicions  de treball.

 

Volen esborrar fronteres i tenir el seu propi sistema judicial: cap estat per  sobre d’ells. (ITTP, CETA)

Ja han aconseguit que als nostres països se instal·la (per quedar-s’hi) la precarietat laboral i se multipliquen els sense sostre.

Que els assalariats ho siguen de misèria, i que això siga la norma més que no l’excepció.

Diu el bruixot de la tribu que enguany, Espanya creixerà el 3%. Però no diu a les mans de qui va a parar aquest increment. Perquè l’any passat també es va crèixer més d’un dos per cent i la classe obrera ni se n’assabentà.

Si, aquells que cada dia treballen 8 o 10 hores – o més amb el mateix jornal– per cobrar menys de 1000 Euros al més. Sí; aquests són «la classe obrera», encara que ara volen esborrar de l’argot laboral, frases i expressions que recorden any de lluites intenses. Doncs podem actualitzar la denominació i d’ara endavant dir-li «la precària classe obrera». Puix aquesta classe, no ha notat en  absolut, Sr. Rajoy i Sr. Montoro tants milions d’euros com han guanyat qui vostés saben millor que jo.

 

No hi ha cap relació entre l’increment què vostés diuen que tingué el país l’any passat, i els sous d’alguns treballadors. I no podem oblidar els qui «ja no hi compten»: menys tinguts, sense sostre, desnonats, mileuristes i tota la munió de Cases de Caritat, Cases de Beneficència, menjadors populars, que estan saturats. I seguim per augmentar la plantilla i els mitjans als hospitals i escoles, que no noten cap millora.  Per no parlar de la vergonya dels refugiats.

Si us ocupés d’aquesta munió que acabe de citar, aleshores és quan vosté podria dir “hemos crecido” perquè fins ara, quan diu aquesta frase, està mentint.

Sr. Rajoy, sap quin percentatge ens pujaren en gener la jubilació? Prenga nota: el 0,2 %. Aquest augment no guarda cap relació amb les xifres que vosté parla. I segueixen rebent ordres dels centres de decisió –i complint-les– en el sentit de,  «má dura i control dels sous dels treballadors que aquests tenen bon coll i ho aguanten tot»

 

Espanya no està eixint de la crisi si, quan diguem Espanya estem pensant en els més necessitats; o siga en els que necessiten sortir de la crisi. Quan els done la gana, als que manen, tindre en compte als últims de l’escalafó social i els rescabalen la dignitat perduda,  llavors podrem dir que anem eixint de la crisi.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top