Necessitem més cooperació i empatia!

27/04/2021

Diu la representant d’un partit de dretes que Alzira no deu dedicar 30.000 €, un minúscul i quasi ridícul 0,07% dels 40 milions del pressupost d’enguany, a la cooperació amb pobles necessitats d’altres països, quan els organismes internacionals demanen que siga un 0,7%. I en això concorda amb les altres dretes, que si pogueren llevarien les ajudes socials i retallarien els serveis públics fins a deixar-nos desassistits a tots, de manera que sols els que pogueren pagar-ho tindrien escoles, sanitat, pensions, etc. Com als USA, el cau del neoliberalisme, on milions de persones viuen al carrer, abandonades, mentre el seu govern es gasta 700.000 milions cada any en mantindre un exèrcit que amenaça tothom.

La regidora ho justifica dient que ací també estem en crisi i els d’ací són primer, un argument simple per a quedar bé amb els poc informats, perquè els d’ací sempre han sigut els primers i principals receptors de les ajudes que l’ajuntament ha pogut donar, i si no que li ho pregunten al departament de serveis socials i al d’ocupació, que gestionen alguns milions del pressupost municipal.

El que no diu és que l’ajuntament té certes partides pressupostades de menys necessitat, com per exemple les de festes, protocol, subvencions als grups polítics, pagament als regidors per l’assistència, etc., que xuplen moltíssims més diners que eixos escassos 30.000 € de la cooperació internacional. Podia haver proposat la regidora que es reduïra una part (la meitat?) de cadascuna d’aquelles partides per a dedicar-les durant la crisi a ajudar els més necessitats, però no… Supose que, com a bona catòlica, anirà a missa i es tornarà a casa tan tranquil·la, sense recordar allò de «todos los hombres somos hermanos» i «dar de comer al hambriento».

Doncs bé, malgrat les demagògies, hui resulta imprescindible l’ajuda internacional per al bé de tots, inclús dels donants per quatre raons fonamentals:

Ètica: els éssers humans som una gran família i com a tal hem d’ajudar-nos mútuament.

Justícia: històricament els països desenvolupats han furtat i explotat els recursos i inclús les persones dels altres països, i la riquesa d’Espanya, Europa, USA, Japó i totes les grans economies s’ha amassat esclavitzant als indígenes africans, americans i altres; per tant, tenim un deute històric amb ells i és just tornar-los un poc de la riquesa acumulada ajudant-los a desenvolupar-se.

Ecologia: si no els ajudem i a més seguim deixant que les grans companyies exploten fins a la destrucció els ecosistemes dels països pobres (pulmons del planeta) estarem condemnant-los, a ells allà i a nosaltres ací, al desastre climàtic. I sols queden uns 8 anys per a canviar.

Salut: ara mateix, si no enviem vacunes a tots els països pobres, allí moriran milions, però el virus es propagarà més i acabarà produint alguna mutació resistent a les actuals vacunes i retornarà més perillós als nostres països, provocant una altra pandèmia igual o pitjor que aquesta…

Mai ha estat tan clar que els humans som una família, que la Terra és la nostra casa gran i que si no ens ajudem mútuament no tenim futur.

En resum, el que cal fer a tots els nivells (municipal, autonòmic i estatal), és augmentar l’ajuda a la cooperació tendint al 0,7%, dirigir-la cap a projectes de desenvolupament sostenible (protecció d’ecosistemes, reforestació amb espècies autòctones, energia solar sobre teulades, agricultura ecològica, etc.), primar les organitzacions indígenes a l’hora d’aprovar projectes i desenvolupar campanyes de conscienciació ací perquè tothom comprenga i assumisca la necessitat de cooperar.