Nadal nefast per a les arts escèniques

17/05/2022

Un teatre mitjà de València, amb companyia pròpia, fa cinc anys que al Nadal repeteix el mateix muntatge: Nadal a casa Els Cupiello, espectacle que a Itàlia repeteixen des de fa molts més anys amb èxits de públic assegurat. A la sala valenciana, la comèdia està començant a ser ja també tradició, i sense conéixer amb exactitud les xifres estic segur que cada Nadal la recaptació representa una bona part dels beneficis anuals, que tan magres són per a les sales mitjanes i menudes la resta de l’any. Enguany, als pocs dies d’iniciada la temporada, es va suspendre pel positiu en covid d’un/a o més actors. Una altra sala de característiques semblats va poder superar la crisi d’un actor positiu gràcies a l’estructura de huit monòlegs: un actor va fer els dos papers.

I aquests són dos exemples només de la fatalitat que la sisena onada de la pandèmia ha portat al teatre valencià i estatal. Si bé el confinament i les primeres onades foren terribles per a la supervivència de les arts escèniques, Òmicron ha fet que gran quantitat d’actors i actrius, ballarines i ballarins, músics, etc. hagueren de tancar-se a casa i suspendre actuacions en un període dels més fructífers escènicament parlant com és el Nadal. I no es tracta, com sembla per les notícies, que els artistes i els esportistes estiguen més afectats per treballar sense mantindre distàncies i normalment sense mascareta, no: es tracta simplement del fet que, per eixe motiu, es fan més proves i es detecten més casos.

Als teatres municipals del Circuit Valencià, les reaccions han sigut més diverses: des de suspensions unilaterals per part dels ajuntaments (sense estat d’alarma ni cap ordre de major rang, la suspensió sempre serà unilateral i l’altra part podrà ser indemnitzada), reduccions dels aforaments (tot i que la normativa general no ha canviat) o altres mesures imaginatives que han hagut d’inventar-se els municipis que han volgut continuar amb la seua programació, tot i que també les programacions municipals s’han vist afectades per les suspensions per quarantenes de les companyies.

Segurament, la pitjor de les conseqüències ha sigut la reducció de públic que assisteix als espectacles. A tots els teatres de la Comunitat ha baixat la quantitat d’espectadors; espectacles i cantants per a tota la família que sempre han fet penjar cartell d’entrades exhaurides, han omplit només mitja sala. Possiblement, el missatge de por al contagi, als espais tancats, està també afectant el públic que acudeix amb assiduïtat i sap que la cultura és segura. I els programadors i programadores de teatres saben bé com costa recuperar el públic perdut.

Els experts diuen que aquesta sisena onada passarà ràpid, amb la mateixa velocitat que ha arribat; fins i tot, s’aventura que la fi de la pandèmia està ja molt a prop… Tant de bo eixe optimisme arribe també a les arts escèniques i al seu públic, i la temporada puga remuntar abans de l’estiu.

I recorda sempre: la cultura és segura i cura!