La ‘Navegación segura’, de Jeroni de Sogorb (1611)

Coneixem poques dades biogràfiques del caputxí Jeroni de Sogorb, més enllà del que anotava la Bibliotheca scriptorum ordinis Minorum…, de Dionís de Gènova (1680), Vicent Ximeno a Escritores del reyno de Valencia (1747), Emilio de Sollana a Escritores de la Provincia Capuchina de Valencia (1963) o José Vicente Ciurana, a Fundación y fundadores de la Provincia Capuchina… de Valencia (1996). N’ignorem el nom seglar, però sabem que vestí l’hàbit dels caputxins en 1581, al convent de Valls. Va ser mestre de novicis a Santa Eulàlia i guardià de Girona (1596) i Lleida (1599 i 1602). Fou un dels cofundadors de la Província Caputxina de València, on fou nomenat guardià del convent de la Sang (1604). Segons Ximeno, era natural de Sogorb, tal com podem deduir del cognom que adoptà en professar. De virtuts exemplars, Jeroni n’era «sumamente instruído en la Theología Mística». Morí l’any 1615 al monestir de Sant Antoni de Lleida.

Poc abans de morir, redactà un manual místic en què tractava totes les virtuts que els novicis, particularment, però en general qualsevol religiós, hauria de practicar per arribar a la perfecció espiritual. En aquest sentit, l’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva la súplica de fra Jeroni de Sogorb per poder imprimir als territoris de la Corona d’Aragó «un libro espiritual titulado Navegación para el cielo». El mateix arxiu custodia la llicència reial de Felip III, signada a Aranda de Duero el 10 de juliol de 1610, per a «imprimir y vender por diez años un libro que ha compuesto. Navegación para el cielo».

Aconseguida la llicència, l’any 1611 eixia de les premses de Felip Mey, a la ciutat de València, el llibre Navegacion segura para el cielo donde se enseñan y descubren tanto los puertos seguros quanto escollos y peligros deste viage. El text místic de Jeroni de Sogorb evocava, en forma de llibre de viatges, els antics viatges medievals al més enllà, a través d’un itinerari farcit d’obstacles i perills. I, al mateix temps, proporcionava el guiatge adequat perquè el públic objectiu del seu manual tingués èxit en aquella complicada empresa.

L’obra s’estructura temàticament, doncs, a través de la metàfora del navegant que ha de solcar els mars tempestuosos per arribar a bon port. Fra Jeroni vertebrava el text amb la idea d’aquell itinerari a seguir, i deixava constància de la finalitat del text ja des del primer capítol, que tracta «De la obligación que tiene todo christiano a caminar a la perfección». Però aquesta idea del viatge místic ja s’ensuma des de la portada mateixa, gràcies a un bonic gravat que representa una galera capitanejada per Jesús, com a patró de la nau celestial, que guia i protegeix el lector en el seu viatge cap a la perfecció espiritual.

Sobre la mística i fra Jeroni de Sogorb, l’estudiós Melquíades Andrés, a la seua Historia de la mística de la Edad de Oro en España y América (1994), explicava que el valencià n’era un dels autors més importants del seu temps.

De l’obra de Jeroni de Sogorb, se n’han conservat uns pocs testimonis repartits en diverses biblioteques, com ara la Biblioteca de la Universitat de València, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona o la Biblioteca de Castilla-La Mancha, a Toledo. A més, en aquesta última, els visitants podran veure la Navegación segura de Jeroni de Sogorb exposada al públic gràcies a l’exposició «Marco Polo y la literatura de viajes en el 7º centenario de su muerte», oberta al públic fins al 15 de febrer de 2025.

Revista Saó Núm.509, pàg.9. Gener 2025.