Molt més que el dret al vot

Alfred Ramos. Membre del Consell de Redacció

 «Les dones! Com es pot dir que quan les dones donen senyals de vida per la República se’ls concedirà com a premi el dret a votar? És que no han lluitat les dones per la República?»

(Clara Campoamor a les Corts espanyoles, l’1 d’octubre de 1931)

El pròleg que obri Les sufragistes ens situa en les vertaderes dimensions del drama de les dones obreres als inicis del segle XX. Assistim, en aquests breus plans, al treball en míseres condicions d’una obrera anglesa en una bugaderia. Oberta la narració, la directora Sarah Gavron ens completa el panorama amb una ajustada economia de mitjans. L’explotació de la classe obrera era més despietada en les dones que en els hòmens: mals salaris, llargs horaris laborals, amenaces d’acomiadament, abusos sexuals, marginació en els llocs dirigents i responsabilitat absoluta en les tasques familiars. Gavron centra aquesta denúncia en la persona de l’obrera Maud (excel·lent Carey Mulligan).

Prompte, Maud anirà prenent consciència que la millora de les seues condicions laborals ha d’anar acompanyada de la reivindicació del dret de les dones a votar, allò que el sufragisme reclamava des de mitjan segle XIX, un dret indiscutible i pedra angular del moviment feminista. Tanmateix, comprén que és una lluita que hauran de realitzar en solitari les dones: menyspreades pels seus marits, marginades per les classes polítiques (quan no enganyades i utilitzades), oblidades pels emergents sindicats de classe i silenciades per la premsa britànica, són aspectes denunciats de forma clara i valenta pel film.

Gavron presenta el moviment sufragista com una reivindicació interclassista: el dret al vot i les seues reivindicacions (dret de les dones a ser tutores legals dels fills i filles, a rebre el mateix salari, a ocupar els espais públics, a accedir a la universitat…) és un problema de gènere que afecta totes les dones, no una classe determinada. Sarah Gavron, que recolza en la guionista Abi Morgan (La Dama de Ferro), ha sabut aprofundir en aquesta desigual lluita mitjançant les figures de tres dones de diferents classes socials. Si Maud ocupa, des de la lluita obrera, el lloc central del film, Edith Ellyn (impecable Helena Bonham Carter, una actriu per la qual tinc una perdurable admiració des d’Una habitación con vistas) representa una de les líders del sufragisme, i Meryl Streep interpreta la famosa fundadora del moviment sufragista Emmeline Pankhurst, un paper de tan sols quatre minuts que de forma magistral (com és habitual en ella) il·lumina, amb el potent discurs, la necessitat de continuar la lluita mitjançant l’acció directa (pedres als aparadors, explosions a les bústies de correu, vagues de fam, atacs contra edificis…) per tal de donar presència i visibilitat al seu moviment, habitualment ocultat per la premsa i reprimit violentament per la policia.

Pel·lícula imprescindible i de visionat d’obligat, amb una excel·lent direcció artística com tantes altres de la cinematografia anglesa, Les sufragistes ens permet acostar-nos a una part fonamental de la nostra història recent. Tant que costa d’entendre com, després de més de cent vint anys de cinema, siga aquesta la primera cinta que aborde amb profunditat el moviment sufragista, en definitiva, la lluita pels drets civils de les dones.

Article publicat al nº 412, corresponent a febrer de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar