Natxo Badenes: «El requisit lingüístic s’hauria d’aprovar enguany»

 

 

«El debat lingüístic de català o valencià està passat de moda»

«S’ha d’encetar una etapa de diàleg amb tots els partits per traure la llengua del debat polític»

 

Per primera vegada, Escola Valenciana té com a president una persona que no es dedica professionalment a l’ensenyament. Volíem parlar amb el nou cap visible d’aquesta organització que vertebra el País Valencià, i, aprofitant alguna de les moltes reunions a què ha de vindre al cap i casal, vam parlar amb Natxo Badenes, castellonenc i el nou president d’Escola Valenciana. Vam seure al voltant d’una taula, ens vam fer un café i començàrem l’entrevista. En acabar, sabíem que era una persona que porta molts anys de compromís amb la llengua, que sap de què parla i quines són les prioritats. L’esperança sembla que és, també, una de les seues característiques. I l’energia, molta energia.

 

–Què és Escola Valenciana?

–Una federació d’associacions per la llengua. Som 22 entitats federades més 5 entitats locals que intentem vertebrar tot el País Valencià.

–I què és per a tu?

–Per a mi, Escola Valenciana és el moviment més important que hi ha hagut al País Valencià pel que fa a la defensa de l’ensenyament i la cultura.

–El 2 de juny vas ser-ne triat president. Per què decidires presentar-te?

–Estava en l’entitat 29 anys, havia estat vicepresident en l’etapa de Diego Gómez i després en vaig ser tresorer. I ara, després de la feina impagable de Vicent Moreno, era el moment del relleu. Mai havia pensat que seria president d’Escola Valenciana perquè no sóc docent (hi vaig entrar com a pare de xiquets que volia que els ensenyaren en valencià), i hi ha hagut una sèrie de persones que em van animar a presentar-me. Juntament amb Laura Font vaig optar a la presidència.

–Ets el primer president que no procedeixes del món de la docència. Què pot aportar això?

–El naixement d’Escola Valenciana va ser molt enfocat a la docència i l’ensenyament, i en els seus 32 anys de vida ha evolucionat molt. Ha eixit de l’escola sense oblidar-se d’ella, lluitant perquè s’implantara l’ús social de la llengua. La gent que no estem en la docència moltes vegades veiem millor les mancances que hi ha en l’àmbit de l’ús social de la llengua i no ens centrem tant en la docència.

–El fet de ser de Castelló també aporta una altra mirada?

–Evidentment. A Castelló es van signar les Normes del 32 amb un grapat de gent de totes les ideologies i pensaments, i eixa filosofia s’ha mantingut aquests anys fins i tot amb governs del PP. De fet, a Castelló mai s’ha fet conflicte lingüístic.

–A Castelló s’ha tret la llengua del debat polític. És possible a la resta del país?

–És difícil, però cal lluitar i avançar en eixe camí, i es fa parlant amb tots: s’ha d’encetar una etapa de diàleg amb tots els partits de l’arc parlamentari valencià i convéncer-los, o almenys intentar-ho, de traure la llengua del debat polític. Una altra cosa són les polítiques lingüístiques, que en això segurament podrem divergir. La llengua és una arma que ha donat molts vots, sobretot a València. Però crec que la societat ha evolucionat moltíssim i la València dels anys 80 no és la del 2018, i ara la gent està molt més formada en termes lingüístics. Hem de ser conscients que moltíssims joves han fet l’ensenyament en valencià i és difícil enganyar-los amb el debat lingüístic de català o valencià, que està passat de moda.

–Un dels teus reptes és incorporar gent jove a l’entitat?

–Eixe és el primer repte que tenim a la casa. Tant Laura Font com jo fixàvem com un dels motius principals a treballar dur gent nova i jove a l’entitat. En aquests anys hem crescut moltíssim quant a activisme, però hem descuidat la casa, i ara hem de buscar formes d’atraure gent nova. I eixa faena passa primer per fer-ho des de les comarques, ja que Escola Valenciana no és res sense les comarques. Hem de tindre clar que el nostre món sempre havia sigut l’escola, més que l’institut, i quan arriben a secundària hi ha una forta davallada pel que fa a participants. Per tant, hem de pensar activitats que atraguen gent jove.

–Hem de fixar-nos més en els instituts?

–Evidentment. Als instituts és més complex per l’edat de l’alumnat, però hem d’entrar-hi. Possiblement, el camp d’actuació siga de fets puntuals als instituts per atraure eixa gent.

–Les Trobades són importants o són un dia de festa i prou?

–Les Trobades són el nostre buc insígnia, és el nostre senyal d’identitat. Ser capaços de traure 200.000 persones al carrer tots els anys és una feinada, i hem de recuperar el caire reivindicatiu que tenien les Trobades. El govern ha canviat i ens ha costat adaptar-nos-hi. Ara hem de ser capaços de ser crítics amb el govern valencià en allò que no ens agrade, de fer-los propostes i intentar avançar juntament amb ells.

–Un altre eix que t’has marcat en aquesta nova etapa és encaminar-vos cap a l’autosuficiència econòmica…

–Totes les ajudes que rebem són públiques per concurs obert a tothom. Vora un 50 % són de subvencions, i la resta per recursos propis. Volem tindre més amics d’Escola Valenciana per poder ser autosuficients; de fet, ara iniciarem una nova campanya.

–Hem passat de la contraplanificació lingüística al foment del valencià per part de la Generalitat. Com ho heu viscut?

