Mor Ramon Lapiedra, una de les grans veus de la universitat pública i la cultura valenciana

La Universitat de València està de dol per la mort de Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, 1940), rector de la institució entre 1984 i 1994, físic teòric de prestigi internacional i una de les figures intel·lectuals més influents del País Valencià contemporani. La seua desaparició deixa un buit profund en la universitat, en la ciència i també en la cultura i la llengua valencianes, àmbits als quals va dedicar dècades de compromís públic.

La Universitat de València ha decretat tres dies de dol oficial, fins al 29 de juliol, amb les banderes onejant a mig pal als edificis institucionals. El rector, Juan Luis Gandia, va demanar un minut de silenci durant l’acte inaugural de la Jornada Commemorativa del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, celebrada al Centre Cultural La Nau.

Però parlar de Ramon Lapiedra és parlar de molt més que d’un rector. És recordar una manera d’entendre la universitat com un servei públic al país, una institució compromesa amb el coneixement, la democràcia i la societat. Durant la seua dècada al capdavant de la Universitat de València va impulsar una etapa de consolidació institucional, modernització acadèmica i obertura internacional que encara avui marca la identitat de la universitat.

Un científic amb vocació humanista

Lapiedra es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat de Madrid el 1963, es va doctorar en Física Teòrica a París el 1969 i posteriorment va obtenir un segon doctorat a la Universitat de Barcelona. Investigador especialitzat en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de la mecànica quàntica, va publicar més de quaranta treballs científics en revistes internacionals i va exercir la docència abans d’incorporar-se com a catedràtic a la Universitat de València l’any 1982.

Tanmateix, la seua mirada transcendia els laboratoris. Va ser un intel·lectual capaç d’unir el rigor científic amb la reflexió filosòfica i humanística. Obres com Els dèficits de la realitat i la creació del món (Premi de la Crítica Serra d’Or) o Las carencias de la realidad mostren aquesta voluntat d’explicar els grans interrogants del coneixement des d’una perspectiva accessible i profundament crítica.

La llengua i la cultura, una convicció de país

Si alguna cosa va caracteritzar Ramon Lapiedra va ser la coherència entre el pensament i l’acció. El seu compromís amb la llengua valenciana no va ser circumstancial ni simbòlic, sinó una constant al llarg de tota la seua trajectòria.

Va formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, va integrar el Consell Valencià de Cultura durant més d’una dècada i va participar activament en la construcció de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’any 2019, precisament, l’AVL li va concedir la seua Medalla en reconeixement a «la contribució i els mèrits a favor de la cultura, la ciència, les lletres i la llengua del poble valencià».

En aquell moment, l’històric col·laborador de Saó Josep Lluís Pitarch el definia com «un home de paraules precises i calculades», profundament honest, racional i compromés amb el redreçament de la llengua i amb els grans debats socials i polítics del País Valencià. Un pensador que fugia de la banalitat i convertia qualsevol conversa en un exercici d’intel·ligència compartida.

Una veu imprescindible també per a Saó

La relació entre Ramon Lapiedra i Saó ha estat llarga i estreta. Durant dècades va formar part de la nòmina de col·laboradors de la revista, des d’on va aportar articles d’opinió que combinaven reflexió científica, humanisme i compromís cívic.

Els seus textos sempre van fugir de l’estridència per apostar per l’argumentació, el diàleg i el pensament crític. Des de les pàgines de Saó va contribuir a enriquir el debat públic sobre la universitat, la cultura, la llengua i el futur del país.

Per aquest motiu, la revista vol retre-li un homenatge especial recuperant al llarg d’aquesta setmana alguns dels seus articles més significatius. Una manera de recordar que les seues paraules continuen interpel·lant-nos i que el seu llegat intel·lectual forma part de la memòria col·lectiva del valencianisme cultural.

Un llegat que perdura

Al llarg de la seua vida va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla de la Universitat de València, la Medalla del Consell Valencià de Cultura, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i el doctorat honoris causa per la Universitat Jaume I.

Però probablement el seu llegat més valuós no siga cap medalla, sinó haver demostrat que la universitat pública pot ser un motor de transformació social; que la ciència i les humanitats no són mons separats; i que defensar la llengua i la cultura pròpies és també una manera de defensar el coneixement, la democràcia i el futur.

Amb la mort de Ramon Lapiedra desapareix una de les grans consciències intel·lectuals del País Valencià. La seua obra, el seu exemple i les seues paraules continuaran sent una referència imprescindible per a les generacions que vindran.