Tens 0 productes a la teua cistella
El nou projecte de Merxe Ferri i Edicions 96 converteix els monosíl·labs valencians en una eina per crear històries, estimular la imaginació i viure la llengua des del joc.
Hi ha projectes que naixen des de la pedagogia, altres des de la creativitat i alguns des de l’amor profund per una llengua. Monosíl·labs, el nou llibre-joc impulsat per la mestra Merxe Ferri Carbonell junt amb Edicions 96, aconsegueix unir aquestes tres dimensions en una proposta tan senzilla com poderosa: convertir les paraules més menudes del valencià en una porta oberta a la imaginació.
La idea és aparentment simple: treballar amb paraules d’una sola síl·laba. Però darrere d’aquesta senzillesa hi ha tot un univers educatiu i creatiu que transforma el llenguatge en joc, experimentació i descoberta. Perquè, de vegades, amb paraules molt curtes es poden contar històries immensament grans.
Una caixa per parlar, crear i estimar la llengua
Monosíl·labs no és només un llibre. És un laboratori lingüístic pensat perquè infants, famílies i escoles juguen amb el valencià des de la curiositat i el plaer. El projecte inclou cartes il·lustrades, daus, activitats d’expressió oral i escrita, jocs de taula, propostes artístiques i recursos audiovisuals amb codis QR que amplien l’experiència.
Tot està plantejat perquè la llengua deixe de percebre’s com una obligació acadèmica i es convertisca en una ferramenta viva, flexible i creativa. Parlar, escriure, improvisar, dibuixar o inventar històries passen a formar part d’un mateix procés lúdic.
I això és precisament un dels grans encerts del projecte: entendre que aprendre una llengua no consisteix únicament a memoritzar normes, sinó també a jugar-la, tocar-la i habitar-la.
El valencià com a espai de joc
En un moment en què el debat sobre la llengua sovint apareix carregat de tensió política o institucional, Monosíl·labs aposta per una altra via: la vinculació emocional. La proposta de Merxe Ferri situa el valencià en un espai amable i creatiu, especialment pensat per a la infància, però també molt útil per a docents, biblioteques o famílies que vulguen fomentar l’expressió oral i escrita d’una manera diferent.
El projecte recorda que les llengües sobreviuen no només quan s’ensenyen, sinó sobretot quan es juguen, es comparteixen i es converteixen en experiència quotidiana.
A més, l’aposta visual i material està especialment cuidada. Les cartes il·lustrades, els vídeos explicatius i els àudios amb creacions literàries aporten una dimensió molt contemporània al conjunt, allunyant-se dels formats pedagògics tradicionals i apropant-se més a una experiència interactiva i artística.
Aprendre des de la creativitat
La proposta també connecta amb una idea pedagògica cada vegada més reivindicada: la creativitat no és un complement de l’aprenentatge, sinó una de les seues formes més eficaces. Quan els infants inventen històries, improvisen frases o construeixen relats amb poques paraules, estan desenvolupant competències lingüístiques d’una manera natural i significativa.
En aquest sentit, Monosíl·labs funciona gairebé com una invitació a perdre la por a la llengua. A equivocar-se. A provar. A imaginar.
I això, en temps de pantalles accelerades i consum immediat, té també un punt de resistència cultural.
Una proposta amb vocació educativa i cultural
Desenvolupat conjuntament amb Edicions 96, el projecte evidencia també la importància de continuar generant materials innovadors en valencià dirigits a les noves generacions. No només per garantir la transmissió lingüística, sinó també per demostrar que el valencià pot ser espai de creativitat contemporània, joc i experimentació.
Perquè les llengües necessiten gramàtiques, sí. Però també necessiten rialles, imaginació i ganes de jugar.
I Monosíl·labs sembla entendre-ho perfectament.
