La revista degana en valencià

Nadal diferent, en el teatre també?

01/03/2021

De sempre, el Nadal s’associa escènicament al circ, a espectacles de tipus familiar per als més menuts, al cinema i, evidentment, a betlems i pastorets. El Nadal passat, pel pandèmic motiu ja conegut, l’hem associat també a aforaments reduïts, mascaretes, distàncies de seguretat, etc. Però la programació no ha sigut diferent de la dels altres nadals, i tant les sales del cap i casal com la resta de pobles (els que s’han atrevit a programar) han seguit el corrent habitual.

Volem en aquesta pàgina, i sense que servisca de precedent, deixar un moment a banda la situació especialment dolenta per la qual estem travessant (en els cinc darrers dies, almenys el 70 % dels pobles que formen part del Circuit Cultural Valencià han suspés o ajornat la programació prevista per al més de gener, de moment) i destacar de la programació de Nadal dues comèdies, dues grans comèdies que, a més a més, han penjat el cartell d’entrades esgotades bastants dies. Les dues ben diferents, però amb una acidesa i una lectura a l’actualitat similar, i sobretot amb una immensa mestria en text, direcció i interpretació també comuna, però ací s’acaben les similituds.

La Companyia de Teatre El Micalet presenta per quart any consecutiu Nadal a casa dels Cupiello d’Eduardo de Filippo, escrita en 1931 i tot un clàssic del Nadal italià (hi ha teatres que la repeteixen cada any al desembre). Cal recordar que la companyia es va estrenar fa 22 anys amb De Filippo i que és un dels autors que entra totalment en la línia del repertori i l’ànima pròpies del Teatre Micalet. Si bé l’obra comença com un sainet, amb un humor àcid i notes tragicòmiques, ens va endinsant a poc a poc en el drama d’una família humil italiana dels anys 30 del segle passat i, malgrat tot, universal. I tot amb un humor corrosiu que fa que no pares de riure de principi a fi.

Amb direcció i adaptació de Joan Peris, ens la fa creure i també que ens oblidem que parla d’altres temps i dʼun altre país. Té el repartiment coral habitual en la companyia, amb interpretacions realistes però hilarants dels actors i actrius. Cal destacar la magistral interpretació de Josep Manel Casany en una escena final al llit acomiadant-se de la vida, que perfectament pot passar a la història del teatre i de l’humor valencià amb lletres ben grans.

La segona comèdia ha estat en cartell durant el Nadal a la Sala Russafa, a càrrec de la companyia titular de la sala, Arden Producciones: Y la nave vuelve. La companyia ja ens té acostumats a trencar tots els nadals els seus esquemes teatrals i fer una comèdia molt boja amb el grup d’actrius i actors també habituals i amb un text i direcció de Chema Cardeña que res té a veure amb els seus textos habituals. De fet, l’obra seria la segona part de Y la nave va del Nadal passat. Cardeña escriu, dirigeix i fa d’actor en un text que aparentment no és més que un divertiment, però en realitat són càrregues explosives de crítica i un reflex de la situació actual i, enguany, evidentment, de confinament. Diversos personatges estrafolaris viatgen cap al nou món en el vaixell El Holandés Errante, i amb magnífiques interpretacions i amb molt d’humor ens parlaran d’ecologia, feminisme, justícia, cultura, religió… I tot amb música en directe, amb actors i actrius cantant i amb la sorpresa de Toni Aparisi fent d’actor a més de ballar; tot un luxe.

Ambdues obres són un regal de Nadal amb què, almenys durant una estona, oblidar la situació terrible en la qual ens trobem, un parèntesi abans de tornar a veure com, quan les coses es posen malament, el primer que es tanca és la cultura… I nosaltres continuarem repetint: la Cultura és segura!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top