Tens 0 productes a la teua cistella
30/07/2019
«És un d’aquells espectacles que et recorda com t’agrada el teatre», deia un programador a l’eixida de La dansa de la venjança, de La Villaroel. Un espectacle colpidor amb excel·lents interpretacions de Laia Marull i Pablo Derqui. Juntament amb Celebraré mi muerte, una producció també estremidora sobre la eutanàsia de Jordi Évole i Alberto Sanjuán, i la festiva i musical Tour Vacanal, han sigut les tres grans produccions no valencianes de la Mostra d’Alcoi d’enguany, totes tres magnífiques.
I bones també les produccions valencianes, en molts casos estrenes i en general de gran qualitat i maduresa. La carcassa d’eixida no podia ser més gran: amb Animal de sèquia de Sol Picó i l’IVC (de la qual ja hem parlat en aquestes línies), i acabant el primer dia amb Plagi, un retorn de Rodolf Sirera dirigit per Rebeca i Edison Valls i amb una bona interpretació de Diego Braguinski i Sílvia Valero; sens dubte, una de les millors produccions d’Ornitorincs dels darrers anys.
El segon dia va començar amb Federico, función sin título, una emocionant i jove aposta de L’Últim Toc Teatre, amb Paula Santana i un Emili Chaqués que defensa dignament el seu paper de Lorca, n’escriu el text i fa de motor del grup, amb sentida direcció de Joan Miquel Reig. I el dia comptava amb dues estrenes: L’electe, la gran aposta d’Horta Teatre, amb un text de Ramon Madaula representat a Catalunya amb èxit, amb molt bona versió valenciana de Juli Disla, gran direcció de Carles Sanjaime i magnífiques interpretacions de Josep Manel Casany i Alfred Picó; humor, intel·ligència i actualitat en un espectacle redó que promet ser la joia del teatre valencià d’enguany. I What Is Love, Baby Don’t Hurt Me de Wichita Co i A+ Soluciones Culturales, escrit i dirigit per Víctor Sánchez: un muntatge innovador i atrevit que va mostrar grans possibilitats de progrés però que en l’estrena va patir problemes tècnics que no deixaren veure el gran potencial que té.
El següent matí es va iniciar amb una producció menuda i per als més menuts, gran en qualitat i tendresa, Sabates noves, de Tian Gombau, que crea un món màgic amb caixes de sabates. Després, La Dependent va presentar El testament de Maria, un monòleg de Pepa Miralles dirigida per Jordi Ballester, un gran treball interpretatiu amb un text atrevit i de tema complicat; Maria reflexiona sobre la vida i mort del seu fill Jesucrist. Al vespre, La Teta Calva hi entrava amb El muro: María Cárdenas i Xavo Jiménez ens tornen a endinsar en el seu món creatiu; ara, amb el teló de fons de «The wall» de Pink Floyd, ens parlen de Rosi, una dona víctima de la quotidianitat. Una comèdia amarga amb Xavo Jiménez, Mercé Tienda, Leo de Bari i Carles Chiner com a cantant i actor, amb moments musicals de gran bellesa.
I el darrer matí ens portava tres grans sorpreses: Rob, de Teatre de l’Abast, per a públic familiar amb un gran Ramón Ródenas fent d’un Robinson Crusoe actual amb humor, poesia i acció. Historia de una maestra, monòleg de Paula Llorens, adaptat per ella mateixa sobre una novel·la de Josefina Aldecoa, que amb saviesa interpretativa i bona construcció del guió i del personatge ens conta part de la història recent d’Espanya a través d’una mestra dels anys 20 i 30. I per a acabar el matí, l’estrena de Lú, de Maduixa Teatre: una altra joia de la companyia de Sueca de xicotet format i per als més menuts en què dansa i tecnologia es barregen i aconsegueixen un espectacle sorprenent i exquisit.
Caldria anomenar grans treballs de carrer com els de Xarxa Teatre, Alas Circo o Transhumància i altres de xicotet format per als menuts, però en general una Mostra per a recordar. Enhorabona a l’organització!
Article publicat al número de juliol-agost 450
