Tens 0 productes a la teua cistella
En ple context de mobilització del professorat valencià, ha nascut l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública del País Valencià (AEEP-PV), una nova organització estudiantil que reivindica la necessitat que l’estudiantat dispose d’una eina pròpia per a organitzar-se, representar-se i participar activament en la defensa de l’educació pública.
L’AEEP-PV ha fet arribar a Saó el seu manifest fundacional, elaborat després de cinc setmanes de vaga del professorat i de mobilitzacions al voltant de la plaça de la Mare de Déu de València. Segons expliquen, l’organització naix amb la voluntat de col·laborar amb les reivindicacions del professorat, però també davant la percepció d’una crisi de representació de l’estudiantat.
En el seu text fundacional, l’Aliança qüestiona el paper d’algunes de les organitzacions estudiantils existents i defensa la necessitat d’un moviment arrelat als centres educatius, que considera els espais principals de socialització i d’organització col·lectiva de la comunitat educativa.
L’organització es defineix com una alternativa autònoma respecte de les estructures partidistes i reivindica la construcció d’un espai propi des del qual l’estudiantat puga participar en els conflictes educatius i defensar els seus drets. La defensa d’una educació pública, de qualitat i en valencià és un dels eixos centrals del manifest.
L’AEEP-PV també assenyala la infrafinançament crònic de l’educació pública i els processos de precarització i privatització que, al seu parer, afecten el sistema educatiu. Al mateix temps, alerta sobre el creixement de discursos reaccionaris entre una part de la joventut i reivindica la necessitat de recuperar espais de debat, reflexió i participació que contribuïsquen a formar un estudiantat crític i conscient.
«Ningú allibera ningú, ningú s’allibera tot sol: els éssers humans s’alliberen en comunió», recorden en el manifest, citant el pedagog brasiler Paulo Freire. Des d’aquesta idea, l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública del País Valencià planteja la necessitat d’articular una resposta col·lectiva davant la crisi de representació que, segons considera, travessa l’àmbit educatiu.
A continuació, reproduïm íntegrament el manifest fundacional de l’AEEP-PV:
El lloc d’allò comú
Asier Cuesta Donás. Este article reprodueix el manifest fundacional de l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública del País Valencià (AEEP-PV), elaborat per la mateixa organització.
Entre carpes i tendes, al centre de la Plaça de la Mare de Déu de València, després de cinc setmanes de vaga del professorat, sorgeix l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública. Naix de la voluntat de col·laborar activament en la lluita que els nostres docents estan sostenint, però també d’una convicció més profunda: la necessitat de construir una eina pròpia amb què l’estudiantat puga organitzar-se, representar-se i actuar.
Naixem, entre altres motius, davant el sentiment d’abandonament representatiu provocat pels sindicats estudiantils existents. Ens constituïm com una alternativa als sindicats mediàtics que només intervenen quan la conjuntura els és favorable o quan el conflicte adquireix una elevada visibilitat pública, per a després desentendre’s dels centres educatius. Per a nosaltres, els centres d’estudi no són un escenari ocasional, sinó el principal espai de socialització, l’origen de tota organització col·lectiva i el lloc on es construeixen les reivindicacions del professorat, de l’estudiantat i de tota la comunitat educativa.
Per això analitzem amb esperit crític totes aquelles organitzacions que s’autoproclamen defensores dels drets de l’alumnat. Darrere de consignes, cartells i vídeos reivindicatius, s’hi identifiquen massa sovint dinàmiques subordinades a interessos facciosos i a estructures polítiques que absorbeixen i condicionen l’acció del mateix suposat sindicat. En paraules de Simone Weil, «gairebé pertot arreu, en major o menor mesura, la funció del partit és fabricar passió col·lectiva». Entenem així que la defensa dels drets de l’estudiantat acaba actuant únicament quan encaixa en la línia política de l’organització, convertint-se, de manera subtil però persistent, en una extensió juvenil del partit.
Davant d’esta realitat, l’estudiantat, immers hui en el buit de la frustració i de la desafecció, es veu interpel·lat a articular una resposta col·lectiva, autònoma i conscient. Des de l’emoció, però també des de la responsabilitat, afirmem la voluntat de construir, col·laborar i ajudar en la defensa d’una educació pública digna.
Defensem una educació pública que és fruit de dècades de lluites socials, conquerida amb la sang i la suor de la classe treballadora, i que hui pateix una infrafinançament crònic, amb una inversió que ronda el 4% del PIB, així com un procés continuat de precarització i privatització. Estes polítiques són les que van conduir el professorat valencià a iniciar la vaga de l’11 de maig, i són també les que ens impulsen a organitzar-nos.
Al mateix temps, observem amb preocupació el creixement de l’onada reaccionària entre la joventut, alimentada per la mecanització de l’ensenyament, la progressiva desaparició dels espais de debat i la incapacitat del sistema educatiu per a fomentar el pensament crític. Per això aspirem igualment a construir un espai on el diàleg, la reflexió i la confrontació d’idees siguen possibles; un espai que ens permeta formar criteri propi i combatre la polarització des del coneixement i la participació. Per tot això, afirmem que la construcció d’una resposta col·lectiva no és només una opció, sinó una necessitat històrica davant la crisi de representació que travessa l’àmbit educatiu.
Com assenyalava Paulo Freire, «ningú allibera ningú, ningú s’allibera tot sol: els éssers humans s’alliberen en comunió». És des d’esta premissa que naix l’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública: com un espai d’organització, de solidaritat i de compromís sostingut amb la defensa de l’educació pública i amb la construcció d’un estudiantat conscient, crític i protagonista del seu propi futur.
