La revista degana en valencià

Músics valencians i valencianes i orquestres universals

28/04/2021

Ben sabut és que la música és el llenguatge universal; allà on anem, amb música, ens entenem. I és que els valencians i les valencianes som, alhora que bons músics, missatgers culturals de l’art arreu del món.

CulturArts Generalitat, al 2013, va reunir per primera vegada més de 150 músics valencians que desenvolupaven les seues carreres professionals a l’estranger per tal d’interpretar un emotiu Concert de Nadal al Palau de les Arts Reina Sofia. En aquella ocasió tornaven a casa per Nadal, i venien d’Holanda, Mèxic, Suècia, Anglaterra…

Han passat ja gairebé més de set anys i eixa xifra augmenta mes rere mes. I és que els i les músics, si volem guanyar-nos la vida en allò que ens apassiona, la interpretació, sovint hem d’eixir a l’estranger, i més concretament a Europa. Aquest fenomen a què es deu? Analitzem-ho i centrem-nos en el punt principal de l’acció: els estudis musicals a la nostra terra envers els europeus.

Quan comencem els estudis musicals, aquests van lligats als ensenyaments convencionals: un xiquet o xiqueta que finalitza els seus estudis d’Ensenyaments Elementals de música acaba també alhora l’educació primària. Quan segueixen i comencen els Ensenyaments Professionals de música, comencen també els estudis d’ESO (Educació Secundària Obligatòria). Seguint els dos ensenyaments a la vegada, l’any que es fa la PAU (Prova d’Accés a la Universitat) coincideix amb l’acabament dels Estudis Professionals de música. I, finalment, quan comencen els Ensenyaments Superiors de música és quan els seus companys i companyes comencen els estudis a la universitat. Quan s’estudia aquesta etapa i quan aquesta finalitza, que té una durada de quatre cursos, és quan sorgeix la veritable diferència amb la resta de països europeus. A continuació, és quan ve l’hora de la realització dels màsters ací i a la resta de l’Estat espanyol, els públics totalment deslligats de les orquestres professionals. I és ací on recau el principal problema envers la possible eixida i dedicació professional dels i de les instrumentistes espanyoles i, en conseqüència, amb els valencians i valencianes. Només dos conservatoris espanyols privats segueixen aquesta pràctica, però són difícilment assumibles per a totes les persones per l’alt cost, no sols econòmic, que impliquen per poder accedir-hi.

A la nostra terra, on hi ha orquestres i bandes professionals i públiques, des de fa uns cursos es posa en pràctica el Programa d’Experiències Formatives en Gestió Artística, programa que ha intentat ja imitar el funcionament de països europeus, però escàs per la quantitat d’alumnat que necessitaria fer-lo. Si extrapolàrem les pràctiques dels i les estudiants de música a les d’altres estudis universitaris, podríem veure que l’alumnat assisteix a fer les seues pràctiques a empreses tant públiques com privades, i els i les nostres estudiants, estudiants de música, haurien també de poder fer eixes necessàries i formatives pràctiques. Cert?

Amb açò podríem fer un parèntesi i obrir un fil de pensament… A la nostra terra, terra de música, terra on un alt percentatge d’alumnat estudia música als conservatoris, centres autoritzats i escoles de música, però que moltes vegades no acaben aquests estudis per la gran càrrega que això comporta, ¿podríem pensar en ensenyaments integrats de música juntament amb els convencionals?

Un clar exemple de la casuística d’estudiar a l’estranger podria recaure sobre l’amic Ausiàs Garrigós Morant, nascut a Potries (la Safor), el qual va obtindre el Màster de clarinet i clarinet baix en la Guildhall School de Londres estudiant amb els professors Andrew Marriner, Julian Farrell, Andrew Webster, James Burke i Lorenzo Iosco. Amb la finalització del màster, va poder col·laborar habitualment amb l’orquestra London Symhpony Orchestra i va tocar fent proves d’accés amb la Bournemouth Symphony Orchestra, la Royal Philarmonic Orchestra, l’Spira Mirabilis d’Itàlia, l’Stargaze de Berlín, l’Orquestra de Cambra del Penedès i la BBC Symphony Orchestra. Va fundar New Art Sound Duo, ensemble de percussió i clarinet baix amb què actua en festivals internacionals de música contemporània; i ara, en l’actualitat, té la plaça de clarinet baix solista de la Royal Liverpool Philarmonic, al mateix temps que és professor al Guildhall School of Music and Drama de Londres. Amb ell hem pogut saber de primera mà que una de les millors sortides per poder ser instrumentista en una orquestra professional és el camí internacional que va seguir un dia: Ausiàs va acabar els estudis superiors de música al Conservatori Superior de Castelló Salvador Seguí, després va ser becat per estudiar el màster al Guildhall School of Music and Drama de Londres, i això li va permetre fer pràctiques i interpretar com a músic en la London Symphony Orchestra i fer proves en les diverses orquestres internacionals adés anomenades.

Per tant, podem dir que acabar els estudis en algun dels països europeus és un veritable luxe, ja que tenen directament lligat el professorat amb els i les professionals de les orquestres, la qual cosa facilita la incorporació a aquestes orquestres de l’alumnat alhora que s’estudien els màsters que professionalitzen les diverses especialitats d’instruments. Un professor solista de les orquestres és, al mateix temps, professor associat a diferents conservatoris prestigiosos, la qual cosa encamina que a l’hora de fer les pràctiques, aquestes són a les orquestres i hi faciliten la incorporació.

Pel que fa a l’assumpte econòmic, hi ha països que tenen un veritable, envejable i bon sistema de beques, ja que permeten que es puga estudiar a cost zero pel que fa a matrícula, i quan l’alumnat acaba els estudis i treballa té una renda que li permet viure mitjanament bé. Amb una mínima i insignificant part del sou, es poden retornar els diners del cost de la matrícula que en un moment donat van ajudar notablement. Funcionen per un sistema centralitzat d’hisenda que permet eixes facilitats.

Sabent tot això, ja podem intuir fàcilment on recau la principal de les casuístiques per tal que els i les nostres professionals isquen a l’estranger per poder dedicar-se al que realment els agrada i han estudiat, que és ser un o una instrumentista en una orquestra professional.

En quasi totes les comarques de la nostra terra coneixem persones en el món musical que han hagut de marxar a l’estranger per tal de poder realitzar-se professionalment, ja no sols com a instrumentistes, sinó també com a directors i directores professionals, compositors i compositores, persones que es dediquen a la producció musical, a la gestió musical, musicoterapeutes i docents. No es disposa a hores d’ara d’un registre actualitzat d’aquestes dades, però de ben segur que amb l’increment d’aquests darrers anys, tant l’administració com entitats estudien la possibilitat de tancar un registre d’aquest caire per la seua importància pel que fa a nombre de casos.

Podem afirmar, doncs, que molts músics valencians i valencianes es troben arreu del món: França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Àustria, Andorra, Dinamarca, República Txeca, Suècia, Països Baixos, Noruega, Holanda, Finlàndia, Suïssa, Xina, Uruguai, Estats Units…

Els músics valencians i les músiques valencianes actualment no tenen un camí planer, però de ben segur que gràcies a elles i ells, que fan reflexionar les administracions i les entitats, les futures generacions podran tindre-ho tot més fàcil i quan isquen a interpretar, produir, gestionar, dirigir o compondre a les orquestres i agrupacions universals, que no ho facen per necessitat, sinó només pel senzill i bonic plaer de conéixer i gaudir amb i d’altres indrets del món.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top