Mort de riure, un espectacle del Mim

10/10/2022

Mitjanit a Sueca. Dues-centes cinquanta persones (públic del Mim) esperen davant el tancament d’una obra en construcció. Per sorpresa, tres pallassos a mig vestir irrompen entre el públic i trenquen les tanques de l’obra que, com a tal, compta amb tots els elements propis (bastides, bigues, pasteres, etc.), fan entrar el públic i el fan seure entre els elements de l’obra, amb advertències serioses que els mòbils han d’estar apagats i a la butxaca, i prohibidíssim enregistrar cap detall.

Són Los Galindos, mític grup de circ català que feia temps que no actuaven per aquestes terres, i hi havia ganes de veure’ls. Foren dues funcions de Mort de riure (MDR) i les expectatives s’acompliren àmpliament. L’obra, inspirada en les execucions públiques, provoca rialles permanents, en un fil continu, però també certa incomoditat creada pel tema escollit: una condemna a la pena capital per haver fet morir de riure una persona del públic. Però Anicet Leone, Gabriel Agostí i Marcel Escolano, en el seu paper de Rossinyol, Melón i Martí, no només són excel·lents mestres fent riure; durant tot l’espectacle demostren una habilitat acrobàtica poc freqüent i molt inusual: acrobàcies adaptades als elements de l’obra, caigudes espectaculars des del tercer pis de la bastida, trucs arriscadíssims amb foc o espurnes, equilibris impossibles… i tot amb els més simples elements d’una obra de construcció i amb la rialla com a finalitat, com si les grans acrobàcies les poguera realitzar qualsevol mortal.

Mort de riure fou una de les 47 representacions de més de 20 companyies que es realitzaren en nou espais diferents en la 32 Mostra Internacional de Mim de Sueca, del 14 al 18 de setembre. Aquesta primera mostra postpandèmica sense restriccions ha estrenat directora artística: després d’Abel Guarinós i Joan Santacreu, Ángeles González assumeix un càrrec que ha sabut portar amb mestria. De la producció s’ha encarregat Loles Peris, peça fonamental en el Mim dels darrers anys, i amb elles un bon grapat de treballadores i voluntaris.

L’edició d’enguany arrancava el dimecres 14 amb una classe magistral de Jokin Oregi, director de la companyia Marie de Jongh, i després fins al diumenge un conjunt de grans espectacles de tot tipus (carrer, sala i per a tots els tipus de públic), amb el denominador comú del gest i de la qualitat. Ángeles González, amb una gran trajectòria en les arts escèniques valencianes i la seua internacionalització, ha donat un aire fresc a aquesta edició, i, tanmateix, molt arrelat a Sueca i al seu patrimoni urbanístic i històric recuperant per al Mim nous espais que formen part del patrimoni suecà. Una edició que ha tornat a convertir Sueca (potser un poc més encara) en l’escenari més gran del teatre gestual.

Una gran iniciativa que altres ajuntaments haurien d’estudiar. I recorda: la Cultura és segura i cura.