Tens 0 productes a la teua cistella
L’alcaldessa de València, María José Català, en la processó cívica del passat 9 d’Octubre. Foto: Ajuntament de València.
Encara que ho semble, no estic referint-me a la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins Mahó, Elx, Paiporta, Catarroja o Morella. En aquesta ocasió no reivindique el nom de l’arbre comú dins del qual s’integra el valencià (com certifiquen les universitats d’arreu del món) i s’ensenya a les nostres escoles amb la denominació de proximitat: valencià.
En aquesta ocasió, tampoc no em referiré a si la denominació de la llengua s’assembla a la manida polèmica entre llebrers o conillers, com tampoc em referisc a si la van dur els romans, els àrabs, els fenicis o els trucs d’Alexandria o els habitants del Peloponés. No; en aquesta ocasió està íntimament lligada a rància olor de podrit que es desprenia el dissabte 9 de novembre, pels voltants de la Generalitat.
Sí; des d’aleshores, que fa massa olor de podrit a Palau i això provocarà que més d’alguna persona que defensava el seu inquilí entre el 2023 i el 2026, deixarà de contestar-li el telèfon, en descobrir les magarrufes que ha hagut de muntar-se en estar dictaminat pel VAR de la política en un clar penal entre les 17 i les 19:30 hores del 29 d’octubre passat.
Fa massa olor de podrit, i aquesta rància ferum, no l’ha provocada l’empastifada executada fa unes quantes hores per uns “hipotètics” grups d’exaltats que van complir el seu paper perquè els rotatius i altres mitjans audiovisuals altaveus de la ultradreta llevantina, pogueren justificar que la mega-concentració de protesta havia estat convocada per grups extremistes, catalanistes, rojos, maçons i amics dels terroristes d’ETA i de Palestina.
Vinc a subratllar la pudentor de Palau, perquè sembla que el seu inquilí s’ha convertit (d’un dia per a altre) en un autèntic cadàver polític i llast per al seu partit, que sap que si perd suport a València, al que ells convenen a anomenar “Comunidad Valenciana”, “Reino de Valencia” o “Levante espanyol”, l’actual seu president, no arribarà al cadiral de la Moncloa.
Desconec ara, quan presentarà la seua dimissió i la del seu govern, però em fa la sensació que es troben buscant substitut (segurament substituta) per a la persona que, pel que s’ha vist, no podria desenvolupar amb solvència ni la presidència de la seua escala. De fet, als components del “Partit Podrit” i sentenciat pels jutges, com a organització delictiva, no els acaba de xocar el fet que insulten el seu referent com a mentider, assassí i criminal.
Desconec quan presentarà la seua dimissió, o si farà com aquell president d’altre organisme estatal que va assegurar per tres vegades (igual que va fer sant Pere) que no anava a dimitir: “no voy a dimitir, no voy a dimitir; no voy a dimitir”. De moment, aquest ocupant del número u de la plaça de Manises, ja ho ha dit en dues ocasions.
El que sí que m’ensume, és el nom de la persona que podria substituir-lo en cas que ell siga promogut com a cap de detecció de nyaps, al si de la seua organització al Parlament Europeu. El seu substitut podria ser dona, ha de ser diputada i actualment sembla que s’adreça a les falleres per telèfon en castellà, encara que el seu primer cognom siga: Català.
