Molt honorable corresponsal de SAÓ

Rafael Roca. Universitat de València

Hi hagué un temps, quan encara no ens connectàvem a Internet, en què Saó disposà d’una nombrosa xarxa de corresponsals comarcals. A l’inici de la dècada dels noranta, quan vaig començar a freqüentar la redacció de la revista, encara vaig tindre ocasió de conéixer-ne alguns dels qui hi escrivien amb major assiduïtat, com ara Manel Alonso (l’Horta), Francesc Jover (el Camp de Túria), Vicent Penya (el Camp de Morvedre), Paco Blay (l’Alcoià), Jesús E. Alonso (la Safor), Vicent Marzà –pare de l’actual conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports– (la Plana Alta) i Josep Manuel San Abdon (el Baix Maestrat); i puc afirmar que acomplien una funció ben transcendent al si de la revista, ja que hi aportaven el batec del territori, un pols no sempre fàcil d’auscultar des de la ciutat de València.

Explique això perquè, ben aviat, l’accés als quaranta anys de Saó –a través de la pàgina www.revistasao.cat– serà ràpid i còmode. I permetrà comprovar que, posem per cas, un dia –fa més de trenta-cinc anys– la revista comptà amb un corresponsal esporàdic que hui ocupa un alt càrrec institucional: concretament, la Presidència de la Generalitat Valenciana. D’aquesta manera, si fullegeu els números 30 i 32 de Saó, corresponents als mesos de juliol-agost i setembre de 1980, veureu que un incipient periodista dels Ports –anomenat Ximo Puig Ferrer– hi publicà dos breus i «combatius» articles titulats, respectivament, «UCD regala blaverisme» i «9 d’Octubre: entre el desencís i la reflexió». Eren els temps en què el Consell Preautonòmic del País Valencià estava presidit pel borrianenc Enric Monsonís, amb la política del qual Ximo Puig, que aleshores comptava 21 anys, es mostrava ben crític: «El País Valencià –molt ens preocupem als Ports– mai ja no aconseguirà una autonomia digna. Moltes actituds servils, milers de personalismes a dreta i esquerra, han de deixar pas al País per tal de trobar el temps perdut. Miserablement perdut. I el cap-i-casal haurà de començar a pensar amb el cap», afirmava pel setembre de 1980.

Us convide a llegir, quan siga possible, aquells dos textos de l’actual Molt Honorable President de la Generalitat; i encara molts d’altres, de personalitats diverses. Com per exemple els de l’actual President de les Corts Valencianes, el Molt Excel·lent Sr. Enric Morera, que entre els anys 1990 i 1995 fou col·laborador habitual de la revista a la secció «El repte d’Europa». De fet, si repasseu la col·lecció de Saó –o, en el seu defecte, llegiu el magnífic estudi La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes, de Francesc Martínez Sanchis–, concloureu que la nostra revista ha jugat un paper no sé si d’herald, però com a mínim significatiu en la construcció de l’actual societat valenciana. I, des del punt de vista d’una publicació en valencià que ha hagut de navegar enmig d’embats i dificultats de tot tipus, no deixa de ser eloqüent, engrescador i irònic constatar que les actuals dues primeres autoritats valencianes varen ser, en el passat, col·laboradors de Saó. Una abraçada als qui, ara fa quatre dècades, varen posar l’embarcació en marxa!

Article publicat al nº 417 (juliol/agost de 2016), corresponent als 40 anys de Saó. Ací pots fer-te amb un exemplar