Natura i festes. Calendari i santoral

Hui parlarem d’un llibre que, en bona part, s’ha nodrit dels articles d’aquesta secció. Es diu Natura i festes. Calendari i santoral, i veu la llum gràcies al I Premi Biennal d’Investigació Memorial Professor Lluís Alpera de la Universitat d’Alacant. Un premi destinat a «editar un estudi o monografia d’alta divulgació sobre qualsevol dels aspectes de la cultura valencianocatalana». L’objectiu del llibre és «contribuir a la comprensió dels marcs social i natural que donen sentit a les festes heretades i mantingudes en el temps, i a les raons de la seua posició en el calendari; o, millor dit, en els diferents calendaris (oficial, popular, religiós) que han constituït models de pautar tant el temps com l’ús de l’espai».

Tant el paisatge com el calendari es poden considerar estructures simbòliques que faciliten la cohesió social, i això és així perquè marquen el temps emocionalment compartit i la història dels seus pobladors. El llibre recull estudis i reflexions sobre la relació entre natura, festes, calendari i santoral, elaborats al llarg de dècades de docència i de divulgació, i en múltiples formats: articles en revistes, capítols en llibres de text, materials per a conferències i visites guiades, etc. En serien exemples els articles elaborats durant les darreres dues dècades per a Daualdeu, Alicante Plaza, Lletraferit, Canelobre, revistes de festes de pobles i de barris alacantins com els de Sèneca-Autobusos, Sant Anton de Dalt i, sobretot (ja hi porte nou anys), Benalua. I també de comarcals, com ara Sarrià (la Marina Baixa), La Rella (el Baix Vinalopó), Baluard (el Baix Segura), Calendari dels Brillants (la Marina Alta, 2008-2024), youtubes, etc., o de guions de conferències, visites guiades, cursos per a adults destinats a enllaçar no tan sols natura i cultura sinó també religió i fins i tot etnobotànica i etnozoologia. I, també, com no? En aquesta revista, Saó, on des de març de 2016 (deu anys!) venim col·laborant l’autor del llibre i Carles Martín Cantarino, professor d’Ecologia a la Universitat d’Alacant. I també de llibres de text que ja fa trenta anys va escriure l’autor, catedràtic de Secundària, per ajudar els alumnes (i els pares, que també els llegien) a trobar regularitats en la natura i a entendre’n el rerefons. Llibres on hi havia apartats dedicats a mostrar les relacions entre natura i cultura a través d’elements científics i etnològics, com el calendari i les estacions; animar-los a compartir eixes troballes amb el seu cercle afectiu i contribuir a bastir un sentiment de pertinença conscient a la societat on vivien.

El llibre Natura i festes. Calendari i santoral aspira a mostrar que l’estima pel país consisteix també a esforçar-se per entendre i compartir les raons i el marc social i natural de les nostres festes i la seua posició en el calendari. I podem començar fixant-nos en el fet que són nombroses les representacions del passat en què es pot observar que la gent va vestida o es comporta de manera peculiar, els carrers es mostren ocupats per determinats artefactes o ornaments, i només veure-les ens venen a la ment records associats a una festa, un canvi d’estació, uns menjars, unes cançons, o un etcètera ben llarg.

Pensem, per exemple, en les notables diferències entre Nadal i el Corpus, o entre Tots Sants i Sant Joan, o entre el Diumenge de Pasqua i la benedicció dels animals per Sant Antoni Abat. ¿Veritat que reconeixeríem l’època només veure els paisatges culturals que els representen?

Més enllà d’això, si abordem la pregunta principal, el «per què?», el riu de preguntes secundàries comença a fluir sense aturador: ¿què diferencia unes festes d’unes altres?; ¿a què es deuen les peculiaritats de cadascuna?; ¿quins han sigut els processos d’aculturació que han transformat, per exemple, els solsticis i equinoccis en festes religioses? ¿Potser tot això sembla un caos? Doncs no ho és, o almenys no tant com ho aparenta. Perquè, en el fons, tot això té respostes comprensibles, i d’això tracta el llibre: d’intentar fer-les intel·ligibles.

De fet, molts dels elements culturals associats a les festes i als calendaris (siga el solar oficial, o el lunar-pasqual que hi conviu, o «el dels quaranta dies») s’entenen millor si es relacionen amb els substrats històrics i ecològics dels llocs d’origen; uns substrats que ajuden a explicar el perquè de les dates de celebració, els aliments consumits o prohibits, les litúrgies i moltes altres coses. Uns elements de caràcter climàtic, geogràfic, físic, químic, biològic, bioquímic, ecològic, històric, econòmic, matemàtic, dietètic o lingüístic, que tant ajuden a entendre algunes de les característiques d’eixa construcció humana tan interessant com són les festes; unes festes enteses com a pautes que trenquen la monotonia de l’esdevenir quotidià amb les seues peculiaritats gastronòmiques, musicals o litúrgiques. I que ens ajuden a reconéixer que són eixos vincles els que ens configuren com a societat.

De tot això tracta el llibre: de trobar les raons de fons a les festes i les maneres de viure-les, tot associat a eixes meravelles culturals que són el calendari i el santoral. Recuperar, valorar, penetrar aquests marcs conceptuals representa, a més, un just homenatge a les generacions que ens han precedit; generacions que amb el seu esforç i treball, però també amb els rituals i festes que van elaborar, han permés que hui siguem conscients de la nostra pertinença a un determinat col·lectiu, l’europeu de base cristiana. Com hem anat fent els autors d’aquesta secció, mensualment, els darrers deu anys.

Revista Saó Núm.524, pàgs.14-15. Maig 2026.