La revista degana en valencià

Morricone en el Sonafilm de la Marina

10/10/2022

El llarg i càlid estiu és una pel·lícula de Martin Ritt, amb relat original de William Faulkner sobre un jove Paul Newman acusat de piròman, que sempre hem associat als xafogosos estius d’altres èpoques. Res a veure amb els insuportables dies i nits ardents del que acabem de passar. No sé si açò s’assembla a l’infern de Dant, però poc li ha faltat. Perquè ni el mar ens ha salvat; l’aigua de la Mediterrània, amb 30 graus, ens recordava els versos d’Ausiàs March: «Bullirà el mar com la cassola en forn». Tanmateix, per als animosos organitzadors de Sonafilm, el Festival de Música de Cine de la Marina Alta, celebrat entre els dies 17 i 21 d’agost, la sufocant i asfixiant calor no ha estat impediment per a desenvolupar el seu recomanable programa, que tot just ha assolit la quarta edició.

Enguany, el festival d’aquesta activa comarca, per mitjà de les poblacions d’Ondara, Dénia i el Verger, ha estat dedicat al talentós músic Ennio Morricone, que ens va deixar el 6 de juliol de 2020, als noranta-un anys, durant la maleïda pandèmia de covid-19. Morricone, amb Nino Rota, ha estat un dels més afamats músics del cinema italià. Prolífic compositor, director i arranjador de més de cinc-centes bandes sonores entre pel·lícules, sèries, films per a la televisió i curtmetratges. Va compondre per a nombrosos directors, entre els quals cal esmentar Sergio Leone, Giuseppe Tornatore, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Quentin Tarantino, Terrence Malick, Roland Joffé, Brian de Palma…, amb molts premis per les seues bandes sonores: dos Oscar, tres Globus d’Or, sis Baftes, dos Grammys i deu Donatellos, entre altres. Melodies que s’han convertit en llegendes musicals i clàssics immortals com Days of Heaven, La missió, Cinema Paradiso, Hi havia una vegada a Amèrica o Els Intocables.

Les activitats dedicades a Morricone en el IV Sonafilm començaren a la sala d’actes de la Casa de la Cultura d’Ondara el 17 d’agost, amb la projecció del documental Ennio, el Mestre de Giuseppe Tornatore, cineasta amic i estret col·laborador de Morricone. El dia següent, al Verger, va tindre lloc el concert de música de cambra Intimate Morricone, a càrrec del clarinetista J. M. Santandreu i del pianista Christian Esteve. El Multiespai L’Androna de Baleària Port de Dénia va acollir, el divendres 20, la xarrada «Música de cine» a càrrec de Conrado Xalabarder, divulgador i expert en música de cinema. La més destacada de les activitats fou el dissabte 20 d’agost, de nou a la plaça de bous d’Ondara, amb el concert simfònic de la Universal Symphony Orchestra i la participació del Cor de la Rectoria, amb més de 100 artistes sota la direcció de José Martínez Colomina. El concert incloïa algunes de les bandes sonores més conegudes de Morricone: Novecento, Els Intocables, El bo, el lleig i el dolent, Hi havia una vegada a Amèrica o Cinema Paradiso.

Com ha escrit Joan Padrol, professor d’Història de la Música Cinematogràfica en l’ESCAC de Barcelona, amb motiu de la mort d’Ennio Morricone: «Amb la seua desaparició es conclou un dels darrers vestigis supervivents d’aquell cinema italià que en els anys 60 va ser considerat com el millor del món».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top