–Ens ha costat perquè peces importants d’Escola Valenciana se’n van anar a la Conselleria i ja vam dir a Marzà que no li ho perdonaríem mai [rialles]. Quan necessitem dir alguna cosa ens convoquen i donem la nostra opinió; abans ni ens escoltaven. Nosaltres no compartim plenament la Llei de Plurilingüisme, però el fet que ens criden, parlem i debatem les coses ja és molt important. Abans no ens escoltaven i damunt tractaven de silenciar-nos.

–Escola Valenciana ha sigut la Conselleria d’Educació a l’ombra?

–Això ens ho han dit moltes vegades [rialles]. Hem fet el que hem pogut, i el govern del PP no feia res per la llengua. Nosaltres vam fer el que no va fer el govern.

–Has afirmat que la Llei de Plurilingüisme és perillosa. Per què?

–Aquest decret és prou similar al que Ciudadanos plantejava a Catalunya. És un bon decret per al govern actual, sensible a l’ensenyament en valencià, però permet que un govern no sensible tinga prou amb un 25 % d’ensenyament en valencià. Cal dir que eixe decret ix de la manera que ha eixit perquè està encotillat per la LOMQE.

–Creus que el govern espanyol derogarà la LOMQE?

–Crec que és necessari. Com que tots els que han donat suport al canvi de govern a Madrid eren partidaris de reformar la LOMQE, crec que la derogaran. I si ho fan, el següent pas és exigir que es modifique el Decret de Plurilingüisme.

–Què ha representat la LOMQE per a la llengua?

–Una debacle. Era una llei no consensuada amb el món educatiu. A més, ens ha prohibit desenvolupar el Decret de Plurilingüisme, que s’hauria fet d’una altra manera si no estiguera en marxa.

–Com s’explica que encara hi ha alumnes que no estudien valencià?

–Creiem que s’hauria de modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Quan la van aprovar, a alguns ja ens semblava una llei molt pobra, però era la que en aquells moments es podia fer. Ara eixa llei s’ha quedat obsoleta. Nosaltres anem en la línia de demanar una Llei de Polítiques Valencianes d’Igualtat Lingüística. I, òbviament, s’ha de llevar l’exempció del valencià a les comarques castellanoparlants. Ara, amb un govern valencianista, és el moment de fer-ho.

–Creus que hi ha diferències en l’ensenyament del valencià entre els centres públics, concertats i privats?

–La resposta no és tan simple com sí o no. Nosaltres som defensors de l’ensenyament públic i en valencià, però coneixem moltes cooperatives que lluiten i han sigut pioneres en l’ensenyament en valencià. A les comarques del nord, l’ensenyament concertat i privat va lligat a l’ensenyament en castellà.

–Creus que acabarem la legislatura amb un requisit lingüístic per al cos funcionarial?

–No és que hauríem d’acabar la legislatura, és que el requisit lingüístic s’hauria d’aprovar enguany i no esperar-se a estar en precampanya electoral perquè és tornar a posar la llengua en un debat quan no toca. Aquesta llei és una exigència que demanem a la Generalitat. Som l’única part de l’Estat espanyol amb dues llengües oficials que no la té aprovada.

–Sembla que hi ha una consellera que no ho acaba d’entendre…

–Que s’ho faça mirar. A més, s’ha de recordar que és un compromís dels partits que governen hui en dia, perquè anava en el seu programa electoral. Això està en les seues mans. Com hem de traure una Llei d’Igualtat Lingüística si la mateixa administració no és capaç de traure’n una per als seus funcionaris?

–À Punt està complint les expectatives?

–Les primeres setmanes han sigut esperançadores i bones. Per a l’ús social de la llengua hi ha una cosa bàsica que són els mitjans de comunicació. El PP ens havia deixat orfes i aquesta televisió nova té un altre aspecte. Nosaltres hi estem il·lusionats.

–El nou govern de Madrid continua negant el segon múltiplex per a la reciprocitat…

–El compromís que hi havia a la Generalitat –tant de l’actual president com l’anterior del PP, Don Alberto Fabra– és que sempre s’ha dit que en el moment en què estiguera la nova televisió valenciana començaria la reciprocitat de TV3 i IB3. Les coses tècniques que les resolguen, però això és un compromís. Aquest i el de la capacitat lingüística per a la funció pública.

–Quina diries que ha sigut la millor iniciativa que ha tingut el Govern del Botànic pel que fa a la llengua?

–Crec que el més important és que la gent senta parlar amb assiduïtat els polítics en la nostra llengua. Tindre com a referent el president de la Generalitat, consellers i alcaldes que utilitzen de manera habitual la nostra llengua és importantíssim.

–I la part negativa?

–Que encara no s’ha aprovat la capacitació en valencià de la funció pública, i tampoc s’ha començat a modificat la Llei d’Ús i Ensenyament.

–La llengua està reviscolant?

–Els darrers informes no apunten això. La llengua ha avançat molt en l’àmbit educatiu, però els anys de foscor sense mitjans de comunicació públics en valencià han fet molt de mal. Vas a les escoles que fan ensenyament en valencià i els xiquets ixen al pati i parlen castellà perquè els seus referents televisius són en castellà, els jocs en castellà, el cinema en castellà… L’ús social de la llengua és molt important, i amb els nous mitjans públics i els nous referents es farà reviscolar d’una manera important la llengua.

–Ens juguem molt en les properes eleccions?

–Ens ho juguem tot. Estem a un any de les eleccions i sabem quina és l’altra opció de govern i com ho han fet al llarg de 20 anys.